'El poder del perro': un 'western' sobre el desig i la masculinitat tòxica

'El poder del perro'

(4 estrelles)

Direcció i guió: Jane Campion, a partir de la novel·la de Thomas Savage. 126 minuts. Regne Unit, Austràlia, Estats Units, Canadà i Nova Zelanda (2021). Amb Benedict Cumberbatch, Jesse Plemons i Kirsten Dunst. Estrena als cinemes el 19 de novembre (a Netflix a partir de l'1 de desembre).

“Simplement és un home. Un home més”, diu en un moment d’El poder del perro la Rose (Kristen Dunst) al seu fill Peter (Kodi Smit-McPhee). En la nova pel·lícula de la neozelandesa Jane Campion, la Rose és una dona corrent que ha acabat en un entorn d’una masculinitat tòxica insuportable després de casar-se amb un dels adinerats germans Burbank, el George (Jesse Plemons). El marit és educat, amable i despreocupat, però al Phil, l’altre germà, un superb Benedict Cumberbatch, els refinaments el disgusten tant com la seva nova cunyada. Ens trobem en un ranxo solitari enmig de les muntanyes salvatges de la Montana dels anys 1920 i els espais oberts, en lloc d’alliberar tensions, accentuen una claustrofòbia que cada cop oprimeix més el cos. Sobre cossos i, molt especialment, sobre el desig furtiu que desperten orbita el treball de Campion. Entre els grans melodrames de sagues familiars del Hollywood daurat i una certa manera gòtica i abstracta d’entendre el western, aquesta peça de cambra –les grans escenes dramàtiques succeeixen principalment dins la gran mansió dels Burbank–, adaptació de la novel·la de Thomas Savage, ens trasllada amb els elements narratius exactes als espais més foscos de l’ànima humana. El poder del perro és, sobretot, un exercici de depuració del relat cinematogràfic, on menys és més i on Campion demostra, un altre cop, que és una de les grans cineastes contemporànies.