Crítica
Cultura25/04/2019

'La portuguesa', lluminosa adaptació literària sobre l'espera poc passiva d'una esposa

Crítica de la nova pel·lícula de la portuguesa Rita Azevedo Gomes

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

BarcelonaLa filmografia de Rita Azevedo Gomes, una directora de debut tardà que va estrenar el seu primer llarg el 2002 amb 50 anys, entronca amb el llegat de Manoel de Oliveira i João César Monteiro en la seva pràctica d'un cinema que atorga una centralitat insòlita al text alhora que trenca amb la idea més adotzenada d'adaptació literària. Com a la magistral 'La venjança d'una dona', que s'inspirava en un conte de Jules Barbey d'Aurevilly, a 'La portuguesa' Azevedo Gomes parteix igualment d'una novel·la breu, el relat homònim de Robert Musil, per subvertir la imatge tradicional de la dona obligada per la seva condició a quedar-se en un estat d'espera i aïllament.

La portuguesa del títol és la jove esposa de Herr von Ketten, que veu com el seu marit la deixa en un castell al nord d'Itàlia per dedicar-se a batallar durant anys en el conflicte que manté amb el bisbat de Trento. Però aquí l'acció històrica queda com a context de fons per ressaltar el poder d'una figura femenina que desborda la situació de suposada inactivitat a què es veu abocada. Mentre Ingrid Caven es cola en el relat per oferir amb la seva veu rogallosa uns curiosos interludis musicals, Azevedo Gomes fa brillar les declamacions d'uns mots dits com ja no se sent, alhora que desencadena la bellesa pictòrica d'un film ambientat majoritàriament en un castell i la seva rodalia.