Crims a la frontera

La ficció televisiva escandinava viu una edat d'or. Malauradament, la majoria de sèries que triomfen a Suècia i Dinamarca ens arriben aquí mitjançant els remakes que n'han fet als Estats Units. Ha passat amb The killing i ara es repeteix amb The bridge . Fox España emet aquesta ficció amb un punt de partida que promet: apareix un cadàver estratègicament col·locat enmig de la frontera entre dos estats, en aquest cas Mèxic i els Estats Units. ¿La policia de quin país se n'ha de fer càrrec? La cosa es complica quan es descobreix que no es tracta d'un sol cos, sinó del tors d'una dona nord-americana i les cames d'una dona mexicana que algú amb una ment molt perversa ha col·locat com si es tractés d'una única persona. Ara es tracta de dues víctimes, cadascuna d'una nacionalitat. Això obliga els agents dels dos països a treballar plegats i a moure's contínuament d'un cantó a l'altre de la frontera.

El format de The bridge és perfecte per evitar l'artificiositat de tantes coproduccions en què la presència d'una altra llengua o personatges d'una altra nacionalitat semblen introduïts amb calçador. En situar-se en un territori fronterer, la convivència de personatges d'ambdós cantons de la duana resulta del tot natural. A més, s'aprofita que els protagonistes formen un equip transnacional per explorar els prejudicis, tics i manies entre habitants de països veïns. Cadascú parla el seu idioma al seu territori, cosa que fa que, a més, ens trobem davant d'una sèrie totalment bilingüe. De fet, el format funciona tan bé que ja està en marxa la versió franco-britànica, The tunnel .

UNA PARELLA BEN DIFERENT

La parella d'investigadors protagonistes respon a les regles clàssiques de les sèries policíaques. Un home i una dona de tarannàs i formes de treballar molt diferents que acaben entenent-se malgrat que semblin incompatibles. Ell és un policia modest i bonhomiós que du una vida familiar molt tranquil·la. Ella, una dona obsessionada amb la feina que segueix al peu de la lletra el reglament i té seriosos problemes per relacionar-se amb el seu entorn. Per a la versió dels EUA s'han escollit dos intèrprets prou coneguts: Demián Bichir, molt adient com a poli mexicà, i Diane Kruger, un pèl forçada com la policia ianqui amb un comportament quasi robòtic. La primera idea dels responsables americans de The bridge va ser ambientar-la al límit entre els Estats Units i el Canadà. Però algú va tenir la bona pensada de traslladar-la a la molt més conflictiva frontera amb Mèxic. En el primer cas ens hauríem trobat que, com passa amb l'original escandinau, els conflictes entre dos països no tan diferents de vegades resulten massa minsos o locals perquè cridin l'atenció a un espectador internacional. The bridge , en canvi, aprofita que està situada al pont entre El Paso i Ciudad Juárez per centrar el focus en els feminicidis del nord de Mèxic. Perquè, com ja succeïa amb The killing , aquesta sèrie també parteix de la idea que hi ha víctimes més ignorades que altres. ¿I on trobem més dones mortes sense que ningú es molesti a descobrir-ne els culpables? ¿I quina responsabilitat hi tenen les institucions d'ambdós països? No està gens malament que una sèrie es plantegi totes aquestes preguntes.