El Dalí ‘atòmic’ sacseja Sevilla
Una exposició al CaixaForum sobre ‘Leda atòmica’ analitza l’impacte d’Hiroshima i Nagasaki en l’artista
SevillaLa Segona Guerra Mundial va provocar uns estralls terrorífics, i els artistes també se’n van ressentir i es van preguntar quin art podien fer després de tot el que havien vist. Entre ells, Salvador Dalí, que va respondre a les circumstàncies d’aquell temps d’una manera molt sorprenent, gairebé paradoxal. Com es pot veure a partir d’avui al CaixaForum de Sevilla amb l’exposició Dalí atómico, centrada en la pintura Leda atòmica, Dalí va fusionar l’interès per la ciència que tenia des de ben jove, “l’estremiment sísmic” que li van produir les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki, com va dir ell mateix, i el seu retorn al classicisme.
“Rafael pinta la cosmologia del Renaixement i Dalí pinta l’era atòmica i l’era freudiana. Soc un fanàtic de la tècnica moderna. Vivim uns moments únics de la història de la humanitat”, diu el mateix artista empordanès en un dels vídeos d’una mostra coorganitzada amb la Fundació Gala-Salvador Dalí i que inclou 39 obres de fons de la institució.
La peça central és Leda atòmica, exposada en un mur forrat de vellut vermell i cortinatges que evoquen la Sala del Tresor del Teatre-Museu. Hi ha un altre oli, el petit Triple aparició del rostre de Gala, i un reguitzell molt sucós de dibuixos preparatoris de Leda atòmica, fotografies, cartes i llibres. “El món exterior de la física ha transcendit al de la psicologia. El meu pare avui és el doctor Werner Heisenberg”, deia.
Dalí va fer Leda atòmica entre el 1947 i el 1949, en el període en què va viure als Estats Units. “Dalí va tenir el primer pensament de l’obra el 1946, i el 1947 la va exposar inacabada amb una intenció molt clara de mostrar al públic el procés de creació de l’obra”, explica Carme Ruiz, comissària en cap de la Fundació Dalí i de l’exposició. L’afany per compartir la cuina d’aquesta pintura es correspon amb la importància que va tenir per al mateix Dalí, que va qualificar-la com la seva “primera obra mestra”.
Malgrat que a penes és un conjunt de cartes i llibres, un dels àmbits més sucosos del recorregut és el que recull la relació que Dalí va tenir amb el matemàtic romanès Matila Ghyka. S’havien conegut en un sopar ofert per un magnat del món del cinema i a través de les cartes es pot veure com Ghyka va ajudar Dalí a resoldre els problemes matemàtics que se li plantejaven quan volia aplicar la proporció àuria, caracteritzada per ser harmoniosa, a la seva obra. En una de les sis cartes conservades, Ghyka diu a Dalí que té “un paper espiritual en el padrinatge de la seva Leda ” i li demana que tan aviat com tingui el quadre acabat n’hi enviï una imatge. Precisament les lliçons de Ghyka estan reflectides en un dibuix preparatori de Leda atòmica on la figura de Gala apareix inscrita en un pentàgon i un cercle.
La física nuclear
A més, en aquell moment Dalí escriurà el seu propi tractat de pintura, 50 secrets màgics per pintar. “Dalí incorpora el seu coneixement de física nuclear al seu imaginari i fa servir la proporció àuria a conseqüència que vol arribar a ser un clàssic”, diu la comissària.
En un altre dels dibuixos preparatoris es pot veure el Dalí més arrauxat: un estudi de les volutes del pedestal s’acaba convertint en un reguitzell de dibuixos on hi ha un edifici renaixentista i una voluta en un fong atòmic.
Com a l’interior d’un àtom, on tot està en suspensió, tots els elements de Leda atòmica suren i no es toquen entre ells, cap objecte es toca amb cap altre. Sembla que Dalí ha congelat el moment en què Zeus, convertit en au, està a punt de posseir la protagonista del quadre. A més de la versió exposada, que a la Sala del Tresor està flanquejada per Cistella de pa i Gala d’espatlles, la Fundació Gala-Salvador Dalí en conserva una altra versió contemporània inacabada. “Com a primera obra mestra, marca un abans i un després en l’obra de Dalí. El tema no és Leda, sinó la física nuclear”, explica Ruiz.
Arran de l’exposició, Ruiz i l’equip del Centre d’Estudis Dalinians han tornat a estudiar l’obra, que marca la transició de l’artista cap al període místic: ara han precisat el lloc on la va pintar, un estudi llogat al coronel retirat Harold Mack a Monterrey, als Estats Units, i la mostra també inclou un àmbit on es pot veure a través de reproduccions com Dalí va fer servir fotografies de Gala en algunes de les seves pintures.
L’exposició, que a l’inici va comptar amb l’assessorament científic de Jorge Wagensberg, estarà oberta fins al 3 de febrer del 2019 i després es podrà veure al CaixaForum de Saragossa.