'Covid' i 'culleradeta' entren al diccionari, i d''Holanda' es passa als 'Països Baixos'

BarcelonaLa vida de les paraules no és immutable i van canviant a remolc dels canvis socials que es produeixen. I que ho facin és símptoma que les llengües són vives. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) cada any rep desenes de propostes que provenen de tots els àmbits, des de persones, que ho fan individualment, fins a empreses concretes, passant per col·lectius que reivindiquen millores socials. Enguany, el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat un centenar de paraules noves i n'ha modificat 239. Entre les noves incorporacions, destaquen covid (en femení), el coronavirus, culleradeta o espertinar. Culleradeta no és un diminutiu, sinó que es refereix concretament a la "quantitat d'una substància alimentària, medicinal, etc., que cap en una cullereta". Espertinar és una altra manera de dir berenar, és a dir, l'àpat que es pot fer entre el dinar i el sopar. "La llengua catalana és molt àmplia i espertinar forma part del vocabulari bàsic de la Catalunya Nord", ha destacat el filòleg de la  Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Josep Martines.

D'altres també s'han modificat per motius de gènere. A partir d'ara floreta deixa de ser una "paraula afalagadora adreçada a algú, tradicionalment a una dona, lloant els seus atractius", i passa a ser una paraula que "hom adreça a algú". Moltes altres paraules han crescut i han sumat nous significats. Així, amb l'impacte de la covid, n'hi ha que tenen noves accepcions com aforament, que a partir d'ara també es referirà al nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat. Algú també adquireix dos nous significats: ara també serà "una persona concreta d'identitat no precisada" i "una persona important". Ballar i bonança també creixen amb més significats relacionats amb temes econòmics; clatellada a partir d'ara també es podrà fer servir per dir que a algú li han cobrat de manera excessiva, i còmplice suma tres noves accepcions: "persona que té avinença amb una altra persona"; "denota complicitat" o "afavoreix o no impedeix l'acompliment d'una cosa". Una altra paraula amb nou significat és ferros, per referir-se a corrector dental.

Països Baixos, no Holanda

Hi ha un bon grapat de participis que han passat a ser adjectius. "Això ha creat un debat important", destaca Martines. "El participi apartat implica separació, una part del tot, però com a adjectiu, quin significat donem a apartat: ¿que no et veuen? ¿Una casa apartada vol dir que no és visible o que està allunyada del centre?", reflexiona el filòleg. Entre aquests nous participis el significat dels quals no es desprèn dels significats del verb, destaquen uniformat, viatjat, viscut, fotut, cardat o fumut. A partir d'ara Holanda, en majúscula, ja no designa un estat, sinó una de les regions dels Països Baixos; i holanda, en minúscula, es manté per referir-se a "la tela fina de lli que serveix per a fer llençols, robes d’ús interior, etc." o a "l'aiguardent obtingut per destil·lació directa de vins de màxima qualitat, amb una graduació màxima de 65°". Sí que continua existint holandès per referir-se a una variant dialectal del neerlandès.

Martines apunta que cada modificació pot provocar llargs debats i informes de més de 20 pàgines. L'IEC ha decidit instaurar el 27 de novembre, dia en què es recorda Ramon Llull, per presentar en societat tots els canvis que ha incorporat al llarg de l'any al diccionari.