"Quin gust, el Picasso sense gent!"

BarcelonaAquest cap de setmana, malgrat l’amenaça del toc de queda, que va arribar diumenge a la nit, no hi havia el mateix silenci que quan es va decretar l’estat d’alarma a la primavera, a Barcelona. Hi havia activitat i ganes de descobrir espais i exposicions. En alguns dels 142 edificis i 41 recorreguts que es podien visitar en la 11a edició del 48h Open House BCN es podien veure corrues de gent. El festival d'arquitectura va convocar 44.306 persones i la Model va liderar el rànquing amb 2.039 visites. Moltes –la majoria eren dones– es van quedar a les portes de l’exposició Feminista havies de ser, que ja han visitat més de 27.000 persones, al Palau Robert. La mitjana d’espera era de més de 45 minuts i la persona encarregada de la seguretat avisava els que arribaven poc abans de les 19 h –el Palau Robert tancava a les 20 h– que no s’afegissin a la cua perquè no podrien entrar.

“M’han dit que potser no hi entro, però com que el meu fill està entretingut jugant aquí, al parc, ho intentarem”, deia l’Alba, de 31 anys, en la seva segona visita a un equipament cultural des de l'inici de la pandèmia. Tant l’Open House BCN com el Palau Robert eren activitats gratuïtes.

Gaudir d'una visita sense aglomeracions

Hi havia estampes insòlites, com el carrer Montcada a l'altura del Museu Picasso sense una gernació de turistes esperant per entrar al museu. Dissabte a la tarda el carrer era dels nens, que el recorrien a tota velocitat sobre un patinet. Una mare que passejava amb els seus dos nens petits i que aprofitant la quietud els va fotografiar recolzats sobre la paret del Picasso gaudia de la reconquesta: “Quin gust, el Picasso sense gent!” El Picasso va tancar el 2019 amb 1.072.887 assistents. Si l’octubre de l’any passat, abans de la pandèmia, en un dissabte podien entrar al museu més de 1.500 persones, aquest 24 d’octubre a les sis de la tarda hi havia una vintena de visitants recorrent les seves sales.

Alguns ho van aprofitar per entrar al museu per primera vegada. “No hi havia vingut mai perquè sempre hi havia massa gent, i he aprofitat aquest cap de setmana que he vingut a visitar el meu fill abans que ens tornin a confinar”, explicava la Rosario, de 58 anys i que viu a València. La Katy, que és britànica i era a Barcelona com a turista, hi va estar a punt d’entrar, però quan li van dir el preu de l’entrada, 12 euros, es va indignar i va marxar: “Hi vaig venir el 1995 i des d’aleshores els preus han augmentat massa, tot és massa car, venim de la Sagrada Família i tampoc hi hem entrat perquè una entrada amb audioguia valia 26 euros. Abandonem la idea d’entrar en cap museu”. La Karin, que té 33 anys, en canvi, va anar al Picasso un primer diumenge de mes, quan l’entrada és gratuïta: “Ho vaig gaudir moltíssim, vaig estar tanta estona com vaig voler davant els quadres que m’interessaven. Hi havia anat abans de la pandèmia i va ser un suplici”. Es nota quan l'accés és gratuït. Aleshores el Museu Picasso pràcticament completa l'aforament.

Molts més turistes autòctons

Segons el Picasso, en aquests moments l’equipament té el 10% dels visitants que tenia l’any passat. En xifres absolutes, el 2019 hi havia uns 90.000 o 100.000 visitants mensuals, però ara la mitjana és d'una mica menys de 10.000 entrades mensuals. Entre el juny i el setembre del 2019 el nombre de visitants espanyols era del 8,5%, mentre que actualment el 50,80% són espanyols i, d’aquests, el 52,4% resideixen a Barcelona. “Fins ara el museu s’havia finançat pràcticament al 100% amb les entrades i la llibreria del museu, però ara és molt difícil imaginar com podrà ser tot a nivell econòmic”, diu el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon.

“Crec que el museu no pot renunciar a la seva identitat ni a la seva singularitat, i des de fa temps treballem en moltes altres activitats, a part de les exposicions. Hem d’incidir encara més en la relació de Picasso amb la ciutat i establir altres sinergies amb altres institucions. El 2023 és un any molt especial, perquè farà 50 anys de la mort de Picasso i 60 anys de l’obertura del museu, i estem preparant amb l’Ajuntament de Barcelona una guia amb un recorregut per la ciutat i també reforçant una gran xarxa sobre Picasso a Catalunya, entre moltes altres coses”, diu el director del Museu Picasso.

El MNAC té el 20% del públic habitual

El MNAC també ha notat la sotragada del covid: “Estem al 20% del públic que teníem, i actualment pràcticament no hi ha turistes. Si abans de la pandèmia el 50% dels visitants eren locals, ara són el 90% –expliquen fonts del museu–. Fa temps que treballem en estratègies per apropar-nos més al públic local, però ara tot s’ha accelerat i hem hagut de reorganitzar activitats i exposicions”.

El covid va endarrerir a la tardor el naixement del centre internacional de fotografia de la Fundació Mapfre, però des que va obrir portes, el 9 d’octubre, ha tingut una gran afluència de gent: “Estem molt contents amb la reacció i l’afluència de públic a les exposicions de Bill Brand i Paul Strand. La veritat és que ens ha sorprès. Els dissabtes i diumenges hi ha una afluència notable, fins i tot s’ha generat alguna cua, i els dimarts també tenen una afluència molt similar per ser el dia d’entrada gratuïta. Crec que la gent té moltes ganes d’art i s’està comprovant que els espais de cultura són segurs i que ens permeten gaudir i evadir-nos una mica”, assegura la directora de cultura de la Fundació Mapfre, Nadia Arroyo.

Amb els bars i restaurants tancats, alguns aprofitaven les exposicions gratuïtes per citar-se. La Mireia, de 31 anys, i la Lourdes, de 32, havien quedat amb una colla d’amigues de Barcelona i rodalia per anar al Palau Robert. “Ens han recomanat l’exposició, però ja veiem que no hem triat el millor moment, per la cua. Haurem de triar un altre dia. Amb els bars tancats les opcions d’oci es redueixen i era una alternativa per veure'ns”, diu la Mireia. La Lourdes creu que en moments com l’actual els preus de les entrades s’haurien de reduir: “Les entrades en alguns museus són massa cares. Amb tot el que està passant, si estan buits, per què no abaixen els preus?”

La Clara, de 27 anys, i el Guillem, de 36, van anar dissabte a la tarda al Palau Robert i a la Model. “Si no hi hagués el covid hauríem quedat per anar a prendre alguna cosa. Hem buscat aquesta alternativa per estar dins de la legalitat”, diu la Clara. “Al Palau Robert hem fet bastanta cua, i aquí [a la Model] també, però com que feia temps que no ens vèiem ho hem aprofitat per xerrar”. La Susanna, de 20 anys, tenia un cap de setmana pleníssim, perquè volia visitar molts dels edificis del 48h Open House BCN: “Soc de Viladecans i encara hi ha moltes coses que desconec de Barcelona. Demà vull visitar Montjuïc, i volia anar a la Casa Ametller, però a les 10.03 h ja no hi havia entrades, i això que es podien adquirir a partir de les 10 h".

El seu company, el Marc, diu que ha deixat d’anar als concerts però no als museus ni a les exposicions: “Són espais molt més segurs que molts altres llocs i, com que hi ha menys aforament, gaudeixo molt de les visites”. L’Anna, de 54 anys, explicava que no havia deixat de fer activitats culturals però que algunes amigues s’havien desdit i havien decidit no acompanyar-la: “Amb l’edat hi ha més por, però jo vinc des de fa temps al 48 Open House BCN i no m’ho volia perdre. Demà visitaré diferents edificis de Sant Joan Despí”.