Crit d'alerta d'artistes i veïns per salvar l'Antic Teatre

BarcelonaEl crit d'alerta és unànime: l'Antic Teatre necessita una solució i la necessita ara. Artistes i veïns s'amuntegaven aquest dilluns al matí a la sala de l'Antic Teatre, ubicada al carrer de Verdaguer i Callís de Barcelona, per reclamar a les administracions accions immediates que resolguin el conflicte de l'equipament cultural amb la propietat de l'edifici. "A Ciutat Vella ens estan fulminant. No pot ser que desaparegui un dels pocs projectes que ens manté al barri", afirma Mariona Naudin, de la companyia Mos Maiorum. Irònicament, la denúncia de la gentrificació i l'expulsió de barcelonins del centre de la ciutat que feien a Gentry sembla avui, amb la problemàtica de l'Antic tan encesa, una predicció feta realitat.

Des de finals d'any els responsables de l'Antic Teatre fan mans i mànigues per trampejar una situació que posa en perill la continuïtat del projecte. La propietat de l'edifici, Vica Home SL (una empresa dedicada al lloguer d’immobles), els exigeix pagar immediatament 7.500 euros mensuals de lloguer, un 500% més del que paguen ara (1.500 euros). "Vol multiplicar-nos el lloguer per fixar un preu que, segons ells, ha de ser de mercat", explica la directora de l'Antic Teatre, Semolina Tomic. Si no accepten aquesta renegociació del lloguer, segons Tomic, la propietat no els renovarà el contracte quan s'acabi, el gener del 2027. En canvi, si accedeixen a les noves condicions la propietat els farà un contracte fins al 2040.

Ara per ara la situació posa l'equipament en un carreró sense sortida. El pressupost de l'Antic Teatre del 2019 va ser de 349.965,24 euros, dels quals un 57% prové de finançament propi (un 21,63% d'aquests ingressos provenen de l'explotació del bar) i un 43% són aportacions de les administracions. Amb aquest pressupost, el lloguer de 1.500 euros representa un 5,45% de les despeses. Però si l'Antic hagués de pagar 7.500 euros, aleshores suposaria més d'un 20% dels costos. L'increment dràstic del lloguer no es pot assumir, segons Tomic, amb aquest pressupost, i per això els responsables de l'espai demanen recursos i implicació a l'Ajuntament. La reivindicació no es pot deslligar d'altres moments en què el consistori ha actuat per salvar un equipament cultural davant l'amenaça de l'especulació immobiliària. En són exemples la compra del Teatre Tantarantana el 2017 o la creació d'una nova seu per a la Sala Beckett el 2016.

El cor de l'avantguarda

Des del 2003, quan es va inaugurar, l'Antic Teatre ha estat la casa de l'escena experimental i alternativa de Barcelona. Pel seu escenari hi han passat noms com Roger Bernat, Sergi Faustino, Agnès Mateus, Cristina Morales, Roger Pelàez i Txalo Toloza, entre molts d'altres. "No és una qüestió de nostàlgia sinó de necessitat –subratlla el creador i director Juan Navarro, que acaba de passar pel Teatre Lliure amb En lo alto para siempre–. Barcelona s'està convertint en un desert artístic, no hi ha llocs per presentar els nostres treballs. L'Antic és el cor de l'avantguarda i l'experimentació, l'últim lloc que queda, perquè la resta ha desaparegut".

La sensació de desemparament davant la possible desaparició de l'Antic és comuna entre els artistes. "Si l'Antic tanca, on aniré quan em vulgui inventar una bogeria? –es pregunta Agnès Mateus, que fa unes setmanes va actuar al festival Vagamondes de Mulhouse, a França–. És urgent que la ciutat repensi què passa amb la seva situació cultural, que està gairebé morta. Però als polítics no els importa, combatre-ho ja s'ha convertit en una guerra". Davant seu, el dramaturg i coreògraf Tomàs Aragay afegeix: "Molts dels artistes que han sortit de l'Antic ara omplen teatres a Europa. Però a casa nostra no podem actuar si no és aquí, en aquesta sala. Ens estem cansant de no poder treballar a Barcelona amb condicions".

La tasca comunitària de l'Antic Teatre també és una bandera dels seus gestors per defensar la importància de l'equipament al teixit del barri. Les veïnes de Ciutat Vella que han participat en espectacles com La bellesa i Souvenirs recorden com aquestes iniciatives els han ajudat "a trobar un lloc on perdre la vergonya" i "expressar els sentiments".

Un projecte contínuament amenaçat

Al llarg de la història de l'Antic Teatre, la supervivència del projecte ha estat amenaçada en diverses ocasions. El 2005 l'equip encapçalat per Tomic va haver de remodelar l'espai per aconseguir la llicència d'exhibició d'espectacles. "Quan vam entrar el 2003 això era una cova, un espai totalment abandonat", recorda la directora de l'Antic. Aquella reforma va costar un milió d'euros, dels quals 600.000 van ser aportacions públiques. Per això els responsables de l'Antic Teatre esgrimeixen ara com a argument que el projecte no es pot deixar de banda, ja que "seria regalar al propietari una reforma feta en part amb els diners de tots", diu Tomic.

Després d'aconseguir la llicència, els responsables de l'Antic van entrar en conflicte amb la propietat perquè els reclamava que també arreglessin la façana. L'equip de l'Antic s'hi va negar i la propietat va portar-los a judici. "Durant tot el procés legal vam demanar ajuda a l'Ajuntament, però ningú ens va donar suport", lamenta Tomic. Finalment el jutge va resoldre a favor de l'Antic Teatre i va obligar la propietat a pagar la remodelació de la façana i el cost del judici. Tomic atribueix l'increment del lloguer que els reclama ara el propietari a la sentència.

L'equip de l'Antic Teatre considera que la solució al conflicte ha de passar per les administracions, i per això les últimes setmanes han establert converses amb l'Ajuntament i la Generalitat. De moment no hi ha cap proposta concreta de les institucions, si bé el delegat de Drets Culturals del consistori, Daniel Granados, es va comprometre la setmana passada a "acompanyar" l'Antic Teatre per assegurar-ne la viabilitat. "L'actuació de les institucions és urgent, i si comparem el nostre pressupost amb el d'altres espais culturals de la ciutat estem demanant una misèria –afirma Tomic–. Però no pararem de lluitar fins que se solucioni".