La cultura segueix instal·lada en la precarietat i l’estancament

BarcelonaLa cultura a Catalunya és com un malalt que no acaba de sortir de la grip que va contraure fa anys, quan va esclatar la crisi econòmica. Ni abans s’havia invertit en vacunes que evitessin el mal, ni després s’ha disposat de remeis per fer menys feixuga la recuperació. I així segueix la cultura, estancada en la precarietat i lluny dels estàndards que correspondrien a un país que vol explicar-se com una societat basada en el coneixement. Aquesta és la radiografia de l’informe Estat de la cultura i de les arts 2017, que va presentar ahir el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) a l’Ateneu Barcelonès. “Reclamem que la cultura tingui un paper rellevant. De cap manera podem plantejar-nos un model de país en què la cultura sigui residual, marginal”, va dir el president del CoNCA, Carles Duarte, davant un auditori ple de representants de l’ecosistema cultural i amb una convidada especial, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que va rebre un aplaudiment afectuós a l’inici de l’acte.

La diagnosi del CoNCA és similar a la d’anys anteriors, la qual cosa fa més evident l’estancament. Hi ha dades prou eloqüents, com ara que el 2016 la despesa privada en oci, espectacles i cultura va caure un 6,2% respecte al 2015. L’àmbit cultural només representa el 5,8% en la despesa total de les famílies catalanes, tocades per la crisi i per un sistema econòmic que, per exemple, obliga a dedicar al lloguer de l’habitatge el 46% del sou brut. També és demolidora la dada sobre la despesa pública en cultura, que tot just arriba als 120 euros per habitant, lluny del que passa en altres països europeus amb una població similar, com Suïssa (330), Dinamarca (314) i Finlàndia (230). Igualment preocupant resulta comprovar que entre el 2006 i el 2016 els pressupostos públics destinats a la cultura han caigut un 30%.

Crítica directa a la Generalitat

L’informe del CoNCA és clar. “La precària situació econòmica de la darrera dècada i els canvis de direcció en l’acció desenvolupada pel departament de Cultura han tensionat el teixit cultural i artístic del país, i l’han portat a una situació de mínims que costarà de revertir”, es pot llegir en el document. “En els anys de crisi els canvis són petits”, reconeix la vicepresidenta del CoNCA, Gemma Sendra, i aquesta estabilitat en la precarietat fa que “el sector segueixi en crisi”, com revelen les dades del pressupost del departament de Cultura, que només representa un 0,8% del pressupost de la Generalitat, sense que s’albiri la possibilitat d’arribar al 2% que el CoNCA reclama des de fa anys.

Pel que fa a l’aportació total de les diferents administracions, el 2016 va ser de 904 milions d’euros, una xifra lleugerament superior a la del 2015 (900 milions), però molt per sota dels 1.251 milions del 2010. En aquest capítol, l’aportació principal segueix venint dels ajuntaments (58%); la Generalitat hi aporta un 26%, les diputacions un 12% i l’Estat un 2%. Com recorda Sendra, “els pressupostos públics destinats a cultura s’han estancat”, tot i que després de cinc anys de caiguda continuada els pressupostos s’estabilitzen i “inicien un lleuger increment majoritàriament provinent de la millora de les partides dels ajuntaments i les diputacions”.

El CoNCA, que demana una centralitat més gran de la cultura en les polítiques públiques, parteix de les dades per fer “una mirada de futur” i, segons Sendra, confeccionar “una agenda que ajudi a reconstruir el sector cultural”. Fins i tot es proposa per coordinar un Acord Nacional per a la Cultura. “L’últim es va fer el 1985, i els intents posteriors no van prosperar”, diu Sendra. La vicepresidenta del CoNCA no estalvia crítiques “als dirigents polítics de Catalunya”, que no tenen la cultura entre les seves prioritats, i adverteix que sovint les accions del departament de Cultura són “massa dependents d’estratègies polítiques conjunturals a curt termini”. També eixampla la crítica a l’Estat, incapaç de construir “un entorn estable a nivell fiscal”. “Necessitem una reflexió profunda sobre fiscalitat i finançament”, diu Sendra. No es tracta només de redefinir el mecenatge empresarial, sinó sobretot de canviar el model. “A Catalunya el percentatge de donants privats és del 12%, quan als països nòrdics, amb més aportació pública, els donants són el 80% de la població”, afegeix.

El retrat de la cultura a Catalunya, gens complaent, no oblida altres mancances, com ara “la situació alarmant” dels drets dels treballadors. “Cal dignificar les professions culturals. Han de canviar les condicions de treball dels artistes i creadors”, diu Sendra. En aquest sentit, l’informe posa l’accent en la necessitat d’“erradicar l’ús abusiu de contractacions de caràcter mercantil en les relacions laborals” i “millorar el sistema de retenció dels artistes treballadors per compte aliè per adequar-los als nivells d’ingressos anuals”. Amb la mateixa contundència, el CoNCA reclama “fer de l’educació l’espai de creixement de la cultura”. “La cultura no pot dependre d’una herència o d’un llegat, perquè això genera desigualtat”, assegura Sendra, que també fa una crida a “ordenar el mapa de l’ensenyament públic artístic”.

Conscient d’una realitat social cada cop més diversa, el CoNCA constata l’absència d’aquesta “multiculturalitat en el disseny de les polítiques culturals”. “Cal que la cultura arribi a tothom i a tot arreu”, diu Sendra. Lligat a això, es demana “augmentar els espais dedicats a la cultura i a les diferents manifestacions artístiques en els mitjans de comunicació públics”. “Trobem a faltar una implicació més gran de TV3 en la cultura”, lamenta la vicepresidenta del CoNCA. El seu informe proposa “una concepció del país que tingui com a eix vertebrador la cultura, que generi oportunitats, que articuli el país, que el cohesioni i que el projecti cap al futur”. Per això, com diu Duarte, també cal que desapareguin les “circumstàncies excepcionals actuals, amb una part del Govern a la presó i l’altra a l’exili, i la capacitat econòmica d’algunes institucions bloquejada” pel govern espanyol.

La cara, els llibres; la creu, els museus

L’informe sobre l’estat de la cultura i les arts del 2015 del CoNCA inclou dades sectorials del 2016 que confirmen l’estabilitat de mínims comuna en tots els àmbits. Els indicadors més positius són els del sector editorial, que va incrementar la facturació un 5,5% respecte al 2015, però encara un 11,7% per sota de les xifres del 2012. També va haver-hi una millora en la música en viu. Tot i que el nombre de concerts es va reduir un 2,4%, els assistents i la recaptació van pujar un 4,5% i un 8,6%, respectivament, com ja recollia l’Anuari de la Música, que igualment mostrava la imparable davallada de la facturació de la indústria discogràfica: 7,6 milions d’euros, un 11% menys que el 2015 i a una distància abismal dels 16,6 milions del 2012. Només la facturació del mercat digital creix una mica, de 2,8 milions d’euros a 3 milions.

Estabilitat absoluta és la que reflecteixen els indicadors del cinema. Els espectadors de les sales tot just van créixer un 1,6%, i la recaptació, un 0,9%. Això sí, la quota de pantalla del cinema català es va enfilar el 2016 fins al 9,2% del cinema exhibit a Catalunya, malgrat la reducció de llargmetratges produïts: dels 93 del 2015 als 75 del 2016. La dada cinematogràfica negativa afecta la producció en llengua catalana, que només atreu el 0,3% dels espectadors i que tot just arriba al 3% de quota de pantalla.

Pel que fa a les arts escèniques, la radiografia és similar a la del 2015: un increment d’espectadors de l’1,6% i una recaptació que va augmentar un 0,8. On la pèrdua d’espectadors és més significativa és en els museus, que el 2016 van rebre 21,6 milions de vistants, un 5,7 menys que el 2015.