Creix la despesa pública en cultura, però encara està lluny de la mitjana de la Unió Europea

BarcelonaEl Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat aquest dijous l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts corresponent al 2022. L'estudi constata la recuperació sectorial, sobretot pel que fa a la despesa pública, que se situa en valors del 2010, l'últim any abans de la davallada provocada per la crisi financera i econòmica del 2008 i les retallades posteriors. Pel que fa a les dades de cada sector cultural, la majoria de les recollides a l'informe del CoNCA són del 2021, un any encara afectat per les restriccions sanitàries arran de la pandèmia del covid. No inclou, per tant, les dades del 2022 de l'Anuari de la Música i Adetca, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, que mostraven una millora de facturació i espectadors respecte al 2019, l'últim any prepandèmic, tot i que en el cas d'Adetca no recull la informació de tots els teatres del país. En canvi, el CoNCA sí que aporta dades interessants sobre pressupostos públics del 2022.

Creix la despesa pública en cultura

L’any 2022 la despesa pública en cultura de les administracions catalanes va ser de 1.235 milions d'euros, la xifra més alta des del 2010, quan l'aportació de la Generalitat, les diputacions, els consells comarcals i els ajuntaments va arribar als 1.180 milions d'euros. És a dir, ha recuperat el to que tenia abans de la crisi financera i després econòmica. Aquesta dada confirma la tendència sostinguda que va començar el 2018. Abans, entre 2010 i 2013, els pressupostos que les administracions catalanes van destinar a cultura havien perdut 376 milions d’euros. L’administració que durant aquell període va realitzar una reducció més important en el pressupost de cultura va ser la Generalitat, un 36%, mentre que la reducció a les administracions locals va ser del 30%. Ara és la Generalitat qui ha presentat una millora més significativa.

Despesa en cultura per habitant

La millora en els pressupostos ha comportat també un increment de la despesa pública en cultura per habitant, que el 2022 ha sigut de 158 euros, pràcticament el mateix que el 2010 i 22 euros més que el 2018. Dels 158 euros del 2022, 92 corresponen als ajuntaments i els consells comarcals, 49 a la Generalitat i 17 a les diputacions. Tot i que fa de mal comparar perquè aquesta dada no té en compte l'aportació del ministeri de Cultura, els 158 euros per habitant i any encara estan per sota de la mitjana de la Unió Europea (226 euros) i molt lluny d'estats com Dinamarca (463 euros), Suècia (400), França (317) i Alemanya (316).

Segons l'informe del CoNCA, si el 2022 els diners aportats per les administracions locals s'haguessin mantingut constants i el pressupost de la Generalitat destinat a cultura hagués arribat al 2% (tot just arriba a l'1,3%), la despesa pública en cultura per habitant hauria sigut de 180 euros, encara per sota de la mitjana de la Unió Europea però per sobre de la mitjana espanyola (170 euros). La presidenta de CoNCA, Vinyet Panyella, ha desitjat que de cara al 2025 es pugui arribar "al mític 2%" pressupostari que fa temps que "s'està reclamant". "També esperem que els 158 euros de despesa pública per habitant i any s'acabin equiparant a la mitjana europea", ha afegit.

Més paritat en el sector públic que en el privat

La paritat en els espais de lideratge dels sectors culturals continua sent molt desigual. En l'àmbit públic les dones amb càrrec en òrgans de govern arriba al 43%, mentre que en el sector privat és només del 27% i en el sector associatiu del 32%. La paritat es compleix en el 75% de les organitzacions públiques, en el 36% de les empreses i en el 20% de les federacions de cultura popular.

L’acció legislativa

L'informe del CoNCA "constata i lamenta" un any més la inexistent activitat legislativa sobre temes culturals. Des de l’any 2018, el Parlament només ha aprovat dues lleis vinculades a la política cultural, i en tots dos casos només es refereixen a aspectes organitzatius del departament de Cultura. En el pla normatiu del govern de la Generalitat per al cicle 2021-2023 hi apareixen tres avantprojectes de llei vinculats al departament de Cultura que es preveu que siguin aprovats al llarg del període indicat: l’avantprojecte de llei de l’Institut de la Filmoteca de Catalunya, el del patrimoni cultural immaterial i el de drets culturals.