La cultura de base de Barcelona encén l’alarma
43 entitats s’uneixen per denunciar l’estat d’“emergència” de la creació independent: precarietat, manca de visibilització, dificultat d’accés als ajuts i fagocitació d’idees
L’epicentre de la cultura independent i combativa de Barcelona, l’Antic Teatre, va acollir ahir la primera trobada de projectes culturals independents que tenen seu a la ciutat. Denuncien “l’estat d’emergència de la cultura de base a Barcelona”, que arrosseguen dècades de precarietat i marginació institucional. Una situació que s’ha agreujat amb la pressió immobiliària, que ha deixat sense sostre entitats com ara Telenoika, que des de fa 20 anys treballa en la democratització de la cultura audiovisual i, després de rebre un premi de l’Ajuntament de Barcelona, “està en risc de desaparició”. O l’Espai Poètic, que tancarà a l’espera de subvencions per adequar el local i la llicència. O La Poderosa, que s’ha de traslladar. O el mateix Antic Teatre, que continua en perill “de convertir-se en un McDonald’s”, com diu la directora, Semolina Tomic. Són exemples d’entre el mig centenar de signants d’un manifest que alerta tant de la dificultat d’accedir a ajudes públiques com de la manca de visibilitat d’aquests projectes.
La llista inclou entitats, associacions i empreses com ara l’espai de creació La Poderosa; la Nau Bostik; la Llibreria Calders; el centre de cultura La Bonne; el col·lectiu Dones Visuals; Drap-Art; la plataforma digital Teatron; l’associació de creadores Vaca; El Col·lectiu, de teatre independent, i projectes educatius i comunitaris com ara Explica Dansa, Agost Produccions, Sinapsis, Artibarri, Alas, etc. Molts treballen des de fa dècades en aquest àmbit i ahir admetien que ni tan sols es coneixien entre ells. La trobada ha de servir per fer un mapping, teixir xarxa i presentar-se com una sola veu davant l’administració.
A l’Ajuntament de Barcelona li reclamen en concret “una mesura de govern” que “reconegui públicament i destini un pressupost a la cultura de base, de la mateixa manera que se’n destinen a programes com ara les Fàbriques de Creació i Barcelona Districte Cultural”. Segons el manifest, el consistori dedica 200 milions a Cultura el 2019 i, d’aquests, “només 4,2 milions es reparteixen en concurrència pública entre els projectes de la ciutat, siguin macrofestivals o cultura de base”, lamenten, i denuncien la “manca de transparència en la presa de decisions”. “La precarietat existeix perquè els recursos econòmics no arriben a la cultura de base -afirmen-. La institució no fa l’art, però ha de fomentar-lo”.
Per a aquestes entitats hi ha un problema de partida quan només s’accepta oficialment el binomi públic-privat. I és que en moltes ocasions els projectes de cultura de base són privats o cooperatius però alhora són independents, és a dir, no tenen ànim de lucre i no es regeixen per la lògica empresarial. Però “el sistema obliga a estar dins el mercat de les indústries culturals, si es vol accedir a ajudes”, expliquen.
També acusen les administracions de “prioritzar les indústries culturals en detriment de la investigació o la feina de llarg recorregut”. I no només això, sinó que l’acusen de fagocitar-los idees i projectes “per desarticular la cultura de base, desmantellar estructures existents i transformar-les en propaganda”. En la trobada d’ahir la creadora Marta Galán, que treballa amb àvies veïnes de l’Antic Teatre, ho deia en relació al projecte comunitari que ha programat el Grec enguany, que ha preferit el Lliure i no l’Antic Teatre, amb més trajectòria en aquest camp. Però també es deia en relació al projecte escolar En Residència, de l’Icub, que s’ha ampliat a desenes d’instituts de secundària, quan històricament hi ha hagut altres projectes de barri que ara han quedat relegats.
Encara no està definit què farà després d’aquesta exhibició pública el col·lectiu. La radiografia del sector és un primer pas. El ParlaMent Ciutadà probablement serà l’eina més transversal i oberta per convertir-se en el catalitzador d’un malestar que ve de lluny i s’agreuja any rere any. “Estem cansats de sobreviure: volem viure”, deia Ada Vilaró, del festival Escena Poblenou.
Sumar forces al ParlaMent Ciutadà
El ParlaMent Ciutadà de la Cultura de Barcelona, que coordina l’arquitecta i activista Itziar González, treballa en paral·lel amb les entitats de cultura de base. Després de les dues assemblees que ha celebrat fins ara, ha elaborat 10 punts imprescindibles per sacsejar la cultura i retornar les polítiques culturals a la ciutadania (un d’ells és precisament el mapping dels projectes independents i un altre la creació d’un observatori cultural). El pròxim ple d’aquest ParlaMent alternatiu, a la tardor, convidarà els polítics a debatre sobre aquestes 10 prioritats. “Nosaltres farem les propostes polítiques -deia ahir González-, però hem de ser més”.