Després de tres anys al capdavant del Teatro Español, Carme Portaceli va deixar al setembre la direcció de l'equipament perquè la delegada de Cultura de l'Ajuntament de Madrid, Andrea Levy, va decidir no prorrogar-li el contracte. "Em pensava que després de la Revolució Francesa ja no es tallaven caps, però ara veig que sí", diu Portaceli en referència al canvi de rumb de l'escena cultural de Madrid, que a part del seu càrrec també ha comportat la destitució de Mateo Feijóo, fins aleshores director de les Naves del Matadero. "Ha sigut una escabetxina. I ho dic amb tot el respecte a les persones que ens han substituït, que no en tenen cap culpa", lamenta Portaceli, que destaca que els canvis es deuen a l'entrada del PP a l'Ajuntament de Madrid. "Han acabat amb tothom que havia posat Manuela Carmena", afirma Portaceli, que, malgrat tot, valora positivament el seu pas pel Teatro Español: "Ha sigut una experiència extraordinària, m'ho he passat bomba".
Blanca Portillo entra en la vida de 'Mrs. Dalloway'
Carme Portaceli dirigeix l'adaptació de l'obra de Virginia Woolf al TNC
BarcelonaMrs. Dalloway comença al matí, quan la protagonista va a comprar flors, i acaba a la nit en una festa. Entre una acció i l'altra transcorren només 24 hores, però el pes de la novel·la de Virginia Woolf no recau en què passa durant aquest dia, sinó en com ho viuen els personatges. "La protagonista és una dona amb una gran llibertat interior i amb una consciència de ferro, capaç de conviure amb les seves decisions, siguin o no encertades", afirma Carme Portaceli, que s'ha encarregat d'adaptar al teatre i dirigir aquesta versió del llibre de Woolf. L'espectacle, que es representa en castellà, arriba aquest dijous a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) després d'estrenar-se el 28 de març al Teatro Español (coincidint amb el 78è aniversari de la mort de l'autora).
Blanca Portillo encarna una Mrs. Dalloway que Portaceli, juntament amb Michael De Cock i Anna Maria Ricart, s'ha encarregat de traslladar a l'actualitat. "Mrs. Dalloway m'ha ensenyat a mirar la vida des d'un punt de vista diferent. Assumeix part de responsabilitat en el que no està bé a la seva vida i acaba estimant-la per damunt de tot", explica Portillo, que serà la primera vegada que actua al TNC. "És una dona conscient de les pressions socials, però això no li pren la llibertat –afegeix l'actriu–. Fer aquest personatge ara, amb l'edat que tinc, és ideal. Ella creia que la joventut era el més important, però al final s'adona que fer-se gran no està tan malament".
L'obra de Woolf tensa les cordes entre les convencions socials i la llibertat individual. Per a Portaceli, la protagonista és "una dona forta que ha decidit per ella mateixa", però alhora "té un Pepito Grillo a dins que li diu que sigui bona, simpàtica i estupenda". Aquestes dualitats interiors també queden plasmades a escena mitjançant el personatge d'Angélica, que interpreta Gabriela Flores, que en l'obra original és un home, Septimus. Es tracta d'un personatge torturat, que constantment està malalt, sent veus i, malgrat que la seva esposa es dedica únicament a cuidar-lo, acaba suïcidant-se. Per a l'adaptació, van decidir capgirar els rols. "Vam convertir el Septimus en una escriptora i la seva esposa en el Max, un marit devot entregat a ella, interpretat per Jimmy Castro", diu Portaceli.
El contrast entre Angélica i Clarissa Dalloway reflecteix les llums i les ombres de Virginia Woolf. "La Clarissa és la dona de l'època, mentre que l'Angélica representa la part fosca, els episodis de bogeria i les grans depressions que va patir", diu Portaceli. A través de la figura del doctor (interpretat per Jordi Collet), l'escriptora "fa una crítica al sistema mèdic i a com la societat actua davant d'aquells que no pertanyen al sistema", afegeix la directora. Entre els canvis respecte a l'obra original, al muntatge han variat lleugerament els personatges que envolten la Sally (Inma Cuevas), la filla de la protagonista. "En comptes d'una institutriu hem fet que fossin dues amigues, una de les quals n'és l'amant", explica la directora.
Les dualitats interiors dels personatges també s'han traslladat a l'escenografia, a càrrec d'Anna Alcubierre. L'espai on transcorre la història de Mrs. Dalloway és un habitatge que s'emmiralla en la protagonista. "D'una banda és un lloc obert, flexible i dinàmic –explica Alcubierre–; de l'altra, també és un lloc bonic, acollidor, pensat perquè la gent s'hi senti bé i, sobretot, per agradar als altres".