La cultura dissident a la Rússia de Putin
Artistes i pensadors han sigut crítics amb la política del Kremlin i molts han hagut de marxar del país
Barcelona"No puc tornar a Rússia mentre hi hagi Putin", escriu Victoria Lomasko, l’autora del llibre Altres Rússies (amb traducció al català i castellà de Marta Nin i publicat per Godall el 2020). A finals de la setmana passada, Lomasko va fugir de Moscou amb una maleta i el gat. Ara és a Brussel·les, on ha arribat gràcies a la productora de la pel·lícula que està fent sobre el seu últim llibre, L’última artista soviètica, que també publicarà Godall. "No he pogut treure diners del banc. Putin m’ha robat els diners per finançar la guerra d’Ucraïna", explica. Lomasko, però, no pensa mossegar-se la llengua: "Continuaré explicant històries de les quals he estat testimoni aquests últims dies a Moscou i com és per als que s’han quedat; espero que els lectors entenguin que no es tracta de sancions sinó de repressió. El règim de Putin només pot ser descrit com a feixista".
La denúncia a través del dibuix
Lomasko dibuixa des del lloc dels fets
Lomasko dibuixa allò que veu utilitzant les tècniques dels dibuixos de quadern del segle passat, les mateixes que es van fer servir per explicar el setge de Leningrad o les experiències dels gulags. Mostra la Rússia invisible en els discursos oficials. A Altres Rússies descriu, per exemple, el treball esclau als supermercats Produkti, parla dels creients ortodoxos, els activistes LGBT, els treballadors immigrants i els col·lectius de treballadors agrícoles de les províncies. Lomasko no treballa a partir de fotografies ni vídeos, sinó en directe, des dels llocs dels fets. Al seu últim llibre, per exemple, dibuixa allò que va veure el 2020 a Minsk (Bielorússia) quan la gent es manifestava contra Lukaixenko.
En un debat que es va fer el 2020 al CCCB, Lomasko, que ha fet exposicions arreu del món i que també ha exposat peces murals, explicava que la seva obra no es publica a Rússia perquè des del 2016 s’han redactat moltes lleis que busquen censurar la dissidència: "N’hi ha moltes, no les conec totes, i són confuses. Et poden ficar a la presó no perquè parlis de política, sinó sobre temes socials", detallava al CCCB. Només cal recordar el destí de les activistes del grup Pussy Riot (que van passar per la presó per cantar una cançó contra Vladímir Putin, dins de la catedral del Crist Salvador de Moscou) o el col·lectiu Voinà. Lomasko va decidir no publicar Altres Rússies a Rússia, després que ella i el seu editor parlessin amb un advocat: "Em va dir que si publicàvem seria com activar una bomba de rellotgeria, que em podien obrir un procés judicial i no en tenia cap ganes –relatava–. Si publiqués el meu llibre a Rússia, m’hauria de preparar moralment per deixar el país". Dos anys després, l'artista russa, que també ha estat cocomissària de dos projectes d’art i activisme a llarg termini –Dibuixant el tribunal (amb Zlata Ponirovska) i El llapis feminista (amb Nàdia Plunguian)–, ha hagut de marxar.
Dissidències finançades pel poble
Els escriptors han denunciat la repressió de Putin
Jorge Ferrer és escriptor i traductor del rus. Ha traduït obres d'Aleksandr Herzen, Svetlana Aleksiévitx, Mikhaïl Kuràyev, Ilià Ehrenburg, Nikolai Leskov i Ivan Bunin. El 2020 va rebre el premi Read Russia per la traducció al castellà de Zuleijá abre los ojos de Guzel Iakhina. Nascut a l'Havana, Ferrer va viure a Rússia entre 1982 i 1990. "Els escriptors russos estan destrossats i han expressat el seu rebuig dràstic a l'actitud criminal del Kremlin", assegura. Ferrer ha estat traduint la primera obra en prosa de la poetessa, periodista i escriptora Maria Stepanova, En memoria de la memoria,que publicarà Acantilado aquesta tardor. "Els últims vint anys han sorgit autors molt potents, és una narrativa que mira al passat, també a l'horror de Stalin i a la repressió comunista, però amb una mirada menys revengista que la generació anterior", diu Ferrer. Són escriptors crítics amb l'actual govern, segons el traductor: "Ho han estat des del 2014, quan va començar aquesta guerra amb l'annexió il·legítima de Crimea".
Stepanova, que va néixer a Moscou el 1972, va créixer durant la desintegració de la Unió Soviètica i va començar a publicar durant la dècada postsoviètica. Quan era adolescent, Stepanova va ser testimoni de com molts escriptors i poetes s'enfonsaven, perquè al seu voltant tot es va volatilitzar. Amb la caiguda de la Unió Soviètica va desaparèixer un sistema que finançava carreres a canvi d'un cert compromís polític. Aleshores, Stepanova va decidir que es guanyaria la vida fent altres coses i així seria més lliure a l'hora d'escriure. El 2007 va fundar OpenSpace.ru, un diari cultural que publicava assaig, crítiques i reportatges, però es va quedar sense patrocinadors després de les protestes que hi va haver a Rússia arran de les eleccions generals del 2012. Stepanova no es va resignar i va llançar una nova web, aquesta vegada finançada només a través del micromecenatge, Colta.ru. El govern rus va bloquejar la web la setmana passada.
A En memoria de la memoria, Stepanova indaga sobre la història de la seva pròpia família, d'origen jueu. Molts escriptors han escrit sobre l'actualitat i el passat recent de Rússia i encara hi havia (fins a la invasió d'Ucraïna) certa llibertat. No hi havia tanta pressió com en els temps de l'estalinisme. "Hi ha molta literatura contemporània que s'ocupa de Putin. Vladímir Sorokin (Moscou, 1955) ha criticat molt sovint la continuïtat de la dinàmica autoritària", afegeix Ferrer.
Les primeres obres de Sorokin no es van publicar a Rússia sinó a Alemanya i França. Una de les seves últimes novel·les traduïdes al castellà és El día del oprichnik (Alfaguara, 2008), que va provocar una gran polèmica. El moviment juvenil pro-Putin Nashi va destruir els seus llibres davant el Bolxoi. A la novel·la, Sorokin utilitza el passat per parlar del futur i alerta de tornar a l'època d'Ivan el Terrible, aixecar un nou mur d'acer i aïllar Rússia. El periodista i escriptor Dmitri Glukhovski (Moscou, 1979), autor d'una saga de novel·les de ciència-ficció de les quals s'han fet vídeojocs i pel·lícules, també ha sigut molt crític amb Putin. A Metro 2033 (Minotauro), Moscou és una ciutat fantasma on els supervivents creen una civilització al metro. És una societat en guerra perpètua que culpa de tots els seus mals l'enemic.
El teatre documental, a través de Teatr.doc , també ha estat explícit en les seves crítiques amb obres com A la una divuit, que reflexiona sobre la corrupció i la impunitat del sistema judicial rus. L'obra parlava del cas concret de l'advocat Serguei Magnitski, que va morir en circumstàncies molt confuses a la presó.
L'activisme al carrer
Ni les multes ni la presó han aturat les 'performances'
“Sortir al carrer aquests dies amb una pancarta o amb un paper blanc ja es pot convertir en una performance”, diu Ana Voronkova, que dimecres a la nit va tornar a Moscou després de passar uns dies al nord-est de Rússia. “Els meus amics estan molt preocupats, hi ha gent que surt al carrer a protestar, hi ha moltes detencions, i la policia va a les cases per demostrar que són allà i et vigilen”. Lingüista i gestora cultural moscovita, Voronkova ha impulsat el Moscow Comics Festival KomMissia i el Finno-Ugric Comics. També va estar al darrere de Respect, un projecte que va fer arribar temes com el sensellarisme, la diversitat religiosa i sexual, els refugiats o la violència a les presons a les escoles i instituts a través del còmic. Voronkova no va tenir problemes per introduir tots aquests temes a les escoles. “L’avantatge del còmic és que és percebut pel govern rus com una cosa marginal, que no té cap importància i, per tant, no ho consideren perillós”, diu. S’han pogut publicar còmics dissidents com Codi Kafka, que documenta l’absurditat judicial, i que va tenir com a guionistes periodistes de Novaya Gazeta, un dels pocs diaris crítics amb el govern de Putin.
Voronkova assegura que l'activisme continua. Hi ha el Moviment Feministes contra la Guerra. amb artistes com Dària Serenko, que malgrat el risc d’anar a la presó i de les multes fan performances al centre de Moscou. Katrin Nenaixeva és una altra artista que fins fa uns mesos també sortia al carrer: “Havia fet performance amb un llit de ferro a l’esquena per protestar contra la violència als orfenats i a les institucions mentals. Sempre la detenien, però crec que es va cansar, protestar en solitari pot ser esgotador”, diu Voronkova.
El finançament dels grans magnats
Molts projectes han estat possibles amb la iniciativa privada
Rússia en temps de Putin no ha deixat de ser una gran potència cultural; al cap i a la fi té un llegat cultural impressionant, tant a nivell artístic (museus com l’Hermitage) com musical i escènic (l'espectacular activitat dels teatre Mariïnski i Bolxoi), a més d’una continuïtat literària (justament ara se celebra el bicentenari del naixement de Dostoievski). "Als anys 90 part de la infraestructura cultural va ser desmantellada; per exemple, tota l'educació musical, que havia tingut molta importància. Però els darrers vint anys s'ha anat restablint amb iniciatives públiques i privades", detalla Ferrer. Els grans magnats russos han invertit molt en cultura. Un exemple és la fundació Prokhorov, que té diferents programes culturals a diverses regions russes, incloent-hi els Urals i Sibèria. "A Rússia hi ha moltes iniciatives privades que arriben on no arriba el govern, i gràcies a aquestes fundacions s'han traduït moltes obres del rus", explica la traductora Nina Avrova. "Sense iniciatives com aquesta no haguéssim pogut traduir al català, per exemple, El drac, de Ievgueni Xvarts, que és una faula crítica amb els règims totalitaris", afegeix Avrova.
Els darrers mesos s'han impulsat grans projectes museístics. La Fundació V-A-C va obrir el passat desembre l'espectacular GES-2. L'antiga estació elèctrica de Moscou s'ha convertit en un espai on hi ha art, teatre, música, cinema, residències artístiques... i vol implicar el públic en l'activitat cultural. GES-2 continua amb les portes obertes. En canvi, el Garage Museum of Comtemporary Art, que es va inaugurar el 2008, ha cessat l'activitat com a protesta per la invasió d'Ucraïna. Darrere d'aquest museu hi ha també una altra gran fortuna: la de Daixa Jukova i Roman Abramóvitx.