'La tragedia de Peterloo', quan la retòrica obrera és el motor de la lluita revolucionària
Crítica del film de Mike Leigh sobre la brutal repressió d'una manifestació el 1819 a Manchester
BarcelonaDirecció: Mike Leigh. Guió: Mike Leigh. 154 min. Regne Unit (2018). Amb Rory Kinnear, Maxine Peake i Neil Bell.
Quatre anys després que l'aliança entre britànics, alemanys i holandesos derrotés Napoleó a Waterloo, la població de Manchester va patir una massacre de mans de l'exèrcit anglès mentre s'aplegava al camp de Saint Peter per reclamar reformes parlamentàries. En la seva reconstrucció d'aquest episodi batejat com a Peterloo, Mike Leigh utilitza la figura d'un jove soldat que sobreviu a les guerres napoleòniques com a fil conductor per traçar la línia de continuïtat entre les dues conteses.
El director de 'Secrets i mentides' elabora un gran fresc sobre aquesta fita en la història de les lluites democràtiques que es distancia de certes rutines de les típiques dramatitzacions d'època. Tot i que la família del soldat encarna el rostre humà d'un episodi històric, el protagonisme queda repartit de manera col·lectiva alhora que se subratlla el pes de la retòrica en la construcció dels esdeveniments. Pocs films contemporanis es delecten tant en l'art de l'oratòria com a motor de l'acció política i en la riquesa de les parles com a manera de perfilar els personatges. L'especialitat de Leigh és el drama realista als antípodes de l'èpica. Possiblement per això l'última mitja hora, quan la paraula queda esmorteïda pels sabres dels soldats mentre la confusió s'apodera de Saint Peter, lluny de funcionar com a clímax catàrtic, és la que té menys força del film.