'Vengadores: Endgame' i quatre crítiques més per a aquest cap de setmana

‘VENGADORES: ENGAME’

L’univers cinematogràfic de Marvel entona l'hora dels adeus

La conclusió de 'Vengadores: Infinity Wars', on se’ns mostrava com Thanos (Josh Brolin) consumava el seu pla de dur a terme un genocidi còsmic que feia desaparèixer la meitat del superpoblat univers cinematogràfic de Marvel (i milions de víctimes col·laterals), ja anunciava que 'Vengadores: Endgame' no podia començar fent broma. Com si es tractés d’una desviació hiperbòlica de la sèrie 'The Leftovers', el primer acte d’aquesta funció descriu un món en estat de dol, que no aconsegueix deixar enrere el pes de les absències que planen damunt seu; un aire fred de tristor i malenconia que no semblava tenir lloc en el sempre lleuger univers Marvel... Continua llegint

'BUÑUEL EN EL LABERINTO DE LAS TORTUGAS'

Un viatge d’amistat durant el rodatge de ‘Las Hurdes’

A principis dels anys 30, amb un equip format per surrealistes francesos i anarquistes aragonesos, Luis Buñuel va marxar als confins d'Espanya per engegar el rodatge de 'Las Hurdes, tierra sin pan', l’únic documental del de Calanda i una de les grans pel·lícules del setè art. D’uns 27 minuts de durada, el film parla de l’Espanya endarrerida d’aquell temps, però també és la materialització de l’amistat de Buñuel i Ramón Acín, pedagog anarcosindicalista que va finançar el projecte gràcies a la loteria... Continua llegint

'GLORIA BELL'

Un 'remake' perfectament prescindible

'Stardom: Industry of Desire', llibre imprescindible dels estudis sobre l’estrellat, incloïa un article de John O. Thompson que proposava una especulació lúdica: què passaria si substituíssim les actrius de films mítics per unes altres? ¿Si, com volia Hitchcock, Grace Kelly hagués sigut Madeleine a 'Vèrtigo' en comptes de Kim Novak? Thompson concloïa: "Un cop el film s'ha rodat, ningú més pot interpretar el paper". Sebastián Lelio i els seus productors, els germans Larraín, no pensen el mateix. 'Gloria Bell' és una recreació mimètica, pla per pla, de 'Gloria', excel·lent film dirigit per Lelio abans d''Una dona fantàstica', amb una diferència fonamental... Continua llegint

'LETO'

Llibertat i censura en l’escena rock de la Unió Soviètica del 1980

A l’hora d’analitzar 'Leto' resulta difícil abstreure’s de les dures circumstàncies que van envoltar la producció del film, amb el director rus Kirill Serebrennikov obligat a muntar la pel·lícula sota arrest domiciliari per, suposadament, haver malversat els fons públics d’una associació d’artistes –una fràgil acusació que va concloure amb l’alliberament del cineasta el 8 d’abril passat, després d’un any i mig de reclusió–. Així, el retrat que proposa Serebrennikov de l’escena rockera soviètica de principis dels anys 80 –on els anhels de llibertat eren trinxats per la censura– pot llegir-se com una crítica velada al llegat de repressió i l'autoritarisme que impregna el present de la nació russa.... Continua llegint

'LA PORTUGUESA'

Lluminosa adaptació literària sobre l'espera poc passiva d'una esposa

La filmografia de Rita Azevedo Gomes, una directora de debut tardà que va estrenar el seu primer llarg el 2002 amb 50 anys, entronca amb el llegat de Manoel de Oliveira i João César Monteiro en la seva pràctica d'un cinema que atorga una centralitat insòlita al text alhora que trenca amb la idea més adotzenada d'adaptació literària. Com a la magistral 'La venjança d'una dona', que s'inspirava en un conte de Jules Barbey d'Aurevilly, a 'La portuguesa' Azevedo Gomes parteix igualment d'una novel·la breu, el relat homònim de Robert Musil, per subvertir la imatge tradicional de la dona obligada per la seva condició a quedar-se en un estat d'espera i aïllament.... Continua llegint