Amat-Piniella torna amb força a les llibreries
Es publica 'La clau de volta', una novel·la inèdita de l'autor de 'K.L. Reich', en l'any del seu centenari
BarcelonaJoaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 1974), l'home que, segons l'escriptora Montserrat Roig, "vessava humanitat", era un prometedor i jove periodista d'Esquerra Republicana de Catalunya abans del cop d'estat de Franco. Quan va esclatar la guerra va agafar una arma i va voler combatre. El seu destí van ser els camps de concentració de Mauthausen i Ternberg. Després de cinc anys a l'infern envoltat de filferros, va tornar a una Barcelona franquista i se li va despertar la vocació d'escriptor. Explicar el que havia vist als camps nazis era una manera de donar sentit a la supervivència. Era dels pocs que se n'havien sortit: un 70% dels 7.500 exiliats catalans i espanyols que van ser internats a Mauthausen van caure.
A l'infern nazi van néixer els poemes Les llunyanies (publicats pòstumament el 1999)i la novel·la K.L. Reich (1963). A partir del 1955 no va parar d'escriure. Va publicar El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966). Va ser l'última. Mai més es va posar davant d'una màquina d'escriure.
'La clau de volta'
Ara acaba de sortir publicada una novel·la inèdita: La clau de volta. Maria Bohigas, editora de Club Editor, va rebre una trucada del fill d'Amat-Piniella, Marcel, ara fa un any. "Em va demanar si volia publicar el manuscrit de La clau de volta ", explica. Com molta altra documentació, era en una maleta que l'escriptor va deixar com a llegat al seu únic descendent.
Bohigas ha resseguit la història de la novel·la a partir de les cartes que Amat-Piniella va intercanviar amb el seu amic i poeta Agustí Bartra, que a Crist de 200.000 braços descriu el drama de l'exili i dels camps francesos . A les cartes, Amat-Piniella afirma que vol escriure malgrat les prohibicions imposades pel franquisme. "En aquesta Barcelona que no és la nostra, que no és la que havíem conegut i estimat tant en altre temps, el tedi és una metzina lenta que ens inutilitza a poc a poc", escriu. I afegeix tot seguit: "Hom arriba a enyorar hores passades, quan les incomoditats de la vida de trinxeres o les vergassades dels SS t'obligaven a trobar un sentit intermedi a la vida que volies conservar".
Un revoltat sense ideals
La clau de volta es publica mig segle després de ser escrita. Té com a protagonista el Julià, un home nascut després de la guerra, amb un fantasma que el persegueix: un germà mort. "El Julià és apolític, pràcticament asocial. Rebutja tot lligam de pertinença. No vol tenir deutes amb cap grup humà. Està als antípodes del resistent, el combatent que escull defensar la República de K.L. Reich", descriu Bohigas . El Julià es mata de bar en bar. Els personatges de K.L. Reich no es deixen vèncer. Però Amat-Piniella es pot entreveure en tots ells.
"A La clau de volta , Amat-Piniella explora amb l'escriptura un altre àmbit molt íntim: la responsabilitat de cada individu sobre la vida. Qüestiona la llibertat que es fabrica cada ésser humà. ¿Ens deixen ser lliures o fins a quin punt ens fabriquen la nostra gàbia? -reflexiona Bohigas-. ¿És més lliure el qui s'ofega en alcohol o qui viu repenjat en el que Amat-Piniella descriu com un aparell ortopèdic fet de treball, de futur de família? Són les mateixes preguntes vitals que es fa Mercè Rodoreda, una altra gran escriptora, contemporània d'Amat-Piniella", afegeix.
Un centenari reeixit
Si un centenari ha de servir per rescatar l'obra d'un autor, el que s'ha dedicat a Joaquim Amat-Piniella ha reeixit. Els lectors han pogut tenir, per primera vegada, dos inèdits: La clau de volta, que acaba de publicar Club Editor, i Retaule en gris, que Bromera va publicar l'any passat. Al novembre Ensiola traurà la segona edició -la primera es va publicar fa mig segle- de La pau a casa i La ribera deserta . A Contra Vent editarà els articles que Amat-Piniella va publicar entre el 1930 i el 1937 al diari El Dia de Manresa.
Amat-Piniella va deixar enrere la mort, la fam i la misèria dels camps de concentració, però després va tenir la sensació d'haver perdut tots els trens. No va refer la seva vida personal. Però va deixar una gran obra i moltes preguntes. Bohigas es nega a utilitzar la paraula vençut : "És un combatent, no una víctima. Va decidir lluitar per la democràcia i no va renunciar mai a defensar les seves conviccions".
La vida d'Amat-Piniella al museu
L'exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci , que es pot veure fins al 6 de gener al Museu d'Història de Catalunya, recorre la vida i l'obra de l'escriptor de Manresa. L'exposició, que primer es va veure a Manresa, mostra cartes, postals, manuscrits i imatges a través de quatre passadissos delimitats per murs. Així, el visitant té la mateixa sensació de claustrofòbia i d'ofec que va tenir Amat-Piniella. El llibre també apareix com a metàfora: llibres oberts que simbolitzen l'esperança de la República o llibres cremats pel franquisme.
Les entranyes de 'K.L. Reich'
"Són les vicissituds d'un duel acarnissat que dura més de quatre anys entre les forces destructores del Camp i l'Home genèric que comença resistint-les, aconsegueix neutralitzar-les i acaba vencent-les", escriu Amat-Piniella a la introducció de K.L. Reich que acaba de publicar Club Editor. En aquesta nova edició, Maria Bohigas hi afegeix, per primera vegada, les cartes que l'estiu del 1963 van intercanviar l'editor Joan Sales i Amat-Piniella, i els informes dels censors. L'últim, datat del 13 d'abril del 1961, afirma: " Es una obra totalmente negativa, resabiada y oscura sin m ás alcance que destilar odio a dicha política. No obstante como se trata de cosas pasadas y de un país extranjero puede publicarse ". Al postfaci, Marta Marín-Dòmine, professora de literatura concentracionària al Canadà, destaca una de les peculiaritats de l'obra d'Amat-Piniella: "Presenta la incapacitat de desviar la pròpia mirada davant del patiment dels altres, de l'orgia de sang" .