"És important que tots els treballadors de la cultura puguem sobreviure"

BarcelonaEl tancament dels teatres i les sales de concerts i la prohibició de representar espectacles per culpa del coronavirus està deixant una esquerda profunda a les arts en viu. La situació afecta actors, directors i músics, però també tots aquells col·lectius que habitualment queden a l'ombra de l'escenari. Així, estan vivint la crisi escenògrafs, dissenyadors, compositors, tècnics i acomodadors.

Laura Clos (Closca), escenògrafa

“La gran por és el futur a un any vista”

Laura Clos pertany a la generació que va començar a treballar amb la crisi del 2008 i que, des de fa una dècada, lluita contra la precarietat. Per això no creu que l'impacte del coronavirus sigui ni un repte ni una oportunitat. "Vinc de dues temporades molt bones i ara sembla que tornarem a la precarietat", diu l'escenògrafa, que ha vist com se li congelaven cinc projectes, entre les quals un monòleg al Grec i un muntatge al TNC. Clos necessita dos mesos, com a mínim, per construir una escenografia i des de casa pot avançar poc. "Els temps de l'escenògraf són diferents dels de la resta de l'equip. A casa puc fer maquetes i dibuixos en 3D, però arriba un punt en què necessito sortir i, sobretot, saber si aquell espectacle es farà. Treballar per treballar té poc sentit", subratlla Clos, que factura com a autònoma. "Potser fins al novembre no ingresso res. M'he de replantejar moltes coses", assegura. Però el que la preocupa més és l'impacte de la crisi d'aquí a uns mesos. "Molta producció que s'ha cancel·lat es recol·locarà la temporada vinent –apunta–. No sé si d'aquí un any encara hi haurà ajudes, i potser no hi haurà projectes nous. La gran por és el futur a un any vista".

Maria Armengol, dissenyadora de vestuari

“La temporada vinent hauré de superposar feines per compensar”

La situació és complicada, però Maria Armengol no es deixa vèncer pel pessimisme. A mitjans de març treballava per al musical T'estimo si he begut, estava a punt de començar el disseny del vestuari de Les tres germanes i tenia un projecte per al Grec. Aquestes setmanes treballa a distància. “El disseny de vestuari es pot fer bé a casa, però necessito que comencin els assajos per emprovar la roba als actors, ajustar-la i perfilar-ne el disseny”, explica. Tota aquesta feina la fa sense que ara la pugui cobrar i amb el risc que el repartiment dels espectacles canviï. “La temporada vinent hauré de superposar feines per compensar aquests mesos d'aturada. Per això prefereixo avançar ara tant com pugui”, assenyala.

Armengol té ganes de tornar als teatres i no li preocupa estar en contacte amb altres persones. “Puc treballar amb mascareta i rentar-me molt les mans –diu–. Però la roba s'haurà de desinfectar i encara no sé com ho farem. ¿Els teatres hauran de comprar màquines d'ozó, com les botigues de roba?”

Andreu Gallén, músic i compositor

"Aquesta temporada serà impossible treballar"

La vida d'Andreu Gallén, que és músic i compositor, ha canviat força amb el coronavirus. L'artista vivia entre Barcelona (on preparava la música de T'estimo si he begut) i Madrid (on dirigia la banda de La jaula de las locas). "Vaig haver de desmuntar el pis de Madrid i no he pogut cobrar els drets d'autor de T'estimo si he begut, perquè encara no s'ha estrenat, però per sort estic acollit a un ERTO", explica Gallén.

L'artista dedica aquests dies a llegir i estudiar, i, a l'hora de pensar en el futur, mira lluny. "El meu marc mental no va fins a la temporada 2021. Tinc la sensació que ve un any molt dur i que aquesta temporada serà impossible treballar", diu. Si bé admet que alguns equips estan treballant des de casa, alerta que hi ha un topall: "No podem anar muntant espectacles des del confinament, perquè la cua d'estrenes serà molt forta".

Marta García Aguado, tècnica de so i de llums

“La crisi ha destapat la precarietat del sector”

Fins ara els tècnics d'espectacles sense contracte fix patien les conseqüències de la temporalitat i la intermitència de portes endins. "Tenim moltes limitacions. Per exemple, a l'hora de llogar un pis et demanen les últimes nòmines", recorda Marta García Aguado, que és tècnica de so i de llums. Però la crisi del coronavirus i les mesures anunciades pel ministeri de Cultura –que en deixen fora els tècnics– han tret a la llum aquesta situació. García Aguado s'ha quedat sense feina després que es cancel·lés la gira d'aquest estiu que havia de fer per Europa amb una companyia de dansa. Ara vol demanar l'atur, perquè no pot acollir-se a cap de les ajudes extraordinàries del govern espanyol.

"Som un col·lectiu molt acostumat a la incertesa, però ara per ara no sé com sobreviuré", lamenta la tècnica, que considera que la crisi "ha destapat la precarietat del sector". Fa dotze anys que treballa com a tècnica d'espectacles i es resisteix a canviar de professió. "És important que es reguli la intermitència perquè ningú es quedi enrere i tots els treballadors de la cultura puguem sobreviure", afegeix.

Eloi Martín, acomodador

"No m'imagino treballant en aquesta feina en un futur pròxim"

Eloi Martín treballava al Teatre Lliure com a acomodador amb contractes d'obra i servei. A mitjans de març el teatre va tancar i es va quedar sense feina, i ara està mirant d'agafar-se l'atur. Martín es guanyava la vida com a acomodador –era la seva única feina– però ara s'ha quedat sense ingressos i sense saber quan podrà tornar a treballar. "No sé exactament què fer. M'he plantejat buscar una altra feina, però no m'imagino on", explica. Considera que treballar d'acomodador "és una feina molt agraïda i fàcil de fer" i no voldria renunciar-hi. Però, ara per ara, no veu quan hi podrà tornar. "Encara que obrin els teatres a un terç, treballaríem poc i no sé si en podria viure –afirma–. És una de les millors feines que he fet, però no m'imagino treballant-hi en un futur pròxim".