Els “damnificats” de l’Apolo acusen Els gestors del teatre d’“estafar” 2 milions

Barcelona“Ens han enredat a tots”, diu l’actor Ferran Castells. “Són uns estafadors professionals”, apunta Lita Claver. El relat que fan els actors, productors, treballadors i directors que es consideren “damnificats de l’empresa Ethika Global” acaba sempre amb aquesta conclusió. Ahir, reunits a la seu de la SGAE i convocats per l’exdirector del Teatre Apolo, Ricard Reguant, artistes com Lita Claver, la Maña ; el músic Pep Sala; actors com Arnau Puig i Joan Carles Bestard, i fins i tot Ramon Muntaner com a director general de la SGAE, van explicar els impagaments dels quals han sigut víctima els últims dos anys. La xifra global del deute, calculen, supera els 2 milions d’euros i apunten que els afectats són entre 100 i 200 persones.

La pilota s’ha fet grossa des que Ethika Global es va fer càrrec del teatre, el juliol del 2017, perquè es tracta en molts casos de factures impagades de petites quantitats; de fet, en la mateixa roda de premsa s’han donat a conèixer dos afectats que parlen d’una factura de 1.200 euros. Ara bé, en el cas de Ricard Reguant el deute ascendiria a 100.000 euros, i en el cas de la SGAE -per drets d’autor no liquidats- arribaria als 140.000. A La Maña li deuen 95.000 euros pel seu espectacle de comiat; al cabaret Tropicana, 70.000 euros; a Pep Sala i els seus músics, 45.000 euros; al figurinista Jordi Dalmau, uns 20.000 euros, i al repartiment de l’últim espectacle dirigit per Ricard Reguant, Sherlock Holmes y el destripador, els deuen dos mesos de feina, uns 50.000 euros. També hi ha 17 treballadors del teatre que han fet una demanda a través de la CGT per valor de 50.000 euros.

Un conglomerat empresarial

L’advocat de Reguant, Miquel Mitjans, admet que el volum d’afectats i de processos oberts (unes set demandes en curs), els està aclaparant, però està segur que es tracta de la punta de l’iceberg. Denuncia un modus operandi per part d’Ethika Global que inclouria presumptament societats insolvents que no tenen béns registrats i la voluntat d’actuar “com el típic fons voltor”. “Són una organització fraudulenta que funciona amb ànim recaptatori, amb enginyeria societària i comptes presumptament a paradisos fiscals”, diu. Per això demana “l’actuació d’ofici de la fiscalia”.

Ethika Global Group consta de diverses empreses amb desenes de noms, una de les quals, dedicada al mercat de divises, Ethika Global Investments, ja va caure fa dos anys arran del Brexit. Un dels deu treballadors de la seu de l’empresa, a Travessera de Gràcia, explicava ahir que cinc dels empleats ja la van demandar -arran d’una inspecció de treball en què es van detectar falsos autònoms i van ser acomiadats- fins i tot abans que tirés endavant el projecte del Teatre Apolo. La tercera sessió del judici, en què demanen indemnitzacions per valor de 500.000 euros, serà el 16 de maig; per això no volen sortir encara a la llum pública.

Des del despatx d’advocats Mitjans creuen que Ethika Global es va fixar en el teatre amb l’objectiu de tapar la mala gestió d’aquesta empresa d’inversions, que també consideren fosca. Un empresari israelià que no ha volgut revelar el seu nom -i amb qui Reguant tot just fa una setmana que ha aconseguit contactar-és qui va adquirir el teatre i va tancar un contracte de gestió amb Ethika Group per 25 anys. Li havien de pagar 85.000 euros al mes en concepte de lloguer. “Només han pagat el primer mes -assegura Reguant que li ha dit el propietari-. Ell vol trencar el contracte amb aquesta empresa i que l’Apolo continuï sent un teatre”. Segons diu, ha tingut tres ofertes, de dues empreses de Madrid i una de Barcelona, però “no es pot ni asseure a negociar” mentre tingui el contracte vigent. Segons Mitjans, el pla de l’empresa hauria sigut “especular amb l’explotació de la sala o el seu traspàs [pel qual demanen 1,5 milions] però han caigut en el seu parany”, diuen els advocats.

On són els diners?

Un altre dels misteris que envolten el cas és on han anat a parar els diners generats a taquilla. Segons les espietes que el teatre va comunicar a Adetca, i aquesta a la SGAE, s’haurien ingressat 2,5 milions d’euros. “No em quadra amb el que diu Reguant”, diu Xavier Ribó, coordinador de la SGAE a Catalunya i Balears. El director calcula xifres superiors d’assistència. Assegura que la seva primera obra, Y no quedará ninguno, va ser l’obra de text més vista de l’any i va recaptar 1,2 milions. Tot i això, al cap de dos mesos van començar els impagaments als musicals Rouge i Las aventuras de Hércules. Un cas flagrant és el de produccions externes com l’obra de la Maña, el cabaret Tropicana o un dels últims escaldats, Rafael Amargo, amb 40.000 euros: s’haurien hagut d’endut un 70% de taquilla i es van quedar en blanc tot i l’èxit assolit. A la Maña els jutjats ja li han donat la raó, però no troben què embargar a l’empresa, un cop ha tancat. “S’ho han venut tot, el que era seu i el que no”, assegura Reguant. “Si es cobra, es trigarà anys. Veurem si es va per la via civil o penal”, diu Mitjans. Sembla que el drama tot just ha començat.

Segons els creadors que ahir es van reunir a la SGAE, Ethika Global ha utilitzat tota mena d’estratègies per endarrerir l’esclat de la crisi. Parlen des de xantatge emocional i promeses telefòniques fins a pagarés sense fons, passant per petites sumes de diners que feien que l’artista veiés “bona voluntat” en l’empresa, diu ahir l’actor Ferran Castells. “No saps mai quan et pots plantar”, afegeix Arnau Puig. “En aquest sector ja sabem què passa si et posen una etiqueta”, diu una artista de l’equip de Rafael Amargo. “Jo no sabia què fer si no era tirar endavant”, afirma Reguant. Esperava que amb nous projectes es poguessin pagar els endarreriments. Va presentar la dimissió diverses vegades, fins que el van acomiadar de males maneres, a ell i a tot l’equip de Sherlock Holmes. L’empresa va dir ahir a l’ARA que es remetia a un comunicat del 10 de maig en què assegurava que no existia “cap deute amb les productores, ni amb treballadors, tècnics i personal de neteja” i que els pagarés estaven “atesos”. Asseguren que cap producció no ha tingut beneficis des del novembre del 2017 i en culpen el director artístic. També amenacen amb accions legals si es difon “informació incerta” o que pugui afectar la imatge de l’empresa. Fins ara, Ethika Global no ha denunciat Reguant, a qui reclamaven 500.000 euros, però sí el propietari de l’Apolo. “Estratègies per allargar el procés”, asseguren els advocats.

“No saps mai quan et pots plantar”, diu Arnau Puig