El covid, la pitjor crisi en el pitjor moment per a la cultura
L'informe anual del CoNCA indica que la pandèmia ha arribat quan el sector tot just s'estava recuperant de la caiguda del 2008
BarcelonaLa sensació de déjà-vu és poderosa. Any rere any, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entrega el seu informe anual sobre l’estat de la cultura al Parlament i les xifres sempre fan saltar totes les alarmes. L'any passat, aquest malalt crònic que pot semblar la cultura tot just s'estava recuperant, molt lentament, de la crisi del 2008, però ha arribat l'estocada del covid-19 i l'ha enviat de nou a la unitat de cures intensives, més greu que mai.
Segons l'informe del CoNCA, durant el mes de gener del 2020 les empreses culturals van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros. "Va ser un inici d’any espectacular, que superava la mitjana mensual, situada entre 37 i 40 milions de facturació. Després del confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d’euros en el moment més crític, el mes d’abril", assenyala el CoNCA. A finals de juliol -l'última dada disponible quan es va tancar l'informe-, la facturació de les indústries culturals s’havia recuperat lentament fins a arribar a 25,4 milions, una xifra encara molt llunyana de la mitjana mensual. Les dades indiquen que la cultura ho passa pitjor que altres sectors.
La davallada de les afiliacions a la Seguretat Social, per exemple, és molt superior a la mitjana: el mes de juny de 2020 les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte al desembre de 2019, per sobre de la pèrdua general d’afiliats del total empresarial de Catalunya, que va ser del 3,6%. D’altra banda, a inicis del confinament un total de 4.816 empreses culturals van acollir-se a un ERTO, amb un total de 43.927 treballadors afectats. A inicis de juliol aquestes xifres havien augmentat considerablement fins a arribar a 5.888 empreses i 52.997 empleats en ERTO. L'Acadèmia de la Música calcula 4.000 concerts cancel·lats i pèrdues de 40 milions. Els cinemes tancats perden 450.000 euros cada setmana. Els teatres van anunciar la pèrdua de 30 milions la temporada passada.
La recuperació, molt lenta
En l'escenari del 2019, abans de la sacsejada de la pandèmia, la cultura vivia una lenta remuntada. La recaptació en teatre, discos, videojocs i llibres havia pujat en la majoria de casos. Tanmateix, no s'havia arribat a xifres precrisi: la riquesa creada per les empreses culturals sobre el global de l'economia representa un 2,1% el 2019 i representava un 2,7% el 2008. "Aquestes dades indiquen que el sector cultural, tot i mostrar senyals de recuperació, ho fa a un ritme més lent que altres sectors de l’economia catalana", destaca l'informe del CoNCA. A tot això cal sumar-hi que la cultura continua sense tenir els recursos públics necessaris i que la davallada en inversió pública ni tan sols no ha tornat a les xifres anteriors a la crisi. Els pressupostos públics havien passat de destinar-hi, sumades totes les administracions, 822 milions el 2013 a 1.073 milions el 2019, però fa una dècada la inversió era de 1.250 milions (2010). La despesa per habitant ha pujat de 109 a 140 euros en els últims anys, però fa una dècada eren 167 euros anuals. La Generalitat destina a cultura el 0,8% del pressupost, mentre que el CoNCA reclama històricament el 2% (200 euros per habitant).
Salvador Casals, vocal del CoNCA, creu que aquesta recuperació és més lenta per la irrupció de la digitalització i pel fet que alguns sectors encara no han pogut trobar l’encaix en un món on els models de negoci del segle passat ja no funcionen: “Amb el covid-19 això encara s’ha vist més: el sector audiovisual és el que millor s’ha adaptat al canvi d’hàbits de consum, però també ha fet que s’hagi desplaçat part de la producció fora de Catalunya i que es tendeixi a la concentració i homogeneïtzació de continguts”.
El consum del cinema en català, per exemple, està en hores baixes. La quota de pantalla de cinema en català és tan sols del 2,3% i el cinema en versió original catalana només representa el 0,3% d'espectadors. La pandèmia ha fet explotar el consum digital. El nombre d'abonats a les plataformes de vídeo s'ha incrementat un 52% i la demanda de llibre electrònic també ha augmentat. Segons les dades del CoNCA, la facturació del llibre físic, tant en català com en castellà, a Catalunya, va ser de 87 milions d'euros de gener a setembre del 2020, amb una caiguda del 30% respecte a les mateixes dades de l'any anterior. En canvi, la facturació del llibre digital va ser 23 milions, amb un augment del 123%.
Els treballadors de la cultura són els que pateixen més tota aquesta crisi. "Creiem que una eina clau és l'Estatut de l'Artista, perquè crea unes condicions dignes per als treballadors i corregeix la singularitat d'un sector amb molta intermitència", assegura Casals. L'Estatut de l'Artista es va presentar el 2014 al Congrés de Diputats amb 75 propostes. Algunes, molt poques, ja s'han aplicat en forma de decret-llei a Espanya. El CoNCA treballa en algunes d'aquestes propostes, com el cens d'artistes. Els ajuts compromesos pel departament de Cultura per fer front a la pandèmia, de 17,2 milions, que a més no estan arribant amb celeritat als treballadors més afectats del sector, no sembla que puguin pal·liar una caiguda sense precedents.
