'Rojo', retrat d'una societat tacada de sang

MadridDirecció: Benjamín Naishtat. Guió: Benjamín Naishtat. 109 min. Argentina (2018). Amb Darío Grandinetti, Alfredo Castro i Andrea Frigerio.

Abans que el títol 'Rojo', el tercer llargmetratge de l’argentí Benjamín Naishtat, esquitxi de vermell tota la pantalla i arrenqui pròpiament el film, dues seqüències inicials ens indiquen cap a on dispararà aquest 'thriller' inaudit, multipremiat en l'últim Festival de Sant Sebastià: la primera mostra una casa d’on surt gent amb objectes, i ens fa pensar en un domicili absent, buit; la segona escena, més llarga, narra l’enfrontament verbal entre dos homes en un restaurant i, sense voler fer espòiler, acabarà de manera tràgica. Són detalls que no importa revelar perquè Naishtat es preocupa de dir ben clar que la història està situada en els mesos previs al cop militar del 1976, que va suposar la desaparició en les pitjors condicions possibles de milers d’activistes i simpatitzants de l’esquerra política. La perspicàcia de 'Rojo' radica en el fet que no posa el focus en els assassins sinó en la societat que va permetre engendrar i consolidar aquest odi; el seu encert fílmic, en canvi, el trobem en l’esplèndida utilització dels recursos estètics del cinema d’aquella època.