'Espíritu sagrado': la gran conspiració ovni, còmica i tèrbola, comença a Elx
La pel·lícula de Chema García Ibarra és una de les sorpreses de l'any
‘Espíritu sagrado’
(4 estrelles)
Direcció i guió: Chema García Ibarra. 97 minuts. Espanya (2021). Amb Nacho Fernández, Llum Arques, Joanna Valverde i Rocío Ibáñez. Estrena als cinemes el 26 de novembre.
La neta d’una vident malalta d’Alzheimer ha desaparegut. Aquest és el punt de partida d’Espíritu sagrado: una raresa que desprèn contenció i pausa en les formes visuals i el ritme emprats. El premiat curtmetratgista Chema García Ibarra (El ataque de los robots de Nebulosa-5) ens mostra les vides d’uns fanàtics dels ovnis establerts a Elx. Observa la quotidianitat d’aquest grup de personatges a través d’una mirada perplexa, humorística sense gaires estridències còmiques, que obre la porta al que és sobrenatural, a la ciència-ficció sense pressupost i també a les humaníssimes foscors de l’ànima. Pel camí, García Ibarra i el director de fotografia Ion de Sosa (un altre resistent del cinema rabiosament independent) ofereixen plans i seqüències que no desentonarien en un documental sobre un barri d’una localitat de dimensions mitjanes. Els silencis al treball, les pauses als bars de tota la vida decorats amb objectes kitsch, però, serveixen per introduir l’audiència en una atmosfera de realisme enrarit.
L’humor de la proposta, fosc i auster, resulta relliscós com un esquetx de Muchachada nui on s’abordi el segrest d’una nena. Tot plegat evoluciona cap a un estupefacte thriller (o no-thriller) conspiratiu sobre la capacitat d’acceptar situacions preocupants per no qüestionar un sistema de creences que reconforta. La proposta incorre en una certa ridiculització dels personatges, encarnats per actors no professionals. Amb tot, aquesta insistència en observar suposades estupideses facilita que s’abordin alguns temes d’actualitat. ¿Les conspiranoies i l’accés a suposats coneixements amagats poden proporcionar satisfaccions? ¿Pertànyer a un culte pot servir per reivindicar la importància pròpia vers un cosmos indiferent? Un altre cinema, divertit però que pot congelar-te el somriure, és possible.