'La conjura contra América': abans jueu o nord-americà?
David Simon i Ed Burns també ens convencen amb l'adaptació de la novel·la de Philip Roth.
'La conjura contra América'
David Simon i Ed Burns per a HBO. En emissió a HBO España
En els Diaris on va recollir detalladament els esdeveniments que van trasbalsar Alemanya a partir del 1933, Victor Klemperer apuntava: “El somni jueu de ser alemanys va ser efectivament un somni. Per a mi, aquest ha estat el descobriment més amarg”. La progressiva revelació que la identitat jueva pot entrar en conflicte amb una nacionalitat que ningú fins aleshores havia posat en dubte és també una de les claus de La conjura contra América, l'adaptació per a la HBO de la novel·la homònima de Philip Roth que han dut a terme David Simon i Ed Burns.
Publicat el 2004, el llibre de Roth és una ficció ucrònica que imagina el triomf del popular aviador i simpatitzant nazi Charles Lindbergh en les eleccions del 1940 enfront del candidat demòcrata Franklin D. Roosevelt. Allò que semblava impossible, l'arribada al poder d'un ultradretà que engega polítiques antisemites de segregació, es fa realitat. La història s'explica a través dels Levin, una família de classe obrera de Newark, Nova Jersey. És un territori, el del drama d'època especulatiu amb un nucli familiar com a centre, que a priori no sembla l'habitual del tàndem Simon & Burns, més afins a les ficcions realistes i de vocació coral com The Wire.
De fet, el primer episodi, que evoca amb gran cura el que podria ser la vida en un barri popular prop de la Nova York dels anys 30, recorda pel·lícules com Avalon i Liberty Heights, que va rodar Barry Levinson al voltant dels seus propis records sobre créixer en una família jueva a Baltimore. Però la història no tarda a enfosquir-se, i el toc de Simon & Burns a notar-se en diferents aspectes. Els creadors aconsegueixen de nou aquella dinàmica tan difícil que la sèrie creixi, i no pas es desinfli, a mesura que avança el metratge i s'aprofundeix en un ventall de personatges que a priori podien semblar més arquetípics. També tornen a assolir un perfecte equilibri entre els retrats humans i la radiografia del sistema que els acaba oprimint.
Com per a Klemperer, per a Herman Levin (magnífic Morgan Spector) resulta una crisi descobrir que es qüestiona la seva americanitat pel fet de ser jueu. La dialèctica de si hom és abans jueu o ciutadà del seu país centra en part les reaccions vàries amb què els protagonistes responen a la pujada de Lindbergh al poder, des de la resistència política que exerceix Herman, passant per les ganes de marxar del país que té la seva dona, Bess (Zoe Kazan), fins a l'acció directa contra els nazis a Europa que vol exercir el nebot de Hermann, Alvin (Anthony Boyle).
Winona Ryder i John Turturro
Però els personatges més fascinants se situen a l'altra banda de l'espectre. La germana de Bess, Evelyn (Winona Ryder), inicia una relació amb el rabí Lionel Bengelsdorf (John Turturro), que esdevé col·laborador directe de Lindbergh. Bengelsdorf encarna la figura influent en una comunitat que acaba contribuint a blanquejar les polítiques que la segreguen, ja sigui per ambició personal, per una diplomàcia mal entesa o per infravalorar les intencions de l'enemic. A través de Bengelsdorf, els responsables de La conjura contra América construeixen una figura similar a la dels consells jueus i a personatges com Benjamin Murmelstein, a qui Claude Lanzmann va dedicar una de les seves últimes pel·lícules, L'últim dels injustos. La sèrie, esclar, es pot llegir com una paràbola sobre el triomf de Trump. Però resulta més potent com a crítica general a la història d'un país on aquestes situacions, des de la segregació racial fins a la cacera de bruixes, no han estat sempre fruit de l'especulació literària.
