2021, l’any en què la cultura ha de ser més central que mai

Barcelona“La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants per a la cultura i l’art. Si bé l’art es presenta sovint com un luxe més que com una necessitat, paradoxalment en situacions d’adversitat, sovint veiem com pot ser necessari”, afirma la conservadora en cap del Macba, Tanya Barson. El que diu sobre l’art és aplicable a la cultura en general, que ha d’entrar al 2021 convençuda del seu valor social. “Hauríem de vincular més estretament la cultura a les polítiques bàsiques, com salut i educació. La cultura hauria de formar part de les polítiques de benestar i reforçar la seva relació amb l’educació”, assegura Joan Subirats, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. “La cultura és una de les potes de l’estat del benestar i s’ha de dotar millor”, diu Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

Dotació econòmica pública i també privada és el que necessitarà l’ecosistema cultural el 2021, en un context novament advers com fa una dècada. Subirats, per exemple, posa sobre la taula la urgència d’una nova llei de mecenatge. “Si no s’ha fet cap pas endavant és per la resistència del ministeri d’Hisenda. És un tema polític, de canvi de mentalitat i de considerar la cultura com un tema central”, diu Subirats.

Perquè el déjà-vu respecte a la carnisseria del 2008 no sigui irrespirable, el sector cultural fixa un full de ruta per al 2021. “Caldrà treballar en mesures de reactivació econòmica, que començaran a la tardor, però aniran més enllà. La recuperació s’allargarà durant tot el 2021. Hi ha d’haver línies creditícies, de la millora dels treballadors, de moratòries en el pagament d’impostos”, detalla Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters.

“El 2021 hi haurà una certa contenció del risc per part de les productores teatrals, però això passarà ràpid. Si podem obrir a la tardor, les sales podran resistir, però si s’allarga indefinidament aquesta situació sí que serà molt difícil sobreviure”, diu la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal. En qualsevol cas, el pitjor escenari seria un rebrot víric a principis del 2021. “Això faria que molts cinemes tanquessin. Si l’evolució de l’epidèmia és favorable, serà igualment un any de transició: ja no ens ofegarem, però encara nedarem cap a terra -explica Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes-. A partir del 2022 sí que creiem que es pot produir una reordenació del mercat de cinema i anirem veient una tendència a l’agrupació del sector en unes poques empreses. Si volem que sobrevisqui el petit cinema, necessitarà ajuda de les administracions”.

El rebrot també és el malson per a les productores. “Es veuria afectada la cadena de valor del cinema: festivals, sales, productores... Tothom patiria i entraríem en una situació molt delicada del sector en què moltes productores haurien de tancar perquè els ERTO no duraran eternament”, adverteix Valérie Delpierre, vicepresidenta de la Federació de Productors Audiovisuals.

Tanmateix, el 2021 ha de servir per revisar inèrcies. “La crisi suposarà una reestructuració del sector tant de la indústria com dels artistes -diu Robert Brufau, director de L’Auditori-. També ens servirà a tots plegats per tocar de peus a terra i aturar un cert mercadeig de la cultura, ja que, quan tot va bé, es generen unes dinàmiques absurdes amb preus sobredimensionats. Cal plantejar cap a quin model volem anar”. Josep Maria Prats, president de la promotora Ibercamera, comparteix la inquietud de Brufau. “Els preus de la música també s’adaptaran a les noves circumstàncies del mercat. Com menys entri en un mercat de luxe, millor. En tot cas, a Ibercamera mai ens han interessat els fenòmens mediàtics”, afirma Prats, per a qui “hi havia una certa superficialitat i mundanitat en el món de la música clàssica, amb una atenció de vegades més centrada en la imatge i no tant en la música, que canviarà i tornarem a l’essència”.

El director del MNAC, Pepe Serra, també proposa esmenar errors: “El sistema de grans exposicions blockbuster ecològicament i econòmicament no és sostenible”. Són temps per repensar models.