'Katla': una sèrie de Netflix en la qual un volcà d'Islàndia origina el retorn dels morts

'Katla'

Baltasar Kormákur i Sigurjón Kjartansson per a Netflix. En emissió a Netflix

"No seria el primer cop que el Katla s'empassa algú i l'escup de tornada al cap d'un temps", diu la Bergrún (Guðrún Gísladóttir), abans de llegir les fulles del pòsit del te. Hippie veterana, va voltar pel món abans de tornar a Víg, un petit poble islandès al peu del volcà que dona nom a la sèrie, on regenta l'hotelet que abans havia dirigit la seva mare. És un dels diversos personatges d'aquesta ficció islandesa de misteri que intenten explicar-se d'una manera o altra el que està passant a la zona. Des que el Katla va entrar en erupció, Víg està aïllada de la resta del país. Com en un paisatge postapocalíptic, un mantell de cendres s'estén per tot l'horitzó i amb prou feines deixa veure el sol. Per l'escalfor, la glacera s'ha descongelat i hi comencen a aparèixer persones (i altres éssers vius) mortes o perdudes, totes cobertes d'una crosta terrosa. La Grima (Guðrún Ýr Eyfjörð) veu com torna la seva germana Ása (Íris Tanja Flygenring) després que l'haguessin donada per morta quan va desaparèixer en plena tempesta de neu. També apareix la Gundhil (Aliette Opheim), una noia sueca clavada com una gota d'aigua a una altra dona d'aquest país que ara viu a Estocolm. Al matrimoni en crisi que formen la Rakel (Birgitta Birgisdóttir) i el Darri (Björn Thors), el geòleg de la zona, els retorna el fill mort. Qui són aquestes rèpliques de persones traspassades o vives? ¿Els seus familiars desitjaven que tornessin? Què n'han de fer, ara?

Katla és un nou exemple del bon nivell de la ficció audiovisual islandesa, un país de poc més de 350.000 habitants amb una sòlida cinematografia nacional que exporta títols arreu sense renunciar a la idiosincràsia pròpia. Un dels directors islandesos amb més carrera internacional és Baltasar Kormákur, fill del pintor català Baltasar Samper, que fa notar el seu ofici com a cineasta a Katla, sèrie que ha cocreat amb el guionista i productor Sigurjón Kjartansson. Katla barreja misteris sobrenaturals amb una crisi mediambiental, llegendes populars i drames íntims, tot embolcallat amb una atmosfera inquietant com poques i que reflecteix el profund neguit que senten la majoria de protagonistes, des dels pares que potser preferirien que el seu fill restés mort fins al policia ultrareligiós turmentat pel desig sexual cap a la seva dona impedida. A partir d'un potent treball visual, Kormákur s'allunya de qualsevol visió idíl·lica del paisatge islandès per mostrar-lo assolat per les conseqüències d'un volcà en erupció. La sèrie cuina totes les trames a foc lent, de manera que anem coneixent a poc a poc els dols, els traumes, les repressions i les esperances que cova cadascun dels protagonistes. I així les seves decisions finals ens arriben amb un profund enteniment de què les causa.

La sèrie ja havia aparegut a les notícies fa un any, perquè va ser de les primeres a reprendre el pla de rodatge encara en plena pandèmia, quan tota la indústria audiovisual del món estava aturada. Kormákur temia que s'acabés parlant més de Katla per aquestes circumstàncies que pel resultat final. Un cop estrenada, tanmateix, ha aconseguit posicionar-se per mèrits propis entre els títols més vistos de Netflix. La ficció no aborda directament la crisi del covid-19, però recull molt bé el pesar d'una comunitat aïllada a causa d'una catàstrofe de grans proporcions amb certs aires apocalíptics. Per ara ja se n'ha confirmat una segona temporada. L'escena amb què es tanca la primera suggereix que serà tan o més inquietant que aquesta.