Dan Brown, de llop solitari a 'celebrity'

Madrid"Em passo la vida a les fosques, assegut davant de l'ordinador. Treballo set dies a la setmana: em llevo a les 4 del matí i escric fins a les 12. Només molt de tant en tant deixo aquesta solitud i faig vida social. L'escriptor no és cap celebrity . Per a mi, la celebrity és el llibre". Dan Brown es va presentar puntualíssim, ahir, a la Biblioteca Nacional de Madrid, l'únic lloc a tot l'Estat on atendria els mitjans -hi havia 150 periodistes acreditats-, i va disculpar el seu discurs poc pirotècnic apel·lant a la rutina inflexible d'escriure i a la vida quasi monàstica que fa pràcticament cada dia de l'any.

L'escriptor nord-americà, que acaba de publicar Inferno (Empúries / Planeta), és poc donat a les aparicions públiques. Concedeix molt poques entrevistes i aquesta vegada ha optat, almenys als Estats Units, per un mètode no presencial que ha sorprès a més d'un: quan Brown rebia les preguntes, pensava les respostes i les enviava en format vídeo, en què ell mateix s'explicava davant de càmera. Potser es tractava d'un entrenament per a cites com la d'ahir, amb una sala d'actes plena a vessar, i havent d'atendre demandes poc previsibles. Se li va preguntar si tenia pensat escriure sobre els enigmes de la cultura maia i fins i tot què pensava del papa Francesc.

Resolutiu i alhora neguitós -la seva timidesa no és cap secret-, l'autor d'El codi da Vinci va reconduir les peticions més extravagants cap al seu univers literari, on els símbols, els codis secrets i les conspiracions d'abast mundial condueixen i estimulen el professor Robert Langdon. A Inferno , Langdon emprèn una carrera contra rellotge per desencriptar els missatges ocults a l'infern de la Divina Comèdia de Dante. "Vaig descobrir el llibre quan tenia 18 anys -feia memòria ahir-. Jo estudiava italià i en vam llegir una versió abreujada, que em va deixar de pedra". A la novel·la, l'enemic de Langdon és Bertrand Zobist, un home misteriós obsedit per l'apocalipsi previst a la Divina Comèdia i pel creixement desmesurat de la població mundial. Els quatre mil milions de la dècada dels setanta es convertiran en vuit mil d'aquí no gaire. Zobist vol posar fi al creixement desbocat amb una estratègia mortífera. "En els últims 85 anys, hem triplicat la població. Parlem molt de la desforestació i la gana, però jo diria que aquests problemes només són símptomes d'un problema molt seriós que hauríem de corregir tan aviat com sigui possible", va assegurar Dan Brown abans d'admetre que, com a escriptor, ell només pot posar temes que el preocupen sobre la taula: "Si tingués solucions, em dedicaria a una altra cosa!"

"La meva mare tocava l'orgue en una església, i el pare era científic. La combinació de les dues visions, en comptes de fer-me creient, em va generar molts interrogants. No sé si hi trobaré la resposta", va dir en relació amb la presència de la religió als seus llibres. Els enigmes en les seves novel·les li permeten seguir afrontant la literatura com un joc, igual que quan el dia de Nadal, en comptes de trobar els regals sota l'arbre, havia de seguir les pistes que el portaven per tota la casa, recordava ahir. Sense esperar-s'ho, els seus llibres també han trobat 200 milions de lectors.