No es perdin 'El llarg dinar de Nadal' al Teatre Biblioteca de Catalunya
La Ruta 40 recupera el muntatge de l'obra de Thornton Wilder
'El llarg dinar de Nadal'
Teatre Biblioteca de Catalunya. Fins al 9 de gener
Les cases parlen. Parlen dels qui les habiten i dels qui les han habitat. A les seves parets queda el ressò d'allò que s'hi ha dit i també del que hi ha passat. El dramaturg i escriptor nord-americà Thornton Wilder (1897-1975), guardonat amb tres premis Pulitzer, va escoltar el que deia la casa de la família Bayard i així va néixer el 1931 El llarg dinar de Nadal, que després de quatre temporades a l'íntim Cercle Maldà ha parat taula sota els arcs de la no menys íntima Biblioteca de Catalunya.
Un dinar molts menys llarg que un dinar de Nadal de qualsevol de nosaltres i que no és un dinar, sinó molts dinars per recórrer noranta anys de la vida d’aquesta família acomodada de Califòrnia, des d'aquells colons que encara convivien amb els indis fins a la desaparició dels seus descendents. Una història particular que ens parla de moltes històries comunes, no només als Estats Units, i que reflecteix els canvis de la societat de finals del segle XIX fins a les primeres dècades del segle XX. Però, com dèiem, el que escoltem són els ressons d’unes actituds, d’unes frases fetes, d’uns fets que s’encadenen en un eteri fluir que ens parla del pas del temps, que ens parla d’unes persones entre el naixement i la mort. No és més, però tampoc és menys que un seguit de paisatges humans emmarcats en un paisatge fixat al voltant de la taula, una mena de galeria d'esplèndids i evocadors quadres que mantenen el tema tot canviant els personatges per caminar sobre la història de la família en menys d’una hora. No cal res més perquè ens emocionin.
Bé, sí, calia una posada una escena del rigor i de la delicadesa que li han imprès els directors Alberto Diaz i Albert Part. I calia també un repartiment (Bruna Cusí, Alberto Díaz, Ignasi Guasch, Aina Huguet, Albert Prat, Magda Puig i Mima Riera) en estat de gràcia que fa seu el gest petit, el silenci, la contenció i la immobilitat que paralitza el temps escènic mentre el temps històric fa recorregut, un temps escènic tan precís com eloqüent. I esclar, la pictòrica ambientació i el vestuari de Xesca Salvà.
Curiosament, aquesta proposta és una de les primeres de la companyia La Ruta 40, que ara celebra els deu anys i, al meu entendre, la seva proposta més sublim. Una joia que llueix encara més a la Biblioteca. No se la perdin.
