Dallas fa gros el Dalí dels quadres de petit format

DallasSalvador Dalí va ser a Dallas el febrer del 1952 per oferir una conferència a l’auditori de la Universitat Metodista del Sud (SMU, segons les sigles en anglès). Va explicar la seva visió del misticisme, que considerava la clau de la seva obra d’aleshores, i es devia posar el públic a la butxaca quan va dir que “els texans somien en Technicolor i els novaiorquesos en blanc i negre”. Ara la relació de l’artista empordanès amb la universitat torna a reviscolar, perquè el Museu Meadows, que en depèn, obre diumenge l’exposició més important de l’artista empordanès que s’ha fet a Texas: Dalí. La poètica del que és petit 1929-1936. Tot i així, hi ha una diferència cabdal: mentre que Dalí evocava els colors saturats de l’època daurada del cinema, els protagonistes de la mostra són menys visibles: els raigs X i els llums infrarojos amb què s’han estudiat onze dels vint-i-un Dalís petits exposats.

L’obra més petita de la mostra és Somnis a la platja, de 9x7 cm, i tot el conjunt és innovador perquè impulsa els estudis científics de l’obra de Dalí i perquè es concentra en els petits formats. El Museu Meadows està especialitzat en art espanyol i es considera un petit Museu del Prado als Estats Units. Dalí. La poètica del que és petit 1929-1936 és a quatre passes de la sala on hi ha penjada una de les adquisicions més recents i destacades, la taula del retaule major de Sixena Adoració dels Reis d’Orient,i de l’exposició amb què han presentat la compra anterior, l’última pintura de Marià Fortuny, Platja de Portici.

El recorregut de Dalí. La poètica del que és petit 1929-1936 es caracteritza pel fet que a cada sala hi ha molt poques obres, cosa que els dona un caràcter monumental i afavoreix mirar-les fins a l’últim detall. Tot i que no és una retrospectiva, les pintures exposades contenen tots els elements més significatius dels millors anys de l’artista, com les formigues, els rellotges tous, les referències a l’ Àngelus de Millet, el paisatge del cap de Creus, els retrats de Gala, les llagostes, el pa i la cara del gran masturbador. “El petit format el va ajudar a sortir-se’n a l’hora de crear les imatges dobles”, afirma Shelley DeMaria, conservadora del museu i comissària de la mostra juntament amb el director, Mark Roglán. “Són uns anys extraordinaris en la vida de Dalí, dels més genials: forma part del moviment surrealista, Gala arriba a la seva vida i comença a ser reconegut internacionalment”, recorda Roglán.

Els canvis d’‘Home peix’

La raó per la qual totes les obres són de petit format és que el Meadows ha volgut aprofundir en l’estudi d’obres semblants a la que va adquirir el 2014, Home peix, en la qual es va descobrir el rastre d’una figura femenina que Dalí no va arribar a pintar i que havia canviat de lloc el xiprer que hi ha a la composició. “Es podria pensar que en les obres de petit format està tot molt pensat abans de pintar-les, i és així en alguns casos, però en d’altres va fer canvis en la composició mentre pintava”, diu Roglán. “Salvador Dalí va explicar molt detalladament la manera com pintava al tractat 50 secrets màgics per pintar [obra del 1948 en què afirmava que un artista inspirat podia aprendre a pintar sense desenvolupar la tècnica com a dibuixant], i els estudis científics ens han permès veure que es va prendre algunes llicències”, afegeix el director.

La mostra, la més important de Dalí que s’ha fet a Texas, torna a comptar amb la col·laboració de la directora de conservació del Kimbell Art Museum, Claire Barry, que va estudiar Home peix ; el Museu Dalí de Florida, que ha prestat sis pintures, i la Fundació Gala Salvador Dalí, que n’ha prestat una, Carretó fantasma.

A l’última sala hi ha una pantalla gegant on es poden veure les obres ampliades i les imatges dels estudis científics. Dues pintures del Museu Dalí de Florida exemplifiquen la diversitat dels resultats dels estudis: mentre que el dibuix subjacent de Jo a l’edat de deu anys quan era el nen llagosta presenta alguns canvis a les roques de la part superior, el d’ El deslletament del moble aliment la pintura s’hi cenyeix completament. Tampoc no hi ha sorpreses a La persistència de la memòria, que s’ha estudiat per primera vegada. Una altra de les obres examinades, La solitud, del 1931, és la primera que va entrar en un museu, el 1932 al Wadsworth Atheneum Museum of Art, a Hartford, Connecticut.

Al marge de les dimensions, DeMaria i Roglán han estudiat les obres exposades des de l’admiració que Dalí va tenir per un mestre antic que també va fer obres menudes i meticuloses, Johannes Vermeer, que coneix molt aviat a través de les monografies de l’editorial Gowans & Gray, des de la influència que el collage i la fotografia avantguardistes van exercir en l’artista empordanès. “A vegades les parts pintades sembla que estiguin enganxades i viceversa”, explica DeMaria sobre les imatges de lleons de paper que hi ha a la pintura que obre l’exposició, Les acomodacions dels desitjos.

La idea del collage es troba en altres obres encara que no hi hagi elements enganxats: els retrats de Gala que hi ha a Cardenal, cardenal! i Gala i l’Àngelus de Millet precedint l’arribada imminent de les anamorfosis còniques provenen de fotografies. En aquesta última pintura crida l’atenció que la figura de Gala és més petita que la resta de personatges i elements de la pintura. I els colors de la peanya d’ Home peix recorden un paper estampat. La mostra estarà oberta fins al 9 de desembre i, aprofitant l’ocasió, el Meadows exposa també la sèrie de litografies que Dalí va fer el 1968 per celebrar el 20è aniversari de la creació de l’Estat d’Israel.