'Curiosa': erotisme de finals de segle

BarcelonaDirecció: Lou Jeunet. Guió: Raphaëlle Desplechin i Lou Jeunet. 107 minuts. França (2019). Amb Noémie Merlant, Niels Schneider i Benjamin Lavernhe.

A l'inici de Curiosa, un cartell explica el significat del títol: "Objecte o fotografia de caràcter eròtic. Terme de col·leccionista". Efectivament, el film de la cineasta Lou Jeunet posseeix la vitalitat i la pertinència d'una peça d'antiquari exposada en una vitrina, o d'una vella foto pornogràfica enganxada a un àlbum ple de pols. Jeunet aborda la relació passional entre Pierre Louÿs –autor de la novel·la La mujer y el pelele, que Buñuel va adaptar a la perversa Ese oscuro objeto del deseo– i la també escriptora Marie de Régnier al París de finals del segle XIX, però ho fa amb una fascinació cap als personatges i l'època que boicoteja qualsevol possible revaluació contemporània dels mites que encarnen.

Hi ha exemples recents d'aquesta estratègia de reescriptura: a Amour fou, Jessica Hausner disseccionava cruelment l'arquetip d'artista romàntic, i a Retrato de una mujer en llamas, Céline Sciamma escenifica la rebel·lió de la musa davant la mirada de la creadora. Jeunet, per contra, es limita a replicar els discursos erotòmans i decadentistes del fin de siècle: des de la concepció subversiva del nu femení fins a la llibertat sexual com a via d’accés a l'emancipació personal. Curiosa abunda, doncs, en escenes de plaer eròtic i plans de cossos nus, però no es planteja a qui pertany la mirada ni què implica ser objecte o subjecte d’aquest desig.