D’on surt el segell audiovisual de C. Tangana?

Palma“Enga va, Roge, tío, tienes que llevarme hasta la puta cima ”. Aquesta és una de les frases que el cineasta Santos Bacana li diu a Roge González en el curtmetratge Santos (2017), la peça audiovisual inspirada en la figura de Bacana. Aquest títol és l’origen de Little Spain L.A., la productora que s’ha encarregat de l’univers visual d’El Madrileño, l’últim projecte musical de C. Tangana, actualment el músic espanyol de més projecció i amb milions de visualitzacions a YouTube. A Santos hi és tot: les obsessions, la nostàlgia, la sensació de pèrdua, les imatges d’una Espanya que els transporten directament a la infància, al creixement i a les primeres idees i emocions.

L’any 2017 González i Santos eren a Los Angeles buscant somnis quan dos dels projectes que havia de començar González van caure. Durant una nit llarga i etílica a casa de Santos, aquest li explicava coses que volia fer, textos sobre el que sentia; sonaven cobles. I González ho va veure clar: allò mateix era un projecte fantàstic. I així és com tot el que Santos tenia al cap va desembocar en una peça audiovisual que ha marcat el camí d’una de les productores audiovisuals més “fresques”, que més “incomoden” -en paraules del músic C. Tangana- i a la vegada que més interès generen del moment. A més de González i Santos, hi col·laboren altres directors, realitzadors i artistes, com la directora de fotografia Cristina Trenas. Tots eren ahir a Palma per presentar el film a l’Atlàntida Mallorca Film Fest.

C. Tangana va confiar el segell visual d’El Madrileño a Little Spain gràcies a Santos, que ja estava fet però després encara han arrodonit: “Vaig sentir-m’hi molt identificat. L’hem recuperat perquè allà hi ha la base del que som ara. Va ser una manera de posar ordre a les idees”, diu el cantant. I Santos afegeix: “Tot això ha estat gràcies al Roge, que va donar vida a les meves idees”.

De la sensació d’anar a la deriva, als focus i l’èxit absolut. “Abans de fer els vídeos d’El Madrileño vam predir que, si anava bé, sortirien oportunitats”, diu Santos. No s’equivocaven. “Ara intentem correspondre les oportunitats que han vingut amb idees i contingut a l’altura del que hem projectat. Hem de definir la nostra veu, parlar amb gent i trobar amb tot el que fem la mateixa connexió que vam tenir amb El Madrileño ”.

Perdre la innocència

El cantant assegura que després d’això hi ha certa “rigidesa”: “Hem de lluitar en favor de la innocència i espontaneïtat. Abans era tan fàcil com agafar la càmera i gravar”, diu.Així es va fer el videoclip de la cançó Un veneno, la primera col·laboració dels tres, rodat a Los Angeles. La feina ja no és tan màgica, perquè s’ha de valorar el context, la gent que ho veurà i com ho veurà, entre altres coses. “Sí que és cert que es perd la innocència, però hem guanyat coses que ni ens imaginàvem”, comenta el director de Santos, el curt que destapa les entranyes de Little Spain, una successió d’imatges ambigua, poètica, amb cassets de Julio Iglesias, música cubana, flamenc. Si no hi són, al cim, tampoc els queda gaire per arribar.