Els fills d’Orwell i del capità Kopp reviuen la Barcelona del 37

Barcelona“El comandant Richard Kopp se m’emportà altra vegada a dalt i m’explicà la situació. Havíem de defensar els edificis del POUM si eren atacats. Davant mateix hi havia un cinema, el Poliorama, amb un museu a sobre -es refereix a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (la Rambla, 115)-, i a dalt de tot, molt per damunt del nivell general dels terrats, un petit observatori amb dues cúpules bessones”. Era el 1937 i Eric Arthur Blair (George Orwell) descrivia amb tota mena de detalls aquells tres dies i tres nits que va passar a la teulada de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts a Homenatge a Catalunya : “No corria perill, i no patia sinó de gana i d’avorriment, i, tanmateix, aquells tres dies van ser un dels períodes més insuportables de la meva vida”, afegia. Ahir, 78 anys després, el fill del comandant Georges Kopp, Quentin Kopp, i el fill adoptiu d’Eric Arthur Blair, Richard Blair, eren al mateix terrat. El paisatge havia canviat molt -no hi havia fusells ni se sentia el soroll de les bales-, però tots dos, escoltant els paràgrafs d’ Homenatge a Catalunya, intentaven imaginar la ciutat “immobilitzada en una mena d’inèrcia violència, un malson de soroll sense moviment” que van conèixer els seus pares.

De presó a Stradivarius

Quan Kopp i Blair van pujar ahir al terrat de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, per una estreta escala de cargol, eren quasi les sis de la tarda. Aquell observatori des d’on Orwell havia vist el mar per primera vegada des que havia arribat a Espanya era una de les últimes parades de la ruta que havien fet amb Nick Lloyd com a guia. Els acompanyaven un grup de nord-americans, anglesos i canadencs de l’Orwell Society. Kopp ja havia intentat trobar la presó on van torturar el seu pare -era al Portal de l’Àngel i ara hi ha un Stradivarius de colors llampants amb música a tot volum- i Blair s’havia fet unes fotografies a la plaça Orwell amb un exemplar del llibre del seu pare. “Li he explicat a una noia russa que era el fill d’Orwell i s’ha volgut fer una foto amb mi. No estic del tot convençut, però, que m’hagi cregut”, explicava somrient Blair.

George Orwell i Richard Kopp van venir a Espanya convençuts que havien de lluitar per la democràcia. No van tenir una vida fàcil i van morir força joves. Orwell va morir per culpa de la tuberculosi quan tenia 47 anys, el gener de 1950: Richard Blair tenia aleshores només cinc anys i mig. La dona d’Orwell i mare adoptiva del Richard, Eileen, havia mort el 1945 mentre l’operaven d’histerectomia. El Richard va créixer amb la germana del seu pare, Avril. A la retina, però, conserva moltes imatges del seu pare: “En conservo fragments. Tinc pocs records del temps que vam passar a Londres, en un pis fosc. Però recordo moltes coses dels mesos que vam ser a l’illa de Jura (Escòcia). Va ser una època feliç. Recordo els jocs al jardí i que el meu pare sempre volia ser a prop meu. Volia acostar-se, però no podíem tenir gaire contacte físic perquè ell tenia tuberculosi i li feia por que jo m’infectés”. El Richard va començar a llegir l’obra del seu pare quasi ja a l’adolescència: “Primer vaig llegir La rebel·lió dels animals. Tenia 11 anys i volia llegir 1984, però la família em va aconsellar que m’esperés tres o quatre anys. Després vaig llegir molts dels seus articles. Crec que sempre intentava ser molt acurat. Escrivia només el que podia veure. Era molt honest. Tan honest que fins i tot quan cometia un error ho reconeixia. Quan vaig llegir H omenatge a Catalunya també em vaig adonar que era un home valent”.

El pare del Quentin, George Kopp, va ser un home fascinant que també va morir jove per culpa de les ferides i tortures que va rebre a la Guerra Civil -va passar 18 mesos tancat a la presó- i a la Segona Guerra Mundial. Sempre l’ha envoltat una aura de misteri. A Homenatge a Catalunya, Orwell el menciona moltes vegades amb admiració per la seva valentia. Alguns biògrafs també apunten que va inspirar el personatge d’O’Brien de 1984. Orwell i Kopp, a part de ser companys d’armes, acabarien sent família. Quan es va acabar la Guerra Civil, Orwell va convèncer Kopp perquè anés a Anglaterra. Allà el podria tractar el seu cunyat, Lawrence O’ Shaughnessy, que era cirurgià. Kopp, que s’havia divorciat de la seva primera muller, s’acabaria casant amb la cunyada d’O’Shaughnessy i, per tant, emparentant-se amb la família d’Orwell.

Els misteris del capità Kopp

“Quan tenia cinc anys el meu pare es va morir, amb 50 anys, per culpa de les ferides que arrossegava de la guerra. S’havia salvat moltes vegades per molt poc. Una vegada una bala va impactar en un moneder que tenia a la butxaca de la camisa. La meva mare conservava la moneda que havia evitat que la bala el matés”, explica Quentin Kopp. “El Richard i jo vam passar part de la infància junts”, afegeix. El fill del comandant Kopp reconeix que la biografia del seu pare té molts forats: “És lògic. S’havia de protegir. La seva mare era jueva. I ser jueu, en aquell moment i en un país de l’Est, no era gens fàcil”. El capità Kopp, que va néixer a Rússia, va viure molt de temps a Bèlgica. Quan va esclatar la Guerra Civil va venir a Espanya per lluitar com a voluntari. Va arribar a ser comandant del 3r Regiment de la Divisió Lenin. Tant el fill d’Orwell com el de Kopp s’emocionen quan parlen de com se’ls ha acollit a Barcelona. Però s’indignen quan parlen dels silencis: “Hauríeu de reconèixer el vostre passat, teniu part de la vostra memòria enterrada. L’hauríeu de desenterrar per a la vostra salut i fer un procés que ja han fet Sud-àfrica i alguns països de Sud-amèrica”, opina Kopp.

Ahir tots dos van recórrer la plaça Catalunya, l’hotel Continental on escrivia Orwell, la Rambla, la plaça Sant Felip Neri, bombardejada durant la Guerra Civil i on van morir molts infants, i l’hospital on va estar ingressat Orwell (actualment l’escola internacional Benjamin Franklin). Ho van fer amb un guia amb molta experiència ensenyant als turistes com era la Barcelona de la Guerra Civil: Nick Lloyd. Aquest anglès, que fa anys que viu al Poble-sec, és capaç, en poc més de deu minuts, d’explicar les diferències que hi podia haver entre Catalunya i Andalusia el 1936 i detallar quines eren les faccions que van lluitar contra Franco. Ahir, però, els que l’escoltaven eren alumnes avantatjats: tots s’havien llegit Homenatge a Catalunya i coneixien molt bé l’obra d’Orwell. Entre ells hi havia Masha Karp, que ha traduït al rus La rebel·lió dels animals. Ara prepara una biografia en rus d’Orwell. Està convençuda que la seva obra és més vigent que mai: “Orwell no va escriure només de Stalin o Franco, sinó que va fer un gran retrat dels totalitarismes. Amb tot el que està passant a Ucraïna, amb tota la falsa propaganda per fer créixer l’odi, els seus llibres són més necessaris que mai”.