Cinema
Cultura11/12/2020

¿Ha arribat el principi de la fi dels cinemes?

La decisió de Warner d'estrenar simultàniament en sales i a HBO Max obre interrogants preocupants

Xavi Serra
i Xavi Serra

BarcelonaEl 2013, George Lucas i Steven Spielberg van deixar glaçats el públic d'una xerrada sobre el futur del cinema que feien a la Universitat del Sud de Califòrnia quan van pronosticar el “col·lapse imminent” dels grans estudis de Hollywood i el desplaçament del negoci audiovisual a internet. “Hi haurà menys cinemes i seran més grans i equipats –va dir Lucas–. També hi haurà blockbusters, però veure'ls serà més car. La resta de pel·lícules es veuran per internet”. La profecia ha ressorgit aquests dies amb l'anunci de Warner d'estrenar totes les seves pel·lícules del 2021 –que inclouen títols tan llaminers com Dune i Matrix 4– simultàniament en cinemes i a la plataforma HBO Max, un moviment que ha sacsejat el sector de l'exhibició en el que segurament és el moment més crític de la seva història, amb les sales gairebé buides per les restriccions d'aforament, la falta d'estrenes potents de les majors i les reserves d'una part del públic a tancar-se dues hores en espais sense ventilació. ¿Estem realment davant un canvi de paradigma? ¿Serà el 2020 l'any del principi de la fi dels cinemes?

Totes les anàlisis coincideixen en assenyalar com a possible víctima de la decisió de Warner la finestra d'exhibició. Es tracta del temps d'exclusivitat que les pel·lícules estan a les sales, i fins ara l'havien imposat els cinemes als distribuïdors (als Estats Units són 90 dies, mentre que a Espanya en són 112). Warner aprofita la crisi de les sales per introduir un model de comercialització que, en condicions normals, els cinemes mai acceptarien. La qüestió és si aquest canvi es limitarà només al 2021 –com diu Warner– o si, un cop obertes, les finestres ja no es podran tornar a tancar. “És molt ingenu pensar que un cop s'acabi la pandèmia es pugui revertir la situació a l'estat anterior –opina Elena Neyra, experta en nous models de distribució audiovisual i autora de l'assaig Streaming wars: la nueva televisión–. Els cinemes ja no són la principal font de beneficis de la cadena audiovisual i això els fa perdre l'avantatge que tenien a l'hora de negociar, sobretot perquè ara els estudis es posaran les piles promocionant la finestra digital i milloraran molt els resultats”.

Cargando
No hay anuncios

La ironia de tot plegat és que sigui Warner precisament l'instigador d'aquest canvi de model, ja que és l'estudi que, després de Disney, més beneficis ha obtingut en els últims anys del model d'exhibició tradicional. De fet, Warner ha jugat alternativament el paper d'heroi i malvat en aquesta història: durant l'última dècada, ha sigut l'estudi més criticat per uns percentatges de taquilla que els cinemes consideraven abusius, però durant la pandèmia ha sigut l'únic en atrevir-se a estrenar un blockbuster en sales (Tenet). De fet, l'estrena simultània prevista el 18 de desembre de Wonder Woman 1984 en cinemes i HBO Max s'havia valorat com un mal menor, ja que a Europa la plataforma encara no està activa i, per tant, no afectarà la taquilla.

Un cop baix per a cineastes i cinemes

Però generalitzar aquest model a tots els títols del 2021 ha significat per a molts un cop baix. La principal cadena d'exhibició dels Estats Units, AMC, va reaccionar amb bel·ligerància i va assegurar que farien el que calgués perquè “Warner no publiciti la seva plataforma a costa” seva, tot i que no està clar quina força té l'amenaça quan acaben d'anunciar que calculen que esgotaran els seus recursos financers al gener. Christopher Nolan també es va mostrar decebut: “Alguns dels cineastes i estrelles més importants d'aquesta indústria se'n van anar al llit pensant que treballaven per al millor estudi de cinema i l'endemà van descobrir que en realitat treballaven per al pitjor servei de streaming”. Però el més contundent ha sigut el director de Dune, Denis Villeneuve, que aquest divendres ha publicat a Variety una carta molt dura acusant AT&T, el gegant tecnològic propietari de Warner, de “segrestar un dels millors estudis de la història” i de no tenir “cap amor per al cinema ni per al públic”. “Amb un deute actual 124.000 milions d'euros, AT&T només pensa en la seva valoració a Wall Street i després del llançament fallit d'HBO Max ha decidit sacrificar les estrenes de Warner per al 2021 en un intent desesperat d'atreure l'atenció del públic”. Ja ho apuntava fa uns dies el New York Times: “Per a AT&T, HBO Max no és només una manera convenient de fer arribar les pel·lícules al públic, sinó una peça clau del seu negoci digital, inclosa en els paquets premium de mòbil i internet. HBO Max existeix, en part, per mantenir els clients fidels a AT&T”.

Cargando
No hay anuncios

Coincideix en aquest diagnòstic Camilo Tarrazón, del Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya, tot i assumir que “els models econòmics de les cadenes d'exhibició hauran d'evolucionar o petaran, igual que la indústria turística o les companyies aèries”. Però alhora qüestiona si un mercat audiovisual dominat per les plataformes seria capaç de generar “els 34.000 milions d'euros que van generar els cinemes l'any passat”. I aquesta és una de les claus: si el nou panorama minimitza el retorn econòmic de les pel·lícules, això es traduirà en menys recursos per produir-les. El mateix deia Villeneuve en la seva carta: “El negoci de l'streaming pot produir grans continguts, però no pel·lícules de l'escala de Dune. La decisió de Warner farà que Dune no sigui viable econòmicament i facilitarà el pirateig. Es pot dir que han matat la franquícia”. Neyra apunta, tanmateix, que és massa d'hora per arribar a conclusions. “El sistema està canviant i s'haurà d'ajustar. És possible que es redueixi el nombre de pel·lícules grans o el seu cost. El problema és que les pel·lícules grans fan molts diners amb la propietat intel·lectual [marxandatge, acords comercials] i cal veure si les plataformes tenen prou múscul per generar aquest impuls de vendes”.

Amb tot, un dels molts anuncis fets per Disney aquest divendres representa un relatiu baló d'oxigen per als cinemes, ja que la companyia ha confirmat que el 2021 estrenarà en sales tres títols de Marvel, la joia de la corona de la divisió de cinema. La companyia es reserva altres films per a Disney+, però manté la confiança en l'exhibició tradicional per a pel·lícules d'alta expectativa de benefici com Viuda negra, la qual molts rumors situaven a la plataforma Disney+. Tot això fa pensar que la famosa finestra d'exhibició no desapareixerà immediatament, però sí que s'haurà de reformular amb períodes d'exclusivitat més flexibles. “Amb l'impacte d'internet tots els negocis muten –assenyala Neyra–. Era inevitable, només cal veure la música, els llibres o el que està passant amb la ràdio i els podcasts”.

Cargando
No hay anuncios

Cap a la 'phenomenització' del cinema

Però com serà la mutació dels cinemes en una hipotètica convivència amb les plataformes? Lucas i Spielberg parlaven de cinemes més grans i amb tecnologia punta, però Neyra assenyala també al model especialitzat de sales com el Phenomena. “Els cinemes necessiten començar a treballar el concepte de fidelització –diu–. Han d'abandonar la idea que l'oferta ja atrau l'espectador i començar a programar pensant en el seu públic, sempre en contacte amb ells, com fan al Phenomena, mirant d'escapar d'aquesta blockbusterització de la taquilla, en què només fan diners les pel·lícules molt grans”. Tarrazón, en canvi, argumenta que al funcionar per l'atractiu del producte el model del cinema “estimula els reptes creatius i fa evolucionar l'art cinematogràfic”, i compara el model dels serveis de subscripció amb un gimnàs de quota fixa, que no necessita renovar constantment el seu nivell d'excel·lència.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, tothom coincideix en el fet que una evolució del negoci de l'exhibició cap a un model d'especialització implicaria necessàriament la reducció del nombre actual de pantalles. Perquè igual que les llibreries no podrien viure només amb els llibres que compren els lectors habituals i necessiten que els bestsellers i Sant Jordi atreguin els lectors ocasionals, no hi ha prou espectadors habituals de cinema per mantenir actives les prop de 650 pantalles que hi ha a Catalunya. Amb menys blockbusters i sense finestra d'exclusivitat també hi haurà menys cinemes. Però parlar de la desaparició de la pantalla gran sembla encara molt precipitat.

El que ja no és una hipòtesi, en canvi, és l'hegemonia de les sèries com a patró d'or del negoci audiovisual, ja que són el tipus de contingut que genera més fidelització als serveis de streaming. De la cinquantena de títols anunciats per Disney+, tres quartes parts eren serials. Si el negoci del cinema queda en mans de les plataformes, cal preguntar-se si, en un futur no tan llunyà, el problema no serà que no hi hagi cinemes per veure pel·lícules, sinó pel·lícules (noves) per veure en cinemes.