Un 'Crim i càstig' amb Pol López i el record de 'Les verges suïcides': la temporada que ve al Lliure
El teatre posa el focus en la violència, la tradició i els creadors de l'Europa de l'Est
BarcelonaAquests mesos de pandèmia no han sigut fàcils per a la cultura i tampoc per al Lliure, però segons el seu director, Juan Carlos Martel Bayod, ha sobreviscut: "Hem pogut mantenir la flama i, fins i tot, créixer com a institució, hem pogut fer la temporada 2020-21 i això ja és insòlit". El Lliure tanca temporada amb un 80% d'ocupació mitjana a les tres sales, 441 funcions i 34.800 espectadors, entre els quals n'hi ha més de 5.000 de nous.
Però el pressupost ha disminuït considerablement perquè hi han entrat menys diners en concepte de taquillatge. Si el 2019 tenia un pressupost de 8,5 milions d'euros, enguany ha sigut de 7,2 milions. S'han suspès 76 funcions i s'han hagut de tornar 91.000 euros. Martel confia en recuperar el públic i els ingressos la temporada vinent i, d'aquesta manera, poder tornar a l'activitat de sempre. El públic, també per les condicions pandèmiques, ha sigut majoritàriament barceloní, un 96%, i més del 50% per sota dels 45 anys. El director del Lliure ha assegurat que es treballa perquè el teatre surti de la capital catalana i pugui fer gires a l'àrea metropolitana i a la resta del país: "Volem fer xarxa i arribar a altres llocs, però això no depèn només de nosaltres".
Els autors que vindran de l'Est
Martel vol mirar cap a l'Europa de l'Est en la seva nova programació que es presentarà completament el mes de setembre i que coincideix amb el trentè aniversari de la mort de Fabià Puigserver, fundador del Teatre Lliure. Puigserver es va formar i va fer part de la seva carrera com a escenògraf a Polònia: "Crec que tenim més en comú amb aquesta Europa que no pas amb la tradició anglosaxona i occidental", opina el director del Lliure. Entre els muntatges que es podran veure hi haurà el de la jove directora polonesa Anna Karasinska, el lituà Oskaras Koršunovas –amb un Oncle Vània amb intèrprets catalans que s'estrenarà al Temporada Alta– i els búlgars Proton Theatre, que porten a l'escenari la història d'un desnonament.
L'altre element que vertebrarà la programació del Lliure és la violència: "Tant la violència que pateixen els joves com també la que ells mateixos exerceixen o les violències estructurals", afirma Martel. Pau Carrió dirigirà Crim i càstig de Fiódor Dostoievski i Pol López es posarà en la pell de Raskólnikov. Però no serà una adaptació convencional, sinó que aprofundirà sobretot en la presència de la violència a la societat i en els individus i qüestionarà l'ús que en fa l'estat. Xicu Masó, que ja va dirigir El metge de Lampedusa, s'endinsa una altra vegada en la crisi migratòria a Europa, amb Clàudia Cedó, a Síndrome de gel.
El Lliure també vol posar el focus en la família i la identitat: una de les estrenes serà Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema... Les verges suïcides, 20 anys després, un text de Leonora Herder dirigit per Alícia Gorina i amb Joan Carreras i Mònica López. Gorina recupera els adolescents de la pel·lícula de Sofia Coppola, que es va inspirar en la novel·la de Jeffrey Eugenides, més de vint anys després d'un suïcidi col·lectiu que ningú va entendre. Aquesta nova temporada, el Lliure recuperarà Les tres germanes, de Julio Manrique, i Bonus track de Carol López.
