"Tinc 54 anys, soc actor i fa mes d’un any que no tinc feina": el crit d'auxili de l'actor Josep Linuesa des de Mèxic

Barcelona"Amics, en tinc 54, soc actor i fa més d’un any que no tinc feina. L’última em va portar a Mèxic i aquí estic, sense ingressos ni ajuts", deia el tuit que Josep Linuesa va publicar diumenge al migdia. L'actor demanava seguidors per a un projecte que està arrencant via YouTube des de Ciutat de Mèxic. A la 1 del migdia el canal Walkingstreetsfilms tenia 71 seguidors. Un dia després en té 28.000. Un cop més, Twitter va fer la seva màgia.

Però darrere d'aquesta allau de suport també hi ha la curiositat dels espectadors sobre què se n'ha fet d'un dels rostres populars de la televisió i el teatre. Què està fent Josep Linuesa a Mèxic? "Vam venir l'estiu del 2019. Tenia feina per cinc mesos rodant la sèrie Enemigo íntimo a Telemundo, una sèrie de narcos, com la majoria de les que es fan aquí, un projecte gros, amb molts extres i explosions, i vam decidir venir amb la meva dona [l'actriu Mònica Corral] pensant de quedar-nos-hi un temps. Últimament no teníem cap oferta de feina ni a Barcelona ni a Madrid i vam pensar d'obrir camp en un país nou. Vaig acabar la sèrie al gener i llavors va arribar la pandèmia".

Linuesa (Barcelona, 1966), amb més de tres dècades de trajectòria a l'audiovisual i el teatre –a Catalunya es va fer conegut arran de La Granja i Nissaga de poder i tots els hits de l'època–, assegura que està entrenat a encaixar els nos i a esperar pacientment que soni el telèfon, però ara "passen els dies i els mesos i no passa res", diu. "A casa no tenim feina i aquí tampoc no tenim oportunitats", explica per telèfon. Vint anys enrere ja va marxar de Barcelona i es va instal·lar a Madrid per buscar nous horitzons. La mateixa operació l'ha fet ara a Mèxic. "Jo tenia la sensació que m'enriquiria el fet de veure món i conèixer altres llocs", diu, per explicar el seu tarannà. A Enemigo íntimo ha interpretat un policia espanyol i creu que l'accent pot ser el seu tret distintiu. Després de la sèrie han decidit quedar-se a Mèxic per rendibilitzar la inversió de temps que han fet vivint a la ciutat, on ja hi han trobat agents, però tampoc serà fàcil: "Tinc la sensació que aquesta espera serà molt més llarga que les que he viscut fins ara", lamenta, veient la lentitud en la recuperació del sector. "Amb aquesta por, amb aquesta incertesa i els estalvis que estan baixant, tot i que aquí Mèxic és més econòmic viure i els podem estirar, no volem arribar al límit de no poder subsistir, així que vam decidir ser creatius", explica. Per això va decidir provar sort a YouTube.

Sense ingressos, sense ajudes

Walkingstreetsfilms és un canal en el qual Linuesa mostra els carrers de Mèxic, sense guió, ni veu. La idea és la descoberta de la ciutat. La seva parella en té un altre, En los Zapatos de Mónica, en què fa de youtuber i explica l'aterratge a la ciutat. L'actor s'ha estudiat com monetitzar aquesta feina, i depèn del nombre de subscriptors, de les hores de reproducció que tingui, del target de públic i que tot això interessi els anunciants de YouTube per tenir una petita comissió de cada visionat. "L'altra opció era esperar-me assegut que passi alguna cosa", diu. Per això demanava subscriptors a Twitter. La idea és que si li surt feina a qualsevol altre lloc podrà seguir mantenint el canal en una altra ciutat. "Serà un projecte que puc anar fent al llarg del temps i endur-me'l amb mi".

El crit d'auxili de l'actor reflecteix la situació en què es troba tot un sector molt castigat per la pandèmia. "No m'esperava aquest ressò, ni de molt. No vaig meditar el tuit, va ser un impuls. Em van inspirar els missatges de gent que demana ajuda i feina a Twitter. Jo estic igual, amb una franja d'edat complicada, sense ingressos, sense ajudes", diu. Tot i que Josep Linuesa tingui certa popularitat, ell assegura: "No sento que tingui un estatus, ni que tingui facilitat per trobar feines, la veritat és que no la tinc". Ara bé, la resposta del públic l'ha aclaparat i l'ha emocionat. "M'ha colpit i he pensat que ha servit per alguna cosa tot el que he treballat, més enllà de donar-me menjar. Si he deixat empremta a la gent és una recompensa per l'esperit", assegura.