Barcelona“L’altra possibilitat era no fer res, però toca capgirar i transformar aquesta situació”, diu el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, que ha convertit un festival impossible en temps de pandèmia en un cicle de concerts per a 400 espectadors a l’estiu. El cataclisme provocat pel coronavirus en la cultura té dimensions bíbliques, i no serà fàcil capgirar-lo. En el vessant empresarial i laboral l’aturada productiva ha sigut gairebé total i amb l’agreujant de polítiques que deixaven sense protecció molts treballadors. A més, les mesures de la desescalada han obligat a cancel·lar els festivals, i les restriccions d’aforament no ajuden a pagar les factures de teatres i sales de concerts.
Tanmateix, l’ecosistema cultural es reactiva entre la prudència i la incertesa, assumint que hi haurà canvis de mentalitat i de consum que arribaran per quedar-se i creuant els dits perquè no es facin més profundes les mancances que s’arrosseguen des de la crisi del 2008. Com serà la cultura? L’ARA ho ha demanat a representants de diferents àmbits culturals marcant tres escenaris: el desconfinament de l’estiu, la nova normalitat de la tardor i el món del 2021.
Un estiu a les palpentes
“Hem viscut una enorme tragèdia i per salvar vides Beethoven no és necessari, però sí per viure, així que la bona notícia és que el que fem nosaltres, servir una tradició que reinterpreta un patrimoni artístic extraordinari i immaterial, no s’acabarà amb la crisi del coronavirus, com tampoc es va acabar amb les dues guerres mundials”, diu el promotor musical Josep Maria Prats, president d’Ibercamera. És un bon resum de l’esperit propositiu d’un ecosistema cultural que tanmateix viu la tensió d’un present dominat per la incertesa. “L’estiu serà tímid. Ens falten informacions importants pel que fa als protocols”, admet Anna Giribert, directora de FiraTàrrega. Les administracions han avançat protocols d’actuació per a les fases 1 i 2 de la desescalada, però encara hi ha moltes incògnites per a la 3 i per a la nova normalitat. “Les arts de carrer juguen amb avantatge respecte al teatre de sala, perquè es poden fer a l’aire lliure, i ja hi ha algunes companyies que treballen per adaptar els seus espectacles de cara a l’estiu -diu Giribert-. Però em preocupa com s’articularà el control del públic a les arts de carrer”.
El mateix passarà amb les festes majors. A Barcelona, per exemple, estan repensant la Mercè “perquè no pot ser massiva”, reconeix Joan Subirats, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament: “No hi haurà concerts massius a la platja ni espectacles pirotècnics amb molt públic. Hem de poder distribuir els concerts més pels districtes”.
“No serà un estiu normal de cap manera, perquè l’activitat no podrà cobrir les necessitats dels treballadors culturals ni les del públic, però hem de fer per poder fer després”, diu Gerard Quintana, president de l’Acadèmia Catalana de la Música, que veu “positives i necessàries” iniciatives com els concerts a l’aire lliure per a 400 i 800 persones, la rendibilitat dels quals tot just és “per mantenir l’activiat”: “Són una manera d’estar preparats per quan els protocols baixin a terra”.
La restricció d’aforaments condicionarà especialment la música en directe i les arts escèniques en sala i teatres. “Al juliol l’activitat teatral serà molt reduïda”, diu Isabel Vidal, presidenta de l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca). “Pot ser que a partir de l’1 de juliol no hi hagi fases, però no creiem que puguem obrir amb aforaments normals. El panorama de cara a l’estiu és que els teatres públics obrin tots els que puguin, però a nivell d’exhibició dels privats lamentablement l’activitat estarà molt aturada”, afegeix Vidal.
Normatives inviables
El director de L’Auditori, Robert Brufau, té sobre la taula “un pla A, un B, un C i un D” per “gestionar la incertesa”, i el seu horitzó és la tardor: “Tinc por que estigmatitzin els grans equipaments dedicats a les arts escèniques i a la música, perquè ens podem trobar amb situacions absurdes i complint unes normatives que són inviables en el nostre sector. Ara estableixen dos metres de distància de seguretat entre persones, però ¿quan podrà ser d’1,5 metres? Per a nosaltres és essencial, ja que les orquestres tenen una vuitantena de persones. A més, cal tenir present que els músics sobre l’escenari han d’estar a prop perquè s’han de sentir entre ells. Estem treballant en un pla de riscos laborals per a l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona”.
A Ibercamera, de moment no han posat a la venda les entrades per a cap de les seves temporades a Barcelona, Girona i Madrid, i estan “amatents a les noves normatives que afecten els aforaments”. Segons com evolucionin, oferirem concerts adaptats, com ara recitals de piano”, explica Prats. El petit format en sala és el model que ha triat el Palau de la Música per al juliol. D’altres, com el Mercat de Música Viva de Vic, han fet via digital sense descartar els concerts presencials a l’espera de novetats.
El quilòmetre zero
Les fases del desconfinament obliguen a reduir les dimensions dels espectacles, la qual cosa, unida a les restriccions de mobilitat internacional, fa que les programacions d’aquest estiu siguin de “quilòmetre zero”, com diu Quintana. “Les gran gires internacionals desapareixeran durant uns mesos”, afegeix el president de l’Acadèmia de la Música. “El problema de la mobilitat de les orquestres, que ara està damunt la taula pel coronavirus, ha reactivat el debat sobre la sostenibilitat ecològica de fer viatjar grups tan grans en avió. Potser anem cap a un model en què es pensi més en el producte local i estatal”, reflexiona Brufau.
El quilòmetre zero també serà una realitat al cinema. Segons Valérie Delpierre, productora d’ Estiu 1993 i vicepresidenta de la Federació de Productors Audiovisuals (PROA), “als cinemes hi haurà molt producte nacional: distribuïdors i exhibidors han arribat a un acord perquè no faltin pel·lícules a les sales”. Tanmateix, per al president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya, Camilo Tarrazón, “l’estiu del 2020 serà molt complicat per a l’exhibició”: “Les restriccions i el procés de reescalfar el mercat obligaran les empreses a fer un esforç econòmic molt important. Hi haurà més costos que ingressos i, per tant, pèrdues. Però és necessari fer-ho així, ho hem d’entendre com una inversió en el futur. Durant aquest període, encara que la demanda de cinema caigui en picat, no hi haurà tancaments de cinema. Això vindrà més endavant, el 2021, quan acabin les carències dels crèdits ICO”.
El quilòmetre zero ho serà també pel que fa al públic. Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural, considera: “Tenim una bona oportunitat per enfortir el turisme local, perquè la gent del país pugui gaudir del patrimoni, perquè s’hi retrobi”. I el sector editorial, que no descarta un Sant Jordi d’estiu, pronostica un retorn a les llibreries. “La llibreria és un agent cultural de primera”, recorda el president de la Cambra del Llibre, Patrici Tixis. Perquè ho segueixi sent, però, calen “accions immediates més enllà de crèdits per pagar impostors”, diu Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters expressant un neguit compartit per tot l’ecosistema cultural.
L'estiu cultural
Museus
La fase 1 ja va permetre el retorn a l’activitat dels museus a Tarragona i les Terres de l’Ebre, i avui obre l’Episcopal de Vic, però la gran reobertura començarà demà amb els quatre CaixaForum catalans. Els museus gironins tornaran el dia 4, però els de Barcelona no s’han posat d’acord per fer un retorn simultani i cadascú es reactivarà al seu ritme: el Macba el 3, el MNAC el 10, i el CCCB, el Picasso i els de la Fundació Vila Casas el 12. La Fundació Miró ho farà a mitjans de juny.
Un Sant Jordi estiuenc
“El 23 de juliol farem una gran festa del llibre que no podrà ser com Sant Jordi, però intentarem que tothom que ho vulgui pugui tenir el seu llibre, fins i tot amb firmes d’autors i tot el moviment que sigui possible”, explica Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre i del Gremi d’Editors. “Poder celebrar un Sant Jordi el 2020 no és tant una qüestió de recuperar la facturació, sinó anímica”, diu Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters.
Grec
El festival d’estiu de Barcelona ha assumit el rol de pal de paller públic de les arts escèniques. Tindrà unes 80 propostes, entre les quals 50 coproduccions i 15 espectacles reprogramats. La programació, que es comunicarà la setmana que ve, “s’ha reconstruït a partir de les limitacions i recomanacions de Salut, dialogant amb els creadors i repensant els formats dels espectacles”, diu Joan Subirats, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.
ARANWS20200515_0158Tombarelles a l'aire amb mascareta: el circ inicia la nova normalitat
El nou film de Christopher Nolan
Hollywood va decidir ajornar les grans estrenes, una decisió que podria arribar a afectar els Oscars. El Festival de Canes finalment es va rendir a l’evidència i no s’ha celebrat. Però d’altres s’han mantingut tossuts, com ara Christopher Nolan, que estrenarà la pel·lícula Tenet en sales el 17 de juliol. També s’ha anunciat Wonder woman 1984 (14 d’agost), i el Festival de Venècia serà del 2 al 12 de setembre.
ARANWS20200529_0086El Cruïlla XXS també tindrà flamenc, jazz i música clàssica
Cruïlla
Quan el bany de realitat va abocar els grans festivals de primavera i estiu a cancel·lar, el Cruïlla va decidir reconvertir-se en cicle de concerts i espectacles per a 400 persones a l’aire lliure en llocs com el Poble Espanyol, l’Anella Olímpica, el Recinte Modernista de Sant Pau i els jardins del Teatre Nacional. De moment ja té programades més de quaranta propostes i ha teixit aliances amb el Taller de Músics, el Liceu i el Festival Barcelona. El model està adaptat a les mesures de la fase 2.
La Setmana del Llibre
“No podrà ser la Setmana que pensàvem impulsar, però es farà, perquè és una cita molt necessària per al llibre en català”, explica Joan Carles Girbés, que s’estrena com a director de la Setmana del Llibre en Català. Es traslladarà, excepcionalment, de la catedral al Moll de la Fusta de Barcelona per poder aplicar totes les mesures de seguretat, reduirà el nombre de dies i controlarà l’accés dels visitants per garantir que es manté en tot moment la distància profilàctica.
Més música en directe
Com el Cruïlla, el Festival de Pedralbes treballa en concerts de petit i mitjà format, en aquest cas amb Luz de Gas com a aliat (per donar suport a les sales, com també ho farà l’Ajuntament de Barcelona al Fòrum i a Montjuïc). I altres promotors, equipaments i ajuntaments s’han confabulat per oferir música en directe adaptant-se a la realitat. Hi haurà concerts al Palau de la Música, al Festival Ítaca, al Barnasants, a Porta Ferrada, al Sons del Món, a la Schubertíada...