La cultura de base de Barcelona detecta 55 entitats en risc de desaparèixer
Un informe conclou que la manca de finançament i l'amenaça de l'espai en són els motius principals
BarcelonaEl 2019 una quarantena d'entitats de la cultura de base barcelonina es van reunir per denunciar la situació precària en què es trobaven. D'aquella reunió en va sortir la necessitat de dur a terme un informe que servís de radiografia per conèixer exactament l'estat d'aquestes entitats, caracteritzades per ser "iniciatives ciutadanes amb voluntat de transformació social", i trobar solucions a la seva situació. Tres anys després s'han fet públics els resultats de l'informe, finançat per l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), que ha detectat 55 entitats en risc de desaparèixer per "manca de finançament, per no poder desenvolupar la seva activitat –l'estudi s'ha dut a terme durant la pandèmia– o perquè l'espai on treballen està amenaçat", explica la coordinadora de l'estudi, Elisabeth Ruiz. En total s'ha fet una enquesta a 67 entitats de Barcelona, entre les quals hi ha la Casa Orlandai, la companyia de Sol Picó, l'associació Dones Visuals, La Visiva i la cooperativa Nus. L'Informe de l’estat de la Cultura de Base de Barcelona s'ha presentat aquest dissabte durant el quart Parlament Ciutadà de Cultura de Barcelona.
Un dels resultats de l'informe és la creació d'un mapa amb la ubicació de cada entitat que s'anirà actualitzant amb els canvis. "Ara tenim una radiografia que ens mostra que moltes d'aquestes entitats estan situades en espais fortament afectats per la pressió immobiliària i la gentrificació", diu Ruiz. La gran majoria són a Ciutat Vella i un 31% (17 entitats) alerten que el seu espai està amenaçat o bé perquè se'ls acaba el lloguer i els fan fora o bé perquè no poden assumir l'augment de la quota. Entre les afectades hi ha l'Antic Teatre, La Poderosa, Nau Bostik, La Bonne, RAI i Experimentem amb l'Art. Però el motiu principal que afecta l'amenaça de desaparició de les entitats és, segons l'informe, la manca de finançament públic. L'estudi constata que el 90% dels espais obtenen finançament públic, però que el 73,17% han de posar diners de la seva butxaca per tirar endavant els projectes. El 75% de les entitats tenen un pressupost total inferior als 100.000 euros.
Més transparència
Tot plegat evidencia, segons l'informe, la precarietat a la qual estan sotmeses. Per fer-hi front, les afectades fan una crida a les administracions i demanen un canvi en el model de subvencions. "Caldria que les entitats poguessin tenir ajudes durant períodes més llargs, que fossin biennals o triennals. També és necessari que s'anticipi el pagament, que no hagin d'esperar mig any per rebre'l i poder posar-se a treballar abans", assenyala Ruiz. Durant el Parlament Ciutadà de Cultura les entitats han reclamat a les administracions més transparència i dades "públicament accessibles de manera ràpida i fàcil" sobre la gestió pública cultural.
