Cristina Morales s'emporta la tercera beca Han Nefkens

BarcelonaAcaba de publicar la tercera novel·la a Lumen, 'Malas palabras', però Cristina Morales (Granada, 1985) s’ha imposat als altres 139 projectes que s’havien presentat a la tercera beca Han Nefkens, que ofereix una beca de 16.500 euros a l’obra guanyadora, la Matrícula al Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra i la publicació del llibre a l’editorial Candaya. “Vull parlar de principis del segle XIX, quan es va construir l’Estat espanyol modern –diu–. La intenció és que ningú no hi quedi ben parat. No hi ha tantes diferències entre aquell món i el d’ara”.

Morales estava a punt de fer les maletes amb el seu marit per marxar a provar sort a l'Argentina o a l'Índia, país on va fer algunes assignatures de la carrera de Dret (també es va llicenciar en Ciències Polítiques). "La meva moral és la del miserable –reconeix–. Estic expulsada del món laboral, on vaig entrant i sortint intermitentment, i ara se'ns havia acabat l'atur a tots dos. També estic expulsada de qualsevol àmbit de poder. Ha arribat un punt en què l'únic que em dóna una mica d'aliment és l'escriptura". L'escriptora, que viu a Barcelona des de fa uns anys, va debutar al 2008 amb el llibre de narracions 'La merienda de las niñas' (2008) i va aconseguir una molt bona repercussió crítica gràcies a 'Los combatientes', que Caballo de Troya va publicar al 2013. Al seu últim llibre, 'Malas palabras', s'aproxima a la figura de Teresa de Cepeda y Ahumada –més endavant, Santa Teresa de Jesús– per explicar des de l'any 1562 la triple condició de monja, dona i escriptora.

"Hi ha una comoditat en la submissió"

Al seu nou projecte, que porta per títol provisional 'El buen exilio' arrencarà a la ciutat de Madrid, poc després del final de la Guerra de la Independència, l'any 1814. "Narro la història en tercera persona, però la meva protagonista és una dona burgesa que arriba a Madrid per raons atzaroses i que viu els primers dies d'una conspiració". La voluntat de l'autora és fer "un llibre crític, en el sentit dur i brut de la paraula". I assegura: "Som hereus de l'esquizofrènia de principis del segle XIX, un moment en què les contradiccions polítiques convivien perfectament a Espanya, fins i tot els intents d'assassinat van ser assimilats per l'Estat que es va acabar creant". Morales considera que el lema de l'època, 'Vivan las cadenas', es correspon amb l'actualitat: "Cada quatre anys, amb sort, ens posen unes altres cadenes. O repetim. No crec que hi hagi progrés ni trànsit. Hi ha una transformació de les formes de submissió. Hi ha una comoditat en la submissió. Això passa en el sadomasoquisme, però també a les eleccions municipals".