La cultura, lluny de la recuperació: l'informe del CoNCA en 7 xifres

Barcelona"El 2021 no ha estat l’any de la recuperació", sentencia Salvador Casals, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). "Hi ha hagut una recuperació, però no de la manera que es voldria. Encara no estem en la situació prepandèmia. I hem de pensar com afectarà la inflació, quin impacte tindrà en la cultura", pronostica. Si bé s'ha iniciat el camí de la recuperació, els núvols negres continuen planant sobre el sector cultural. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021, presentat oficialment aquest dimecres, la cultura va facturar el 2021 un 16% més que l'any anterior gràcies a la caiguda de les restriccions a partir de juny, però queda lluny de compensar les pèrdues del 23% que es calculen per al 2020, sobretot en les arts en viu.

Les arts escèniques són el sector que més es recupera (un 70% d'increment) però perquè és el que més havia caigut (un 62%), així com els llibres (+18%). L'audiovisual o els museus, en canvi, són àmbits que no han recuperat xifres prepandèmiques. "Els museus només han tingut un 31% dels visitants que van tenir el 2019. En canvi, el sector del llibre i el dels videojocs continuen creixent, facturant més i contractant més treballadors", assenyala el membre del Consell.

La pandèmia també té altres conseqüències: "Hi ha preocupació pel canvi d’hàbits de consum i per l’impacte que pugui tenir en el cinema", apunta Casals. Cal assenyalar que el CoNCA admet que té dades "parcials" per fer l'informe, per exemple no té les dades de les plataformes -que justament han viscut una explosió el 2021 que no es reflecteix a l'informe-, ni dels teatres fora de Barcelona, ni de galeries. Mirar la televisió, connectar-se a internet, escoltar música o la ràdio i llegir llibres continuen sent les activitats culturals que duen a terme més del 66% de catalans, mentre que anar a espectacles, concerts o al cinema ho fan menys del 33% de la població.

A banda de la pandèmia, l'altra gran preocupació del CoNCA és la "nul·la activitat legislativa sobre temes culturals" els darrers anys. "Hi ha renovacions de lleis pendents de fa anys", lamenta l'informe, com la llei del cinema, del patrimoni cultural o del sistema bibliotecari. I també normatives en àmbits com el teatre i la música. També reclamen un Acord Nacional per la Cultura que vetlli per un sistema cultural “ben articulat” i “eficient” i no es basi en polítiques d’ajut “efímeres”.

"Pel que fa als aspectes positius, hi ha esperança en la llei de drets culturals prevista per a finals d’aquest 2022. Destaca també l’augment del pressupost de Cultura, que encara no és del 2% però que ha crescut fins a l’1,3%", diu Salvador. En conjunt, el pressupost de totes les administracions suma 1.077 milions d’euros. La despesa pública per habitant és de 139 euros el 2021 (van ser 130 el 2020), tot i que encara està per sota de la mitjana europea. L’ocupació en cultura és de 177.000 treballadors, un 6,5% més que l'any anterior.

El CoNCA reclama més implicació econòmica de l'Estat i la modificació de la llei de mecenatge admesa a tràmit el març del 2021 i que està encallada. A més, demanen que es creïn indicadors socials per mesurar l'impacte de les polítiques més enllà de l'impuls de l'economia. Per exemple, hi ha dèficits en diversitat i en paritat.

La paritat en la cultura suspèn

Mentre que gran part dels treballadors de la cultura i dels públics culturals són dones, no passa el mateix si mirem els llocs de lideratge. Només es compleix la paritat en un 57% d'entitats del sector públic, però en l'àmbit privat i sobretot l'associatiu aquest percentatge cau radicalment: només un de cada quatre llocs als òrgans directius estan ocupats per dones. A més, les dones "estan presents en els espais de decisions artístiques mentre que els homes són habituals en els espais de decisions estratègiques i gerencials", diu l'informe especial dedicat a la paritat. Si ho mirem per sectors, no n'hi ha cap que superi el 32% de dones en càrrecs directius.