CRISI AL MACBA. Tots fora
BarcelonaLa crisi en què s’ha immers el Macba en només cinc dies no permetia mitges tintes. Les institucions que governen el Museu d’Art Contemporani de Barcelona han tingut una reacció ràpida, contundent i salomònica: s’ha cessat el director del centre, Bartomeu Marí, i aquest ha cessat els dos comissaris de l’exposició que va iniciar tota la polèmica i que fins ara conformaven l’equip artístic del centre, Paul B. Preciado i Valentín Roma. L’únic càrrec que s’ha ratificat és el del gerent, Joan Abellà, “per garantir el funcionament ordinari del museu en tot aquest procés”.
El comiat de Marí, però, serà en diferit. Ahir mateix es va anunciar que es convocarà, de manera immediata, un concurs públic internacional amb un jurat d’experts per elegir el seu successor. Tenint en compte que el procés es pot allargar fins a 3 o 4 mesos, el director actual continuarà exercint les seves funcions sobretot per poder presentar la temporada vinent. Una programació que havia elaborat colze a colze amb el cap de programes públics, Paul B. Preciado, i el conservador en cap, Valentín Roma, tots dos destituïts.
Una mala gestió de la crisi
L’expectació mediàtica era màxima, ahir, a les portes del Macba. Les catorze persones que formen part de la comissió delegada del consorci del museu -representants de l’Ajuntament de Barcelona, la conselleria de Cultura, el ministeri de Cultura, la Fundació Macba i el director i el gerent del mateix museu- van estar reunides dues hores abans no va comparèixer, a les 8 del vespre, el president de torn de la institució, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. Va llegir un comunicat de 8 punts, acordats per unanimitat, i en el torn de preguntes es va permetre sortir ben poc del carril, només per dir que el motiu pel qual “s’acceptava la dimissió del director” -que divendres havia posat el càrrec a disposició- era fruit d’una “anàlisi de conjunt”. “La decisió no té una sola causa, sinó moltes”, va assegurar Ciurana. “És evident que les decisions dels últims dies han sigut un error. La situació no s’ha gestionat bé i ha perjudicat la institució”, va sentenciar.
El consorci no va voler fer pública la seva opinió sobre l’exposició que va encetar la crisi, La bèstia i el sobirà, ni tampoc sobre l’escultura d’Ines Doujak en què apareix la figura del rei Joan Carles, motiu pel qual Bartomeu Marí va decidir cancel·lar la mostra dimecres passat, tot i que després va rectificar i es va obrir al públic dissabte. Jaume Ciurana va circumscriure el cas a una topada entre el director i els comissaris: “El director no ho ha plantejat mai com a censura, sinó com una pèrdua de confiança amb l’equip directiu”, va explicar. Ahir Ciurana va esquivar entrar en els debats de fons sobre la llibertat d’expressió o l’estructura organitzativa del museu, i va repetir un dels punts del comunicat: el “respecte del Macba per la llibertat creativa i les decisions artístiques, com ha demostrat al llarg de 20 anys”.
Dubtes en l’aire, reptes pendents
Ni Paul B. Preciado ni Valentín Roma van ser convidats a la reunió d’ahir. “És com esperar a ser deportat a Sibèria”, deia Preciado a l’ARA a mitja tarda, mentre la comissió delegada escoltava la narració dels fets de la veu de Bartomeu Marí, que va evitar topar-se amb la premsa. Com era previsible, el cap de programes públics i el conservador en cap -dos càrrecs en els quals van ser nomenats tot just el 13 de gener d’aquest any; abans eren assessors externs- van ser cessats de les seves responsabilitats dins el museu “per la pèrdua irrecuperable de la confiança del director envers la seva feina”. Tot seguit es va decidir el relleu de Marí. Feia 11 anys que estava vinculat al museu, els últims 7 com a director. De fet, se li havia renovat el càrrec per quatre anys més el febrer del 2013. La comissió delegada va lamentar que “el desencontre entre professionals hagi transcendit l’àmbit dialogant i constructiu que ha de presidir la relació entre els responsables d’una institució pública i l’hagi situat en el centre d’una polèmica no desitjada”. La polèmica ha fet que el museu hagi rebut més afluència de públic que l’habitual (dissabte la van xifrar en un 48% més que la mitjana). Queda en l’aire què acabarà passant amb La bèstia i el sobirà.
El Macba i les administracions tenen ara entre mans tres reptes immediats i paral·lels gens fàcils: desplegar la temporada, continuar expandint el museu cap als edificis de la plaça dels Àngels i convocar un concurs públic que atregui talent internacional malgrat la imatge malmesa del centre. Tot plegat, a més, podria coincidir amb les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona, importants tenint en compte que en els pròxims dies hi haurà un canvi en els estatuts del museu (previst amb anterioritat), per la qual cosa aquesta administració serà qui n’ostentarà la presidència i tindrà un pes més important en la gestió. El canvi respon al fet que l’Ajuntament és qui fa l’aportació pública més important al Macba (60%), per davant de la Generalitat (30%) i el ministeri de Cultura (10%).
