L'empremta realista de Courbet al MNAC

BARCELONAAlgunes de les obres més rellevants de Gustave Courbet s'exhibeixen des d'avui per primera vegada a Espanya en una exposició al MNAC dedicada al pintor francès i la seva influència en el realisme espanyol, que també inclou peces de Ramon Martí Alsina i pintures i estampes del segle XVII. L'exposició Realisme(s). L'empremta de Courbet, que estarà oberta al públic fins al 10 de juliol que ve, reuneix unes 80 obres, entre pintures, dibuixos, fotografies i gravats, que permeten acostar-se al moviment realista des d'un punt de vista estètic, iconogràfic i temàtic.

De Gustave Courbet (1819-1877), el fundador del moviment realista, s'exhibeixen al MNAC disset de les seves pintures més emblemàtiques, que van contribuir a convertir-lo en un referent ineludible del moviment realista, i de Martí Alsina (1826-1894), introductor del realisme en l'escena artística espanyola, es presenta un nombre similar de peces. L'obra de tots dos s'acompanya de peces d'altres pintors realistes francesos com Carolus-Duran, Jean-Baptiste-Camile Corot o Jean François Millet, i catalans com Benet Mercadé, Antoni Caba, Simó Gómez o Pere Borrell del Caso. Segons que ha explicat Cristina Mendoza, una de les comissàries de la mostra, "el recorregut expositiu permet contextualitzar l'efecte de contagi i l'estimulant influència que els realistes francesos, i especialment Courbet, van tenir en la pintura catalana de mitjan del segle XIX, l'únic focus d'aquesta tendència a Espanya".

Articulada en cinc àmbits, l'exposició se centra bàsicament en la figura, i inclou algunes de les temàtiques cultivades pels pintors realistes, com el retrat, l'autoretrat, el nu o les escenes de gènere. S'ha deixat de banda el gènere del paisatge, afegeix Mendoza, perquè "mereixia ser objecte d'una altra exposició", però no obstant això el discurs expositiu ha permès donar entrada a la disciplina de la fotografia. Obras de Velázquez, Murillo, Ribera o Rembrandt, del segle XVII, s'intercalen al llarg de l'exposició, explica Mendoza, per "il·lustrar l'ascendent que l'obra dels grans mestres barrocs va exercir sobre la pintura realista del segle XIX, i com els efectes tenebristes i les paletes fosques d'aquells van tenir reflex en les obres d'aquests". I per suggerir que "el realisme és un corrent viu que persisteix en el temps", la mostra es tanca amb les obres d'Antoni Tàpies Matèria en forma d'aixella, En forma de cadira i Esfinx, en diàleg amb els quadres de Courbet Jo, la bella irlandesa i La migdiada, i el Martiri de Sant Bartolomé, de Ribera. El gènere de l'autoretrat ocupa un lloc important en l'exposició, "amb un llenguatge auster, allunyat de la grandiloqüència" i que, en paraules de Mendoza, era la resposta als períodes d'absència d'encàrrecs artístics. Courbet va visitar Barcelona el 1917, recorda Mendoza, amb motiu d'una exposició d'art francès, en la qual figurava el mateix autoretrat de l'artista gal amb que arrenca Realisme(s), on es poden contemplar altres obres similars del francès com Courbet amb el gos negre, L'home de la pipa o Autoretrat amb el coll de ratlles.