El crepuscle americà de Stefan Zweig

BarcelonaEl 1934, en el cim de la seva popularitat com a escriptor, Stefan Zweig va abandonar Àustria horroritzat per l’ascens del nazisme. El seu exili començaria a Anglaterra i acabaria al Brasil, on el 1942 un Zweig deprimit per la guerra d’Europa i l’auge del totalitarisme es va suïcidar juntament amb la seva dona. Abans de l’aurora: Stefan Zweig a Amèrica s’acosta a l’experiència com a exiliat de l’escriptor recreant cinc moments clau del seu exili a Amèrica: la primera visita al Brasil, un congrés del Pen Club a Buenos Aires, un passeig a través dels conreus de canya de Bahia, una estada a Nova York i la seva vida a Petropol. Són escenes de prop de 20 minuts en temps real, algunes de separades per anys de distància; una estructura allunyada dels codis del cinema biogràfic. “Renunciar a la dramatúrgia clàssica permet oferir al públic una visió més precisa de la vida a l’exili -deia ahir Maria Schrader, la directora-. Els biopics sempre redueixen la vida a una cosa gairebé ridícula. I la vida és molt complexa, no té una estructura en tres actes”.

Schrader, que també té una extensa carrera com actriu i un Ós de Plata pel seu paper a Aimée & Jaguar, inaugurarà aquesta nit amb el film el Cicle de Cinema Alemany Actual a la Filmoteca, tot i que representarà Àustria -un dels quatre països productors- en la cursa dels Oscars. “¿És una pel·lícula alemanya, austríaca, europea? A la pel·lícula es parlen set llengües. ¿Té sentit parlar avui dia de la nacionalitat del cinema?”, es pregunta Schrader. “Una de les coses que m’atreien del film, de fet, era la idea de fer una pel·lícula sobre Europa sense trepitjar Europa”. Una de les millors escenes té lloc en un congrés del Pen Club aixecat en armes contra l’Alemanya nazi. Zweig s’ha convertit en símbol de la repressió dels nazis als escriptors jueus i els periodistes busquen insistentment una condemna de l’autor al règim de Hitler. Però ell es nega a parlar en contra de tot un país i entrar en el joc de la política i els eslògans. “Zweig era un pacifista radical i va rebutjar entrar en el combat de les paraules -apunta Schrader-. Entenia que la seva missió era comprendre el món i no treure profit del seu domini de la llengua per generar polèmiques. Vist des de la societat agressiva en què vivim, on només fa sentir la seva veu qui parla molt alt, la seva posició em sembla interessant”.

El film aborda el suïcidi de Zweig de forma el·líptica, acostant-se només a l’impacte de la seva mort. Abans, en el penúltim fragment, Schrader retrata l’escriptor amb el seu amic Ernst Feder. “Són dos intel·lectuals europeus en un paradís tropical, a recer de la guerra, sense problemes econòmics, però no poden connectar amb el que els envolta, perquè la seva ment està en un altre lloc. Zweig no pot suportar ser allà i que mentrestant hi hagi milions de persones perdent la vida a Europa”.

Daniel Brühl per partida doble

El programa de Cinema Alemany Actual també inclourà la sàtira sobre el periodisme sense escrúpols Jo i Kaminski, en què Daniel Brühl es retroba amb el director de Goodbye Lenin. Brühl és també el protagonista de Colonia Dignidad, sobre un fotògraf alemany i la seva parella (Emma Watson) segrestats durant el cop d’estat de Pinochet del 1973. I el Berlín Oest underground i punk dels 80 serveix d’escenari per a la biogràfica Tod den Hippies! Es lebe der Punk, que Oskar Roehler adapta a partir del seu propi llibre.