Cultura19/09/2019

‘Downton Abbey’: tendra fi de festa per a l’aristocràtica família Crawley

Crítica de la primera adaptació al cinema de la popular sèrie britànica

Toni Junyent
i Toni Junyent

Barcelona Direcció: Michael Engler. Guió: Julian Fellowes. 122 min. Regne Unit i Estats Units (2019). Amb Michelle Dockery, Matthew Goode i Maggie Smith.

Sempre fa il·lusió tornar a veure els personatges d’una sèrie de televisió que ens ha fet companyia durant anys, i és aquesta joia de l'últim retrobament la que omple de vida el film amb què Julian Fellowes ens permet acomiadar-nos dels Crawley i els seus servents. Fellowes va comandar 'Downton Abbey' entre el 2010 i el 2015, narrant les alegries i les tristeses dels habitants d’una luxosa mansió al comtat britànic de Yorkshire a principis del segle XX. A la pel·lícula homònima, escrita per Fellowes i dirigida per Michael Engler, som al 1927 i una inesperada visita dels reis d’Anglaterra ho posa tot cap per avall: tothom vol ser al lloc que li correspon i, al mateix temps, aspira a alguna cosa més, potser a certa felicitat. Tothom, és clar, excepte Violet Crawley, la memorable matriarca de tornada de tot que interpreta Maggie Smith. Les seves frases lapidàries aviat van esdevenir un dels leitmotivs de la sèrie. La seva mirada, tan implacable com carregada de comprensió, és un dels eixos al voltant dels quals pivota aquesta última entrega de 'Downton Abbey', perfectament comprensible per als espectadors no iniciats. I si bé és cert que l'univers de la sèrie idealitzava excessivament les relacions entre amos i servents, també ho és que, en el film, alguns d'aquests valors conservadors estan començant a canviar.