'Devs': i si tots els mons fossin possibles?

'Devs'

D'Alex Garland per a FX / Hulu. En emissió a HBO Espanya

Més que molts altres títols, Devs és pot qualificar de minisèrie d'autor. Alex Garland s'encarrega no només de la creació, també del guió i de la direcció d'aquesta aposta clara de FX i Hulu per oferir una obra personal d'un dels cineastes que ha marcat la ciència-ficció cinematogràfica contemporània amb films com Aniquilación (2018) i Ex machina (2015).

Devs se situa en un futur pròxim a Amaya, una empresa tecnològica estil Silicon Valley on treballa la parella protagonista del primer episodi, el Sergei (Karl Glusman) i la Lily (Sonoya Mizuno). Quan poc després d'iniciar-se l'acció el jove apareix mort, la Lily intueix que el seu xicot d'origen rus no s'ha suïcidat tal com afirmen a la feina sinó que ha sigut assassinat. Just aquell dia el Sergei començava a treballar a Devs, la secció més secreta d'Amaya, on es desenvolupen els experiments en computació quàntica... La sèrie arranca, doncs, amb un misteri que la situa en el territori del thriller. Però a Garland li interessa sobretot moure's en l'àmbit de la ciència-ficció reflexiva i existencial. De mica en mica es desvela el secret rere Devs, lligat tant al passat traumàtic del fundador de l'empresa, Forest (un Nick Offerman que no acaba de rutllar), com a la recerca en el camp dels múltiples mons possibles. I la reflexió recurrent en el gènere al voltant del determinisme i el lliure albir agafa cos a mesura que els responsables de Devs donen vida a una tecnologia que els permet veure el passat i el futur en la seva totalitat.

El multivers i el predeterminisme

Per als profans en qüestions de ciència, Devs ofereix un curs accelerat en les diferents teories quàntiques sobre el multivers i el predeterminisme que implica. Des de sempre, la ciència-ficció ha sigut un camp per experimentar amb estructures narratives, estètiques que transcendeixen el realisme mimètic i temporalitats alternatives. Garland apunta a plasmar aquest vessant de la física des de preceptes televisius, però no s'hi acaba d'entregar a fons. En algun moment, Devs visualitza la possibilitat de tots els mons possibles, però com a apunt il·lustratiu que no suposa una disrupció en la manera d'entendre la realitat física en la sèrie. També hi ha cert flirteig amb l'abstracció, el pixelat o la indefinició com les plàstiques adients per visualitzar certs experiments. Però, a part de certa exquisidesa estètica, la sèrie es queda a mig camí en l'exploració d'aquestes inquietuds.

Alex Garland, a més, sembla sentir-se obligat a subratllat tots els elements importants de la trama, no fos cas que no els captéssim. El que turmenta el capitost d'Amaya no només dona nom a l'empresa sinó que cobra materialitat en forma d'una pertorbadora estàtua hiperrealista que presideix el lloc. Forest s'adiu amb l'aspecte d'antic hippie reconvertit en magnat tecnològic amb certs aires de messies: l'excessiu poder dels gurus de les empreses digitals és un altre dels punts que se'ns recorda un i altre cop. I la resolució del clímax dramàtic resulta força fàcil d'anticipar. Devs queda com una mostra de ciència-ficció ambiciosa que aprofundeix molt menys del que pretén en els diferents interrogants que planteja. Com la sèrie, tampoc la protagonista està a l'altura de les meravelles que tothom diu d'ella. Resulten molt més interessants dos dels secundaris antagonistes, Kenton, el malèfic encarregat de la seguretat, i sobretot la còmplice de Forest, Katie, a qui dona vida una gran Alison Pill. Ella s'esbossa al final com el personatge realment tràgic de la història.