Valerico, Emilio, Román i Flora: els primers identificats a les criptes de Cuelgamuros

BarcelonaFa més de vint anys que Fausto Canales, que té 90 anys, batalla per trobar i recuperar les restes del seu pare. Fa pocs mesos, en una conferència a la Universidad Complutense de Madrid, afirmava que, encara que no ho aconseguís, la lluita i totes les batalles judicials haurien pagat la pena. I si ho aconseguís, es podria emportar el pare a Pajares de Adaja (Àvila) i retre-li un homenatge. Aquest dimecres ha rebut una bona notícia: el seu pare, Valerico Canales, és un dels primers quatre identificats a les criptes de la vall de Cuelgamuros. L'equip multidisciplinari que treballa a l'antic mausoleu franquista ha identificat també Emilio Caro, Román González i Flora Labajos. A tots ells els van matar els falangistes el mateix dia a Aldeaseca.

El Fausto tenia dos anys quan es van emportar el seu pare, de matinada, i el van assassinar. Va ser el 20 d'agost del 1936, quan un grup de falangistes que actuaven entre Àvila i Valladolid van anar al poble de Pajares de Adaja i els van detenir. Van agafar sis homes i una dona, entre ells els quatre identificats, els van lligar de mans, els van fer pujar en un camió i van agafar la carretera d'Arévalo a Madrigal. Quan van arribar al terme d'Aldeaseca els van assassinar. Van abandonar els cadàvers a la intempèrie i van dir a un veí d'Aldeaseca que els enterrés en un pou sec que hi havia en una finca propera, coneguda com Los Aguadillos de la Fuente de la Rosa. I hi van romandre fins a l'1 de març del 1959, quan uns agents de la Guàrdia Civil van exhumar-ne els cossos i els van dipositar en una urna juntament amb sis cossos més, exhumats el mateix dia a Fuente el Saúz. En cap moment van informar les famílies de les víctimes que se'ls emportaven a l'anomenat Valle de los Caídos, avui Cuelgamuros. Al certificat de defunció de Valerico Canales, les autoritats d'aleshores hi van inscriure: mort a "conseqüència del Movimiento Nacional".

Qui són els identificats?

La majoria eren membres de la Casa del Pueblo, vinculada a la UGT, i van tenir una part activa en diferents intents de reforma social i econòmica durant el curt temps que va durar la Segona República. Per això els van assassinar. Fausto Canales mai s'ha rendit des que el 2003 va començar a investigar per localitzar el seu pare. És ell qui ha anat aconseguint informació sobre cadascuna de les víctimes identificades aquest dimecres i que volen enterrar juntes al seu poble d'origen. Gràcies a la seva feina, se sap que Emilio Caro García es guanyava la vida com a jornaler, que era viudo i tenia quatre fills. També era jornaler Román González Enrique, que estava casat i era pare de set fills. Flora Labajos era mestressa de casa i treballava a pagès quan hi havia feina. Era mare de quatre fills. No se sap si també pertanyia a la Casa del Pueblo i per què la van assassinar.

El 2003 l'Associació de Memòria de Valladolid va exhumar el pou amb l'esperança de trobar les restes dels assassinats, però només hi havia petits fragments. Aleshores, el Fausto va descobrir que els havien traslladat al monument de Franco. Des d'aleshores no ha deixat de batallar judicialment per treure el seu pare d'allà. Des del 2003, al cementiri de Pajares de Adaja, hi ha un petit monument que els recorda. Després de les eleccions del 23 de juliol, el govern espanyol entregarà les restes als familiars.

Una fotografia, la que encapçala aquest article, ha estat clau per identificar-los. A la imatge es veu com un grup de treballadors va introduint les caixes amb les restes exhumades a les criptes de Cuelgamuros i una d'elles és la que contenia les restes dels homes i la dona assassinats a la població d'Àvila.

Queden molts altres familiars que esperen poder obtenir les restes d'avis, pares, oncles, besoncles... però la continuïtat de les exhumacions dependrà en bona part del que passi a les eleccions vinents. L'equip multidisciplinari que se n'encarrega va començar a treballar-hi el mes passat. No és fàcil treballar a les criptes. N'hi ha als laterals dret i esquerre de la basílica i, durant dècades, aquests 33.833 morts han estat invisibilitzats. Es troben darrere una petita porta on es llegeix: "Caídos por Dios y por España". A les criptes s'hi accedeix per una escala precària i hi ha fins a cinc pisos. El pas del temps ha esborrat els noms de les caixes, que estan emparedades; és a dir, no es poden extreure a través de cap porta, sinó que s'ha de fer un forat a la paret. A través de càmeres, s'ha pogut observar que n'hi ha de molt ben conservades, però en alguns espais s'han escolat l'aigua i la humitat i, per tant, s'han desfet del tot i les restes òssies s'amunteguen en petits pilons.