'El crèdit', rere l'estela d''El mètode Grönholm'

Barcelona.Conscients que és pràcticament impossible que es torni a repetir l'èxit d' El mètode Grönholm -"això només et passa un cop a la vida", insisteix el dramaturg Jordi Galceran-, l'equip creatiu que va parir aquell espectacle s'ha tornat a reunir en una comèdia, El crèdit, que s'ensumen que serà un èxit comercial. Sergi Belbel torna a dirigir l'últim text de l'autor català més internacional, després de tancar la seva etapa al TNC. Al quadrilàter hi torna a pujar Jordi Boixaderas i s'hi afegeix Jordi Bosch.

El quartet va presentar ahir l'espectacle, que es podrà veure a partir de dissabte a La Villarroel, sense poder evitar traçar algunes connexions amb El mètode Grönholm . Va ser Belbel qui va afirmar que Galceran torna a "esprémer l'actualitat amb un sentit de l'humor punyent, amb ironia i dards que sap tirar molt bé per fer una radiografia sense pietat de la nostra societat". També es repeteix una altra casualitat que ja va passar amb El mètode : Barcelona i Madrid estrenen les obres a la vegada (allà ocuparà el Teatro Maravillas amb Carlos Hipólito i Luis Merlo, dirigits per Gerardo Vera).

L'excusa argumental d' El crèdit és sucosa. Un home que ho ha perdut tot (Boixaderas) acudeix a la seva oficina bancària per demanar ajut: necessita un crèdit. El director de la caixa (Bosch) li demana unes garanties que el client que no pot assumir, més enllà de donar la seva paraula que el tornarà. Davant la negativa de l'entitat, l'home opta per una amenaça sorprenent i absurda que posa cap per avall la vida del que es pensava que ho tenia tot resolt. "L'obra parla de la vulnerabilitat. Tot el que creies segur en un no res pot caure per terra, i la desgràcia pot entrar a la teva vida sense saber per què. És el que ens ha passat com a societat, on han entrat la pobresa i la misèria sense saber com", explica l'autor.

Sergi Belbel assegura que l'espectacle inclou fins i tot "idees subversives" amb les quals s'identificarà qualsevol espectador, tot i que Galceran sempre es negui a anar més enllà de les lectures teatrals. Deixa les interpretacions per als espectadors i la responsabilitat de "dotar de veritat les coses a vegades absurdes que passen en una comèdia" als actors. Però tant Bosch i Boixaderas com el director estan tranquils:"Des del primer moment, quan llegia El crèdit , ja veia que això és una bomba. Flueix sol", deia Boixaderas. " El crèdit fa diana en l'actualitat", afegia Belbel, que comparava la teatralitat de Galceran amb Billy Wilder.

Fer créixer un embrió brillant

El dramaturg va escriure una primera versió curta d' El crèdit per al concurs de dramatúrgia del festival Temporada Alta del 2011. De fet, va ser-ne l'obra justament vencedora gràcies a una agudesa hilarant. Ja llavors Bitò Produccions li va proposar de convertir-la en un espectacle comercial. Per això havia d'assolir més d'una hora de durada. Però el dramaturg va trigar un any a trobar la clau per completar l'espectacle. "No volia engreixar una obra que tenia molt múscul", justifica Galceran. Al final, la solució se li va aparèixer com una obvietat: en comptes de farcir aquella peça curta, la va allargar. Així, l'obra que va escriure inicialment és, pràcticament intacta, el plantejament de l'espectacle que arriba a La Villarroel, que té una hora i mitja de durada. Serà el colofó d'una bona fornada d'obres sorgides d'aquell concurs d'ara fa dos anys, després de Smiley , de Guillem Clua (encara en cartell al Club Capitol); La meva Champions particular , de Cristina Clemente, i Red pontiac , de Pere Riera.