Dalí, Picasso, Tàpies i Miró, units pels Santos Torroella
El Museu d’Història de Girona repassa en una exposició la història del modernisme a través del fons del crític d’art
GironaVuit anys després d’adquirir el polèmic fons d’art i arxiu del matrimoni Rafael i María Teresa Santos Torroella, l’Ajuntament de Girona ha organitzat una exposició per mostrar per primera vegada alguns dels tresors que amaga. Amb el títol L’aposta per l’art nou. Itineraris de l’avantguarda a Catalunya a través del fons Rafael i María Teresa Santos Torroella, conté unes 200 obres d’art i 300 documents que permeten resseguir la història de l’avantguardisme de la mà d’artistes com Pablo Picasso, Antoni Tàpies, Joan Miró, Salvador Dalí, Àngels Santos i Remedios Varo. Els dos comissaris de la mostra, Jaume Vidal i Rosa Gutiérrez, han destacat que és un homenatge a la figura polifacètica de Santos i que han volgut oferir "un diàleg entre l’arxiu, l’hemeroteca i els objectes d’art" que formen part de la col·lecció.
Rafael Santos Torroella (Portbou, 1914 - Barcelona, 2002) va ser historiador, crític d’art, col·leccionista, professor, editor i promotor d’activitats culturals. Juntament amb la seva dona, María Teresa Bermejo Hernández, es van relacionar amb els principals intel·lectuals del segle XX: des de Joan Brossa fins a Salvador Espriu, passant per Maruja Mallo, Eduardo Chillida, Norah Borges, Francis Picabia, Olga Sacharoff, Rafael Barradas o els ja esmentats Picasso, Tàpies, Miró i Dalí. En total, el conjunt del fons està format per 1.200 obres d’art i uns 80.000 documents, comptant les peces de l’Arxiu i de la Biblioteca.
L’exposició, que es pot veure al Museu d'Història de Girona, comença als orígens: a principis del segle XX van coincidir a Barcelona tota una sèrie d’artistes europeus que fugien de la Primera Guerra Mundial, i que van fer situar la capital catalana al capdavant de l'avantguarda europea. Així, es poden contemplar peces com un nu masculí i un nu femení (tots dos del 1917) de Joan Miró, tres figurines per a Catalina Bárcena (1920) de Rafael Barradas, la Dona asseguda (1898-99) de Pablo Picasso o el catàleg d’una exposició de Francis Picabia del 1922, amb pròleg d’André Breton.
La mostra dedica un apartat a l’etapa de Salvador Dalí a la residència d'estudiants de Madrid (1922-1926), on va coincidir amb altres artistes que el van marcar com Maruja Mallo, Luis Buñuel i Federico García Lorca. Precisament del poeta hi ha una obra d’art, Viento del este (1927), a més de cartes i dibuixos que firmen conjuntament amb Dalí. O una altra peça, Cadavre exquis (1928), que signen el pintor surrealista, Gala, Valentine Hugo i André Breton; sense oblidar Niña durmiendo (1929) i Niña muerta (1930) d’Ángeles Santos.
Paper determinant durant la postguerra
La Guerra Civil va estroncar l’evolució i creació artística, i és per aquest motiu que, quan va acabar el conflicte bèl·lic, Santos Torroella va jugar un paper fonamental. “És molt important la seva activitat durant la postguerra perquè va impulsar tota una sèrie d’iniciatives culturals per recuperar l’art avantguardista que hi havia abans de la guerra”, subratlla Gutiérrez. Vidal recorda que és durant aquests anys que el crític d’art funda l’editorial Cobalto 49, l’Escola d’Altamira i organitza els congressos de poesia.
D’aquesta època destaquen peces com Dona i gos davant la lluna, que Miró va fer per a la revista Síntesi –que també està exposada–; unes litografies que Josep Guinovart va dedicar a García Lorca, o les il·lustracions que Antoni Tàpies va dibuixar per a l’obra Lilith de Juan Eduardo Cirlot.
La tercera i última part de l’exposició està dedicada als anys 50 i 60 amb les biennals hispanoamericanes d’art que va organitzar la dictadura franquista, i les “contrabiennals” o “antibiennals” que artistes exiliats –entre els quals Picasso– van impulsar fora de l’Estat. I és en aquest apartat que es poden contemplar peces com El pintor i la model (1964) de Picasso, Dues petjades (1966) de Tàpies o l’original per al cartell de l’exposició Miró el tapís de Tarragona, Sala Gaspar, del 1970.
L’exposició s’inaugurarà aquest dissabte, dia de Sant Narcís, patró de la ciutat, i es podrà veure fins al maig del 2023 al Museu d'Història de Girona.