La curiositat sense límits de Santi Moix

BarcelonaL’artista Santi Moix no deixa passar cap oportunitat d’experimentar amb els materials. Mentre que amb la pintura sent com una obligació l’haver de fer història, l’escultura li desperta “l’agilitat dels dits”, com diu ell mateix citant Salvador Dalí. Així que al llarg dels anys Santi Moix ha fet escultures amb cautxú, amb ceràmica de la Bisbal, gres i terra xamota, i ara mostra a la galeria Marlborough (Enric Granados, 68) fins al 22 de gener els fruits d’haver-se endinsat en la porcellana: una instal·lació de 6,5 metres d’ample protagonitzada per uns setanta objectes i personatges que desborden de les alforges d’un ruc.

“M’agrada molt fer escultura per pintar millor, entenc millor el que faig en un suport pla”, explica Moix. “Entre la pintura i l’escultura hi ha una circulació d’idees”, subratlla l’artista. L’origen d’aquestes noves escultures es remunta a la lectura de L’ase d’or d’Apuleu. A primera vista, entre la multitud de peces s’hi poden reconèixer uns personatges emmascarats, un tany de grèvol, un gripau, uns pebrots, unes cebes tallades pel mig, fulles i un mosquit. Al darrere d’aquestes peces hi ha el desig de fer amb ceràmica la flor de l’església de Saurí que va pintar. Això el va tornar a posar en contacte amb el ceramista Joan Raventós i ara també treballen en una exposició conjunta el 2022 al Terracotta Museu de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà per repassar la trajectòria conjunta.

L’exposició porta per títol 1280°, una referència a la temperatura de la segona cocció de la porcellana, i és la primera de Moix a la galeria Marlborough. La mostra coincideix amb el fet que Santi Moix, que està establert a Nova York, torna a tenir taller a Barcelona després de gairebé trenta anys, en un magatzem d’uns amics antiquaris. “Et comences a enamorar de les pedres un altre cop”, diu l’artista, al mateix temps que explica que a Nova York ha tornat a dibuixar amb model i com té la necessitat de mantenir-se present en la vida artística de la ciutat. “Pintar amb cavallet és tan important com una instal·lació de Dan Flavin”, explica.

Mantenir la llibertat i l'agilitat mental

Una altra raó per la qual Moix s’ha posat a explorar un nou material és el requisit que la directora de la Marlborough, Mercè Ros, li va posar quan el va convidar a exposar a la sala: que fes alguna cosa que no hagués fet mai. “Hi ha artistes amb mil capacitats i a vegades acabem veient sempre el mateix”, adverteix Ros. Tot i així, l’exposició també inclou algunes pintures recents perquè el públic pugui veure com les escultures i les pintures de Moix es complementen. “Es tracta de mantenir la llibertat i l’agilitat mental, que la tècnica no et sobrepassi; és com un joc de nens”, diu Moix. El ventall de preus de les escultures està entre els 3.850 euros de les més petites fins als 120.000 euros de la gran instal·lació.

Santi Moix va resoldre el repte de la delicadesa de la porcellana reforçant les peces amb fibra de vidre, i després va haver de trobar una solució per muntar les diferents peces en un conjunt unitari. Per aconseguir-ho, es va posar en mans de l’escultor Pere Casanovas, l’artífex de les escultures de col·legues com Pablo Palazuelo, Antoni Tàpies, Antoni Llena i Frederic Amat. Precisament, a Moix li agrada anomenar-lo “Pere el Gran”, per com li va aportar la idea de l’estructura de l’obra, consistent en una barra metàl·lica de la qual pengen les peces, i del muntatge. “Vam trigar tres hores a carregar i descarregar el camió per portar-li les peces, i en canvi la instal·lació es munta en vint minuts”, diu l’artista, que ja està pensant en la pròxima exposició a la Marlborough, una altra vegada esperonat per la directora. Tot apunta que el dibuix en serà el protagonista.