La cultura posa deures al conseller Santi Vila
25 personalitats de l’ecosistema cultural li assenyalen les seves prioritats
BarcelonaCada cop que se li recorda al nou conseller de Cultura, Santi Vila, el minso pressupost que gestiona el seu departament -el 2015 representava el 0,8% del total de la Generalitat- ha d’entomar l’evidència: la seva gestió serà valorada en funció de la capacitat que tingui de fer créixer aquest percentatge. És una petició unànime. Però li exigiran molt més: resultats tangibles i gestos simbòlics, que sàpiga lligar política amb ensenyament, que inciti el consum, que faci la cultura accessible. 25 personalitats de l’ecosistema cultural li assenyalen les seves prioritats.
ARTS ESCÈNIQUES
ORIOL BROGGI, director teatral “Durant la Segona Guerra Mundial, quan li demanaven a Churchill que destinés els diners de la cultura a la guerra, ell responia: «Doncs per què fem la guerra?» La meva pregunta és: ¿si fem el procés per defensar una cultura i també unes eines polítiques i econòmiques, per què la cultura continua sent marginal? En una legislatura tan curta és l’hora que algú comenci a fer polítiques de llarg termini”.
ÀLEX CASANOVAS, actor i president de l’Associació d’Actors i Directors “Tots els partits haurien de firmar un Pacte per la Cultura que anés més enllà dels interessos partidistes i que la situés al mateix nivell que la sanitat i l’ensenyament. I això implica més pressupost. Perquè la cultura ha de ser accessible i assequible, cosa que no vol dir més barata”.
ANNA ROSA CISQUELLA, cofundadora de Dagoll Dagom i presidenta de l’Associació de Companyies de Teatre “És vital millorar el suport a la producció i exhibició de les productores i companyies independents del país, que són les que sempre han aportat un grau de creativitat i heterogeneïtat al nostre teatre i han fet possible que arribi a tot el territori. El circuit teatral ha desaparegut i la precarietat és total. La cultura ha de ser una eina d’avenç social per a tothom”.
FRANCESC CASADESÚS, director del Mercat de les Flors “Caldria començar per entendre la dansa com una eina educativa, cosa que afavoriria també el seu prestigi social i la complicitat del públic. S’ha de treballar per la rellevància de la cultura a nivell social amb dos indicadors: el pressupostari i el cohesionador. No n’hi ha prou demanant l’augment pressupostari si no afinem on voldríem destinar els recursos”.
ÀLEX RIGOLA, director teatral “La meva prioritat és que no prioritzin les subvencions a les empreses privades per sobre dels artistes i les companyies, com han fet els governs anteriors. I, sobretot, el conseller haurà de tenir la capacitat de fer veure al president que destinant a la cultura menys de l’1,5 % del pressupost general aquest govern ens està dient que no s’estima la cultura”.
LLIBRES
FE FERNÁNDEZ, llibretera de L’Espolsada “Hi ha una xarxa de llibreries de comarques que cal preservar. Cada vegada fem més d’agents culturals i de dinamitzadors, però ens movem d’una manera tan precària que no tenim pressupost per pagar els artistes i acabem funcionant amb la bona voluntat de la gent. La cultura és una eina bàsica i un pilar transversal de la societat. Per això, també caldria posar en alça el valor de la lectura a les escoles”.
ANTONI GUIRAL, director del Saló del Còmic “Ho tinc molt clar: que es posi en marxa el Museu del Còmic. Hauria de ser un espai obert, actual i modern, que recopilés tot el patrimoni, força dispers tant a dins com a fora de Catalunya. És necessari salvaguardar les publicacions i, evidentment, els originals, però el museu també hauria de recollir l’obra més nova”.
BEL OLID, traductora i escriptora, presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana “S’han de respectar els cent dies de gràcia, però en aquest temps és important que el conseller s’informi bé i escolti tota la gent del sector. Ens agradaria que hi hagués un pla important de foment de la lectura que comptés amb els autors, i la creació d’una Casa de l’Escriptor que serveixi per visibilitzar que hi ha gent que escriu. És una mancança important”.
PATRICI TIXIS, president del Gremi d’Editors “Els dos problemes més greus que arrosseguem són l’analfabetisme funcional (la falta de comprensió lectora) i que es llegeix poc. Li demanaria al conseller protecció a les llibreries i una dotació millor per a les biblioteques per renovar el seu estoc. I que es fomenti el gust per la lectura. Al sector també li falten mesures que incentivin el consum de cultura, des de desgravar l’IRPF fins a crear abonaments per a cultura. I és important que ens ajudin a fer entendre que la creació cultural no és gratis”.
POLÍTICA CULTURAL
JOSEP CRUANYES, portaveu de la Comissió de la Dignitat “La conselleria hauria de defensar el retorn de la documentació de Salamanca i, si convé, actuar per la via jurídica, perquè hi ha documents pendents que ja van ser aprovats per la comissió mixta. També hauria de reclamar els arxius històrics de la policia i de la Guàrdia Civil que, segons l’Estatut, ja haurien d’haver sigut transferits”.
CARLES DUARTE, president del CoNCA “És important augmentar el pressupost perquè l’actual limita tota l’activitat del departament de Cultura. Una altra prioritat és l’Estatut de l’Artista: la conselleria hauria de fer-ne una revisió a fons perquè la crisi ha deixat en evidència la fragilitat dels creadors. També hauria de separar cultura de política cultural i ser respectuosa amb la pròpia llibertat del sector”.
MAGDA PUYO, directora de l’Institut del Teatre “Tenim molts creadors però hi ha molt poc teixit social que gaudeixi de l’art. L’objectiu clau ha de ser que l’art formi part de la vida de la gent. I una via és fent que cultura i educació treballin més junts. El lloc on l’art es pot aprehendre és a l’escola, però ara no és concebut com una forma de coneixement i de formació”.
FRANCESC VILANOVA, director de l’Arxiu Històric de la Fundació Carles Pi i Sunyer “És prioritari impulsar la recerca humanística i cultural de les universitats i oferir espais i canals de difusió perquè la recerca arribi a tots els públics. També cal establir mecanismes de cooperació entre institucions i entitats, sense haver d’entrar en una guerra civil per disputar-se la titularitat d’un organisme”.
CINEMA
RAIMON MASLLORENS, productor “Necessitem que el govern consideri el sector audiovisual com un punt estratègic amb unes idees molt clares, amb diners i amb una televisió forta que tingui un bon model d’empresa. Per això, proposem un Pacte per l’Audiovisual que traci les línies mestres i convidaria directors de televisions públiques de països similars al nostre perquè expliquin de primera mà el seu model”.
LLUÍS MIÑARRO, cineasta “S’ha de recuperar la presència internacional que el cinema català tenia fa uns anys, fomentant la seva participació en festivals, museus, filmoteques... També és necessari acostar-lo al sistema educatiu i afegir-lo com a assignatura, ja que el que es fa actualment a les escoles és molt feble. A més, no es pot caure en l’error de mercantilitzar la cultura”.
EDMON ROCH, productor “De vegades, malgrat tenir totes les eines a la nostra mà, ens falla una cosa tan bàsica com la capacitat econòmica que ens permeti ser competitius. S’ha de destinar a cultura el percentatge pressupostari que li pertoca. L’any que la Generalitat va fer una aposta decidida es van estrenar pel·lícules importants com Pa negre, Bruc, Herois i Eva ”.
ÁNGEL SALA, director del Festival de Cinema de Sitges “Caldria donar més suport a la cultura popular. Catalunya és una potència en cinema, música i còmic, però són àmbits que no cuidem prou. Pel que fa al cinema, s’hauria de fomentar una indústria audiovisual catalana perquè el talent que sorgeix de les escoles no hagi de marxar fora”.
CAMILO TARRAZÓN, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya “S’ha de continuar treballant per rebaixar l’IVA cultural. Però també ens preocupa molt l’educació. S’ha d’introduir l’audiovisual en el sistema educatiu per augmentar el coneixement del cinema i el respecte a la propietat intel·lectual. A la llarga, això crearà els nous públics que necessitem”.
ART
LLUÍS COMERÓN, degà del Col·legi d’Arquitectes “Cal promoure i normalitzar el coneixement de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge, com a activitats col·lectives que contribueixen a la definició de la nostra cultura, i fomentar la capacitat de gaudir-ne i compartir els seus valors. El futur Museu d’Arquitectura serà un bon instrument per aconseguir-ho”.
CARLOS DURAN, galerista “És important donar suport i potenciar els actes de trobada del sector internacional a Barcelona, com Swab i Talking Galleries, perquè porten clients, artistes i comissaris que generen intercanvi amb la producció i el teixit local. També cal reactivar les línies d’ajut a la internacionalització i difusió que han desaparegut, i que el pressupost de cultura sigui l’equivalent als altres països europeus”.
JOAN FONTCUBERTA, fotògraf “Jo demanaria un pla de xoc per revifar la creació a Catalunya. En les últimes legislatures s’ha destruït molt teixit cultural. Es prioritza l’atenció a les grans infraestructures perquè són les que tenen més visibilitat, però es descuida el treball de base i les xarxes de creació i difusió cultural. S’han tancat museus comarcals i centres d’art, han desaparegut festivals i iniciatives públiques que havien costat molt d’engegar. El dany és irreparable i estem sota mínims”.
MÚSICA
ROGER MAS, cantautor “El conseller ha de treballar per fer més obert i inclusiu el concepte de cultura catalana; la identitat cultural catalana és molt més gran del que se’ns sol aparèixer sovint, tant des de les institucions com des del poble mateix. A la cançó caldria ajudar a situar-la en un lloc molt més central del que té ara”.
JOAN OLLER, director del Palau de la Música “Cal garantir l’estabilitat i, al mateix temps, l’eficiència de les institucions i projectes musicals, així com impulsar la millora de la qualitat que permeti més projecció exterior. En termes generals, la prioritat seria augmentar la dotació pressupostària, ja que és important, però prefereixo remarcar l’augment de la valoració i participació de la ciutadania de la vida cultural i artística del país”.
RICARD ROBLES, codirector del Sónar “Cal afavorir una millor interacció entre la formació dels creadors, el teixit de sales, la indústria i els mitjans públics de comunicació, i treballar pel reconeixement dels festivals com a actiu, motor i laboratori culturals del país. Cultura necessita una millora pressupostària, reforçar els perfils tècnics al departament i reequilibrar recursos per renovar la relació entre equipaments, creadors i indústria”.
CARMEN ZAPATA, gestora de l’ASACC “L’Associació de Sales sempre ha demanat el traspàs de competències de les activitats musicals des d’Interior a departaments més sensibles amb les necessitats del sector musical com ara Cultura. La voluntat política és fonamental en aquest cas, i per això demanem que la llei d’espectacles que va quedar a les portes del Parlament la legislatura passada s’abordi des d’una nova perspectiva”.