'Neon Genesis Evangelion': quan només els adolescents poden salvar el món

'Neon Genesis Evangelion'

Hideaki Anno per a TV Tokio. En emissió a Netflix

Entre les sèries japoneses que van animar la infantesa i l'adolescència dels que creixien als anys setanta, Mazinger Z destacava entre la resta perquè es distanciava del to més infantil i melodramàtic d'altres títols com Heidi i Marco. Es tractava d'una fantasia futurista que posava una parella d'adolescents als comandaments d'uns robots gegants disposats a enfrontar-se a tot tipus d'enemics. La sèrie va ser pionera en el mecha, el gènere protagonitzat per androides colossals tripulats per humans, i s'oferia com la resposta japonesa al gènere de superherois nord-americà. Amb la diferència que aquí els protagonistes eren molt més joves i adquirien el superpoder de manera vicària, a través dels robots gegants.

Un parell de dècades després, Neon Genesis Evangelion expandia els plantejaments de Mazinger Z per portar-los a un territori molt més complex i fosc. La sèrie creada per Hideaki Anno forma part d'aquella fornada de títols que va enganxar una generació de joves a l'anime ja per sempre. Com a Mazinger Z, aquí també ens trobem davant d'un mecha, una història ambientada en un futur en què un Japó traumatitzat i reconstruït confia en els robots gegants Evangelion o EVA per defensar-se dels atacs d'uns enemics exteriors terribles, els Àngels. Els EVA també només poden ser pilotats per adolescents, de manera que el futur de la humanitat està en mans dels joves, tot i que segueixen sent els adults els que maneguen els fils. Lluny de presentar aquests menors com a figures heroiques admirables, la sèrie els converteix en un fidel reflex de molts dels malestars i turments psicològics que es viuen a l'adolescència, tribulacions que no solen cobrar protagonisme en sèries de ciència-ficció futurista amb batalles èpiques entre enginys mecànics hiperavançats. Els joves pilots de la primera temporada són Shinji Ikari, un noi carregat d'inseguretats i dubtes, en part generats pel seu pare distant, un dels responsables de NERV, l'agència que gestiona els EVA; Asuka Langley Sohryu, una noia d'una assertivitat gairebé agressiva que no ha superat els traumes d'infantesa, i l'hermètica Rei Ayanami, els orígens de la qual romanen un enigma al principi. Tots viuen sota la tutela de Misato Katsuragi, un dels personatges femenins més carismàtics de la història de l'anime.

Neon Genesis Evangelion desborda ambició pel que fa al rerefons filosòfic i psicològic de la trama, que s'emmiralla en films com 2011, una odissea de l'espai i més enllà, i en les ficcions més recargolades a l'hora d'endinsar-se en els racons més foscos de la psique humana. Alhora recull la inquietud pròpia de la ciència-ficció del moment a l'explorar la fusió entre ésser humà i màquina avançada. Pel que fa a l'animació, Neon Genesis Evangelion també suposa una entrada en l'edat adulta. El que sembla una sèrie d'anime de ciència-ficció convencional es va enriquint a mesura que avancen els 26 episodis de la primera temporada amb recursos expressius més propis del surrealisme i l'abstracció a través dels quals Anno plasma les ments distorsionades dels personatges. L'èxit d'Evangelion també va marcar tendència a l'hora de desenvolupar tot de productes derivats a partir de la sèrie original. Fins al punt que tot just s'acaba d'estrenar a Amazon l'última pel·lícula de la saga, Evangelion: 3.0+1.0 - Thrice upon a time. La primera temporada de Neon Genesis Evangelion, l'origen de tot plegat, es pot recuperar a Netflix. Això sí, sense la possibilitat de fer-ho en català tot i que n'existeix la versió doblada.