La cultura catalana ocupa el cor de Washington

Washington“M’han encantat les faldilles dels esbarts dansaires”, deia la Laura al costat de la seva amiga Linda. Totes dues són mestres jubilades de Maryland i Virgínia que van participar aquest dijous en els actes de l’Smithsonian Folklife Festival. Catalunya és la cultura invitada de l’edició d’enguany (la 52a), juntament amb Armènia. Cada estiu el National Mall, el parc de la ciutat que hi ha entre el Capitoli dels Estats Units i el memorial del president Abraham Lincoln, acull aquest festival que és una celebració massiva i popular de cultures de tot el món.

La Laura va engrescar la Linda perquè l’acompanyés a visitar el recinte de la cultura catalana perquè la seva amiga és una enamorada de Barcelona. “M’agradaria veure les torres humanes [així és com molts nord-americans anomenen els castells, un dels grans al·licients del festival d’aquest any], però no sé si podrem”, va dir, i va afegir que quan era més jove no es perdia cap dels festivals. “Jo també hi venia amb els meus fills i ara amb els meus nets perquè penso que han de conèixer el món”.

Un dels objectius del festival és posar “rostre humà a comunitats distants i permetre a la gent dels Estats Units interactuar de manera significativa amb persones d’altres nacions i regions del món”, explica el seu director, Michael Atwood Mason. I diu que amb Catalunya han intentat “anar més enllà dels titulars informatius, del xoc polític, per parlar de com viuen els catalans i com comparteixen l’espai públic”. Aquest segon objectiu no s’ha acomplert, perquè ahir la polèmica política en la inauguració va eclipsar la cultura [vegeu la pàgina 6].

La vida a la plaça

Una plaça temporal amb voltes de fusta és, precisament, el centre del recinte on es desenvolupen les activitats catalanes. Tota aquesta setmana i fins al 8 de juliol s’hi fan balls d’esbarts, cercaviles, sardanes i concerts com els d’havaneres amb Les Anxovetes, de rumba catalana amb Joan Garriga & Galàctic Mariatxis, o de cançó amb l’aranesa Alidé Sans i el duo format per Maria Arnal i Marcel Bagés. Al voltant s’hi situen diverses parades amb artesans i objectes de la cultura i les tradicions catalanes.

“Els nord-americans són molt curiosos. Ens pregunten molt sobre la cultura i també sobre el tema polític”, va dir Marc Ballesté, que és qui explica als visitants coses sobre les falles pirinenques, una tradició que prové de fa segles. El 2015 la Unesco les va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat -una distinció que també tenen la Patum de Berga i el fet casteller-. “Hem portat falles de diversos pobles del Pirineu, hem preparat activitats per als petits i esperem fer també una encesa”, va assegurar.

També els Diables d’Igualada faran, finalment, una actuació a la plaça, tot i que no podran fer un correfoc perquè el National Mall forma part dels parcs naturals del Estats Units. De fet, no va ser gens fàcil obtenir els permisos per encendre petards i van haver de treballar amb una empresa de pirotècnica nord-americana, ja que és car i suposa fer molta burocràcia importar pólvora i petards de Catalunya. “Ara farem una prova amb els nord-americans i un rànger [guardes forestals del parc] per assegurar que tot vagi bé”, va dir Fredi Marmon.

Mentre uns joves es miraven la roba dels diables, una mica més enllà un grup de persones contemplaven els quatre gegants, els d’Oliana i els de Catalunya, el Treball i na Cultura. El festival brinda aquests dies una oportunitat única a Catalunya per donar-se a conèixer: s’esperen més de vuit milions de visitants, la majoria nord-americans.