Crítica de cinema
Cultura13/11/2019

'Le Mans '66', un drama esportiu d'esperit clàssic sobre com Ford va derrotar Ferrari

Crítica de la pel·lícula de James Mangold protagonitzada per Christian Bale i Matt Damon

Eulàlia Iglesias
i Eulàlia Iglesias

Direcció: James Mangold. Guió: Jez Butterworth, John-Henry Butterworth i Jason Keller. 153 minuts. Estats Units i França (2019). Amb Christian Bale, Matt Damon, Roberta Sparta i Caitriona Balfe.

Als anys 60, Ford produïa més cotxes que ningú, però Ferrari els guanyava en les curses i en el prestigi. L'empresa de Detroit es va proposar aleshores fabricar un automòbil, el Ford GT40, que derrotés l'escuderia italiana en la carrera més famosa de l'època, les 24 Hores de Le Mans. James Mangold reconstrueix aquesta fita en un drama esportiu que desprèn un poderós alè clàssic. Els encarregats de dur a terme aquesta gesta són dos veterans de la Segona Guerra Mundial que tornen a Europa per tornar a vèncer els italians. El dissenyador i expilot Carroll Shelby (un adient Matt Damon) i el mecànic i corredor Ken Miles (Christian Bale desplegant tot el seu arsenal interpretatiu, de l'accent a les ganyotes) semblen escapats d'un film de John Ford: apassionats dels cotxes, es mantenen fidels als seus valors i són poc amics de les dinàmiques del poder empresarial. Le Mans '66 encomana el vertigen addictiu a la velocitat i a les coses ben fetes en un estil, pel que fa a l'èpica de les carreres, més pròximes a Ben-Hur que a Fast and Furious. La pel·lícula retrata al cap i a la fi allò que més impulsa i agrada als nord-americans: competir i guanyar. Però en el seu tram final duu a terme un últim cop de volant per mostrar com el talent i l'autoria individuals queden invisibilitzats i reprimits per la piconadora homogeneïtzant de la gran indústria.