Barcelona“La pandèmia i el seu impacte plantegen reptes i qüestions importants per a la cultura i l’art. Si bé l’art es presenta sovint com un luxe més que com una necessitat, paradoxalment en situacions d’adversitat, sovint veiem com pot ser necessari”, afirma la conservadora en cap del Macba, Tanya Barson. El que diu sobre l’art és aplicable a la cultura en general, que ha d’entrar al 2021 convençuda del seu valor social. “Hauríem de vincular més estretament la cultura a les polítiques bàsiques, com salut i educació. La cultura hauria de formar part de les polítiques de benestar i reforçar la seva relació amb l’educació”, assegura Joan Subirats, primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona. “La cultura és una de les potes de l’estat del benestar i s’ha de dotar millor”, diu Miquel Curanta, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
Dotació econòmica pública i també privada és el que necessitarà l’ecosistema cultural el 2021, en un context novament advers com fa una dècada. Subirats, per exemple, posa sobre la taula la urgència d’una nova llei de mecenatge. “Si no s’ha fet cap pas endavant és per la resistència del ministeri d’Hisenda. És un tema polític, de canvi de mentalitat i de considerar la cultura com un tema central”, diu Subirats.
Perquè el déjà-vu respecte a la carnisseria del 2008 no sigui irrespirable, el sector cultural fixa un full de ruta per al 2021. “Caldrà treballar en mesures de reactivació econòmica, que començaran a la tardor, però aniran més enllà. La recuperació s’allargarà durant tot el 2021. Hi ha d’haver línies creditícies, de la millora dels treballadors, de moratòries en el pagament d’impostos”, detalla Marià Marín, secretari tècnic del Gremi de Llibreters.
“El 2021 hi haurà una certa contenció del risc per part de les productores teatrals, però això passarà ràpid. Si podem obrir a la tardor, les sales podran resistir, però si s’allarga indefinidament aquesta situació sí que serà molt difícil sobreviure”, diu la presidenta d’Adetca, Isabel Vidal. En qualsevol cas, el pitjor escenari seria un rebrot víric a principis del 2021. “Això faria que molts cinemes tanquessin. Si l’evolució de l’epidèmia és favorable, serà igualment un any de transició: ja no ens ofegarem, però encara nedarem cap a terra -explica Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes-. A partir del 2022 sí que creiem que es pot produir una reordenació del mercat de cinema i anirem veient una tendència a l’agrupació del sector en unes poques empreses. Si volem que sobrevisqui el petit cinema, necessitarà ajuda de les administracions”.
El rebrot també és el malson per a les productores. “Es veuria afectada la cadena de valor del cinema: festivals, sales, productores... Tothom patiria i entraríem en una situació molt delicada del sector en què moltes productores haurien de tancar perquè els ERTO no duraran eternament”, adverteix Valérie Delpierre, vicepresidenta de la Federació de Productors Audiovisuals.
Tanmateix, el 2021 ha de servir per revisar inèrcies. “La crisi suposarà una reestructuració del sector tant de la indústria com dels artistes -diu Robert Brufau, director de L’Auditori-. També ens servirà a tots plegats per tocar de peus a terra i aturar un cert mercadeig de la cultura, ja que, quan tot va bé, es generen unes dinàmiques absurdes amb preus sobredimensionats. Cal plantejar cap a quin model volem anar”. Josep Maria Prats, president de la promotora Ibercamera, comparteix la inquietud de Brufau. “Els preus de la música també s’adaptaran a les noves circumstàncies del mercat. Com menys entri en un mercat de luxe, millor. En tot cas, a Ibercamera mai ens han interessat els fenòmens mediàtics”, afirma Prats, per a qui “hi havia una certa superficialitat i mundanitat en el món de la música clàssica, amb una atenció de vegades més centrada en la imatge i no tant en la música, que canviarà i tornarem a l’essència”.
El director del MNAC, Pepe Serra, també proposa esmenar errors: “El sistema de grans exposicions blockbuster ecològicament i econòmicament no és sostenible”. Són temps per repensar models.
Cultura al 2021
La tornada dels grans festivals
El covid-19 ha fet saltar pels aires el calendari dels festivals arreu del món, i la majoria han començat a treballar per tornar l’any que ve si la crisi no se’ls emporta per davant. A Catalunya, Primavera Sound, Sónar i Cruïlla ja han avançat noms del cartell de 2021, la majoria dels quals són artistes i grups recuperats de l’edició cancel·lada. És el mateix que ha fet el Festival Jardins de Pedralbes i el camí que seguiran altres cites estiuenques com el Festival de Peralada i l’Acampada Jove.
Sant Jordi per Sant Jordi
Si tot evoluciona sense brots ni rebrots, l’any que ve hi haurà Sant Jordi a l’abril, cosa que evidentment tindrà un significat especial i pot servir per homenatjar les víctimes de la pandèmia.
Reprogramació teatral
L’any que ve es reprendran muntatges cancel·lats pel coronavirus com Solitud al TNC, on també hi haurà obres de nova creació. Al Poliorama es representaran els musicals Forever young i T’estimo si he begut. A la Sala Beckett s’estrenarà el nou projecte de Lara Díez Quintanilla i El combat del segle de Denise Duncan. La Flyhard també recuperarà les obres suspeses Instruccions per enterrar un pare i Estigmes.
MNAC
“El tema de l’ampliació del museu es reprendrà la tardor del 2021”, diu el director del MNAC, Pepe Serra. Abans no arribi l’ampliació, el museu seguirà treballant per connectar més i millor amb la societat.
Oscars, Canes i Batman!
Veure Robert Pattinson vestit de Batman està costant déu i ajuda. Warner va decidir ajornar l’estrena de la pel·lícula a causa de la pandèmia. I si no hi ha canvis, el film dirigit per Matt Reeves arribarà als cinemes l’octubre del 2021. L’any que ve tornaran també festivals que han hagut de cancel·lar-se, com el de Canes, i Hollywood treballa perquè pugui haver-hi cerimònia dels Oscars al febrer, tot i que la indústria no les té totes per falta de títols.